Resultats de la cerca

La pressió de la Unió Europea per a eliminar el secret bancari sobre dipòsits financers va fer reorientar l’estratègia de les autoritats i bancs del país cap a l’atracció de fons de capital dels països islàmics Amb aquest objectiu, es va organitzar al final d’octubre una conferència internacional amb la participació d’institucions de Malàisia i Bahrain per a determinar les necessitats d’adaptació de les regles i els productes financers del país a les normes de la xaria En la crònica de successos, la mort a trets del conseller delegat del Bank Frick & Co a la localitat de…

El president ISergio Maydeuïl Omar Guelleh, de la Unió per la Majoria Presidencial UMP, va ser reelegit per un tercer mandat de sis anys després d’obtenir el 79,8% dels vots en les eleccions celebrades el 8 d’abril L’únic candidat opositor que es va presentar, Mohamed Warsama Ragueh, va aconseguir el 20,2% dels vots En el discurs d’investidura, Guelleh va prometre que continuaria amb la diversificació de l’economia, una de les seves prioritats des que va arribar a la presidència, el 1999, i que lluitaria contra la pobresa L’economia del país depèn en bona part de l’activitat que generen les…

El país va viure un any de relativa estabilitat política, un clima que va afavorir els interessos dels inversors, amb exempcions i incentius fiscals considerables, que alhora va permetre continuar mantenint un impost de societats al voltant del 35% El creixement anual del PIB real va arribar al 4,1%, promogut per una política d’estímul del consum privat, una inversió més forta i una despesa governamental elevada enfocada a la diversificació La inflació va ser de l’1% i la taxa d’atur es va situar en el 5% menys de la meitat que l’any anterior El pressupost públic es va contreure el –0,7% i el…

La situació econòmica d’Estònia va presentar algunes millores, i la Comissió Europea va calcular que el creixement del PNB seria de l’1,9% per al 2016, superior al de l’any anterior, i que per al 2017 podia arribar al 2,4% Parallelament, l’atur es va mantenir en uns nivells assumibles, de prop del 7% Entretant, les autoritats estonianes van denunciar davant l’OTAN i la UE la seva situació d’inseguretat per la persistència de la violació de les aigües territorials al Bàltic per vaixells de guerra russos i pels darrers esdeveniments ocorreguts a Ucraïna Com a conseqüència, l’Aliança Atlàntica i…

L’economia bielorussa va començar a presentar greus mancances, i això va repercutir en la tradicional estabilitat política del país sota l’estricta presidència d’A Lukaixenko El creixement del PIB el 2012 va ser de l’1,5%, quan les autoritats preveien que fos del 5% Davant aquesta situació, al març el mateix president va amenaçar el seu Govern que la repetició d’aquestes dades per a l’any actual duria a la revocació immediata del Govern La forta inflació que viu el país 1 euro equival a 10000 rubles bielorussos va comportar que el banc nacional deixés d’acceptar bitllets de 10 i de 20 rubles…

El 15 de desembre de 2013 hi va haver, per primer cop a la història del país, eleccions multipartidistes al Parlament Tanmateix, tots els partits havien jurat prèviament fidelitat al president, i el guanyador va ser el governamental Partit Democràtic, amb 47 escons sobre 125, seguit de la Unió de Sindicats, amb 33 escons Al gener va ser reelegida presidenta del Parlament A Nurberdyeva, en el càrrec des del 2007 L’aparició d’un nou grup d’oposició, Hereket ‘el Moviment’, dirigit pel dissident A Baykhanov, pot ser la mostra que en l’hermètic sistema polític turcman hi pot haver una lleugera…

Contra pronòstic i malgrat el triomf de la coalició de centredreta i després d’unes eleccions no concloents a la tardor del 2015, el socialista António Costa va signar un acord amb el Bloc d’Esquerra i el Partit Comunista portuguès per formar un govern d’esquerra Fruit d’aquest pacte, va prometre desfer les retallades en les pensions i en els salaris del sector públic, trencant així amb la doctrina d’austeritat de la troica que ha marcat el desenvolupament de la vida política, social i econòmica del país els darrers anys El país va millorar la seva competitivitat, la xarxa d’infraestructures…

Camp de refugiats de Livarna, a la localitat eslovena de Dobova, fronterera amb Croàcia © Meabh Smith / Trocaire Les relacions entre el Govern de Croàcia i Eslovènia van centrar bona part del debat polític durant tot aquest 2016 En el marc de l’arbitratge sobre el conflicte territorial que, des del 1991, mantenen aquests dos governs, el Govern croat va decidir abandonar les negociacions després que es filtrés una gravació en la qual un jutge del Tribunal d’Arbitratge intercanviava presumptament informació confidencial amb membres del Govern eslovè Aquesta decisió va provocar la dimissió,…

La situació política del país va estar marcada per les eleccions legislatives, celebrades al mes de març, que van provocar que, per primera vegada, es formés un govern de gran coalició entre els dos grans partits d’esquerra i dreta del país El resultat electoral va donar com a guanyador el partit socialista SMER, liderat pel primer ministre, Robert Fico, que amb el 28,3% dels vots emesos va estar molt per sota del 44% obtingut en les darreres eleccions, del 2012, i, per tant, no va obtenir la majoria necessària per a afrontar amb garanties la formació d’un nou govern La fragmentació del…

El pes del deute públic va continuar marcant l’escenari econòmic del 2016, amb el dubte de si hi hauria noves rèpliques de la inestabilitat financera del país El Govern d’Alexis Tsipras va impulsar un nou paquet de reformes sobre les pensions i els impostos, sobretot els indirectes Aquesta mesura es va fer en contrapartida de menys exigència en la reducció del dèficit, a través de moratòries en els pagaments d’aquest deute públic En tancar l’any, el deute públic va ser del 181,6%, i el balanç del compte corrent de l’Estat va mantenir-se sense excedents Amb aquest panorama de retallades i…