Resultats de la cerca

Res no apuntava que seria fàcil l'any en què el primer ministre, David Cameron, assolia l'equador del seu mandat El referèndum per la independència d'Escòcia, la crisi econòmica i les retallades, o la trama judicial sobre les relacions entre els grans mass media i el poder instituït, van ser reptes importants que no formaven part de l'agenda política, però que s'havien de resoldre abans que qualsevol altre assumpte En l'àmbit de la crisi econòmica, el Govern de Cameron va anar esmolant un discurs d'euroescepticisme que, en primer lloc, va mantenir la Gran Bretanya al marge del pacte d'…

La celebració del referèndum a Escòcia va guiar bona part de la vida política de la Gran Bretanya © Scottish Government La celebració del referèndum sobre la independència d’Escòcia va acaparar bona part de l’atenció pública escocesa, britànica i internacional durant l’any Si en un principi les enquestes atorgaven un clar avantatge a la permanència d’Escòcia al si del Regne Unit, a mesura que van passar els mesos la distància es va escurçar fins al punt que poques setmanes abans del referèndum l’opció independentista ja havia atrapat l’unionisme De la tranquillitat i confiança de la victòria…

En clau electoral, en les eleccions del 8 de maig el partit del primer ministre, David Cameron, va guanyar amb majoria absoluta contra tot pronòstic Els comicis van estar marcats per la millora econòmica del país i, sobretot, pel referèndum que el candidat conservador va prometre a l'electorat sobre la permanència o no a la UE per a l'any 2017 Així, els conservadors van obtenir el 36,9% de vots i 331 escons, 5 escons més de la majoria absoluta Els mals resultats dels laboristes, els liberaldemòcrates i els antieuropeistes van fer dimitir els tres líders D'una banda, els laboristes d'Ed…

La primera ministra Theresa May va signar, al març, la carta per la qual exposava al president del Consell d’Europa la intenció de la Gran Bretanya de retirar-se de la Unió Europea © Number 10 L’any del Brexit i la tensa negociació –interna i externa– per a activar la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea, i de les eleccions anticipades convocades per la premier Theresa May amb l’objectiu de reforçar la majoria absoluta conservadora, va ser també l’any en què Anglaterra va patir fins a quatre greus atemptats terroristes Al final de març, un home va atropellar deliberadament els vianants…

El país va continuar el seu projecte de rehabilitació davant la comunitat internacional després de llargs anys d'aïllament, des que el 1988 va ser acusat d'estar darrere de l'atemptat de Lockerbie Parallelament, el règim va continuar mostrant la seva particular manera de conduir la política exterior Tanmateix, els interessos de tot tipus, que el món occidental, i molt especialment Europa, té en aquest país, com energia, immigració i lluita contra el terrorisme, donen al règim d'Al-Gaddafi un alt marge de maniobra Al principi d'any, la responsable de Relacions Exteriors de la Comissió Europea…

El país va estar tot l’any pendent de les negociacions sobre el Brexit, que ha de tenir lloc, definitivament, el 29 de març de 2019 Finalment, en la cimera europea del 13 i 14 de novembre, es va signar l’acord definitiu El Govern de Theresa May va haver de fer front tant als sectors partidaris del Brexit, que van acusar sistemàticament la premier de ser massa tova, com als contraris de la sortida, que es van mobilitzar en manifestacions multitudinàries Així, el Partit Unionista Democràtic nord-irlandès, el DUP, va deixar de donar-li suport parlamentari Fins i tot, dins del grup parlamentari…

David Cameron, en els pocs mesos que ocupava el càrrec de primer ministre, va acomiadar mig milió de treballadors públics, va triplicar les taxes universitàries i va aplicar les retallades socials més grans des del Govern de Margaret Thatcher, sense que la seva popularitat es ressentís en les enquestes I el principal responsable d’aquest èxit va ser el seu cap de comunicació, Andy Coulson, antic director del diari sensacionalista i conservador News of the World NWO, expert en el laberint del poder mediàtic Tanmateix, els primers mesos del 2011 es va destapar el que potser ha estat un dels…

La geografia física El relleu i la geologia  Les illes Britàniques formen l’extrem occidental de l’ampla plataforma continental del NW d’Europa Unides al continent fins a èpoques geològiques recents, són estructuralment una part d’Europa en el transcurs de les diverses eres geològiques foren afectades pels mateixos plegaments del continent, que formaren sistemes muntanyosos comuns a ambdós Així, el plegament caledonià ocorre tant al N de Galles i el N d’Escòcia com a Noruega, i l’Armoricà i l’Hercinià, tant a Galles, Cornualla i Devon com a la Bretanya i el Massís Central A conseqüència del…

La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…