Resultats de la cerca

El país va viure un 2018 força complicat Sense cap mena de dubte, l’esdeveniment més rellevant va ser la dimissió del president Pedro Pablo Kuczynski, el 23 de març, per evitar ser destituït, a causa de la seva implicació en un cas de suborn El va substituir Martín Vizcarra El nou president va prometre lluitar contra la corrupció Una de les seves primeres iniciatives va ser signar una llei sobre el canvi climàtic per lluitar contra els gasos d’efecte hivernacle També va impulsar la convocatòria d’un referèndum constitucional, que finalment es va celebrar el 9 de desembre –tot i…

Les eleccions presidencials i legislatives van ocupar l’agenda política de gairebé la primera meitat de l’any, mentre que en el segon semestre l’atenció general es va centrar en el canvi de govern i en les primeres aplicacions del programa del nou president La campanya electoral va mostrar un pa-norama polític amb un sistema de partits força debilitat i una gran competència entre un ventall de cinc figures polítiques amb possibilitats semblants de guanyar en la carrera presidencial En la primera volta, celebrada el 10 d’abril, va quedar en primer lloc Ollanta Humala 32%, seguit per Keiko…

En el panorama polític va destacar el procés electoral, que es va allargar gairebé durant tot el primer semestre, i que va començar amb polèmica per la nova reglamentació electoral que exigia un mínim del 5% dels vots rebuts per cada candidat presidencial per a poder ser acceptada la continuïtat de la plataforma política que li donava suport Aquesta normativa va implicar automàticament la renúncia de 7 de les 19 candidatures que inicialment pensaven competir per la presidència També hi van haver controvèrsies per la decisió de les autoritats electorals d’eliminar dues candidatures, quan la…

La crisi econòmica que pateix Espanya des del 2007 no va remetre el 2014 A aquesta crisi, se n’hi va afegir una altra de territorial, derivada del procés independentista obert a Catalunya, que va evidenciar una desconnexió profunda entre les institucions espanyoles i bona part de la societat catalana Vegeu article Política dels Països Catalans Una crisi que va sobrepassar de molt l’altre conflicte polític històric circumscrit a l’Estat, el del País Basc Un conflicte, aquest darrer, que l’immobilisme del Govern del PP va fer que romangués estancat, malgrat que s’arribava als tres anys de l’…

La notícia política més rellevant a l'Estat espanyol es va produir a les acaballes de l'any, amb la celebració de les eleccions a les Corts espanyoles, el 20 de desembre Els resultats d'aquells comicis van posar de manifest la profunda transformació del mapa polític espanyol i la fi del bipartidisme que havia regit en el sistema de partits L'hegemonia del PP i del PSOE va quedar trencada per la irrupció, en primer lloc, de Podemos --la formació encapçalada per Pablo Iglesias, que recollia l'esperit de l'anomenat moviment del 15-M-- i de Ciutadans, la formació nacionalista…

La inestabilitat política va ser el denominador comú de l’any a l’Estat espanyol Les principals forces polítiques no van ser capaces d’administrar els resultats de les eleccions que es van celebrar el 20 de desembre de 2015 Ni el PP ni el PSOE van saber construir unes majories parlamentàries suficients per a aconseguir investir els seus respectius candidats, Mariano Rajoy, pels populars, i Pedro Sánchez, pels socialistes, i van acabar provocant la repetició de les eleccions el 26 de juny El Congrés dels Diputats, després dels comicis del desembre del 2015, havia quedat configurat per una…

L’any polític espanyol va estar marcat per la primera moció de censura reeixida en democràcia El líder del PSOE, Pedro Sánchez, es va imposar l’1 de juny al llavors president espanyol, Mariano Rajoy PP, amb una aliança transversal de l’esquerra i les forces catalanes i basques L’entesa va emergir arran de la primera sentència del “cas Gürtel”, del final de maig, que veia provada la comptabilitat B del PP i condemnava el partit com a partícip a títol lucratiu, amb una multa de 245492,8 euros L’Audiència Nacional també va condemnar a trenta-tres anys de presó l’extresorer popular Luis Bárcenas…

L'esdeveniment clau en la política marroquina durant aquest any va ser la celebració d'eleccions locals i regionals la primera setmana de setembre Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van ser el partit més votat en les eleccions regionals amb el 25,6% dels vots i van obtenir el control dels governs municipals de ciutats clau com Rabat, Marràqueix, Casablanca, Tànger, Agadir o Fes En l'àmbit local, però, van ser la tercera força en termes absoluts --amb 5021 càrrecs electes--, darrere del Partit Autenticitat i Modernitat PAM --amb 6655-- i el Partit de la…

El 2013 la política espanyola va estar marcada, un any més, pels efectes de la crisi, però també per l’esclat d’escàndols de corrupció, que van posar en escac les principals institucions polítiques espanyoles, des de la monarquia fins al Govern de Mariano Rajoy A tot això, cal afegir-hi la crisi institucional que el debat sobiranista iniciat a Catalunya va generar a l’Estat espanyol, que va plantejar la voluntat de celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya el 9 novembre de 2014 Un debat que va posar en evidència les delimitacions democràtiques del marc polític nascut de la…

L’atomització del Congrés i la manca d’una majoria clara van provocar que els partits no abordessin debats polítics profunds a l’inici de la legislatura, però sí que van aprofitar els primers mesos per a afrontar congressos interns pendents El més decisiu va ser el del PSOE, dividit des de la destitució del fins llavors secretari general, Pedro Sánchez Aquest, però, amb un clar discurs d’esquerres, es va tornar a erigir com a nou líder en guanyar a les primàries del maig amb el 50,2% dels vots, mentre que la presidenta andalusa, Susana Díaz, amb el 39,9%, tan sols va vèncer a la seva…