Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Esglésies de l’Empordà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Agullana Santa Maria d’Agullana Santa Eugènia Santa Maria de l’Estrada Albanyà Sant Pere d’Albanyà Santa Maria del Fau Sant Cristòfol dels Horts Sant Feliu de Carbonils L’Armentera Sant Martí de l’Armentera Santa Cristina Avinyonet de Puigventós Sant Esteve d’Avinyonet Santa Eugènia Sant Joan Bàscara Sant Iscle de Bàscara Sant Miquel de Terrades Sant Nicolau de Calabuig Sant Feliu de Calabuig Sant Genís d’Orriols Biure d’Empordà Sant Esteve de Biure Boadella…
Fortalesa de la Muntanya de les Fonts (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquest castellot o fortalesa, també anomenat fortalesa de Can Magí, es troben al cim d’un pujol, a poca distància i al nord-oest de Can Magí, masia deshabitada del paratge de la Muntanya de les Fonts, en un planell de la serra de Rodes El nucli rocós és encinglerat pels costats de ponent i de tramuntana i pels altres té un marge alt sobre les terres properes, una mica més baixes Mapa 258M781 Situació 31TEG116869 Per arribar-hi cal agafar, des de la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes, el camí de terra que porta al Mas de la Mata passant per la vora…
Poble de Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes En primer terme un habitatge al fons, restes de la torre portal de migjorn J Bolòs En un replà no gaire extens, situat a ponent i a tramuntana de l’església de Santa Helena, hi ha vestigis de murs de diverses cases agrupades i les restes de les fortificacions que defensaven aquest vilatge Totes aquestes construccions eren els contraforts de la serra de Verdera, a la mateixa altura, amb relació al mar, que el cenobi de Sant Pere de Rodes Mapa 259M781 Situació 31TEG133863 Les ruïnes del poble són situades al costat de l’església per tant damunt la carretera,…
Ruïnes d’un edifici a Queralbs (Roses)
Art romànic
Situació Al nord-oest del terme municipal de Roses, prop del límit amb Palau-saverdera, hi ha la riera de Queralbs, torrent que davalla pel vessant occidental de la muntanya del mateix nom El pendent és esglaonat, en una bona part, per feixes d’oliverars limitades amb paret seca Prop del marge esquerre de la riera, a la part alta del curs, justament on comença a engorjar-se en un pregon solc erosionat a la roca natural de llicorella, hi ha les ruïnes d’un antic edifici Mapa 259M781 Situació 31TEG129837 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Roses a Vilajuïga Cosa d’1 km…
Sant Romà de Delfià (Rabós d’Empordà)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat de llevant amb la capçalera a primer te e Aquest edifici és una continuació simple poss lement de la segona me at del segle XI J Bonell El lloc de Delfià és al sud-est del cap del seu municipi, el poble de Rabós d’Empordà El poblament de Delfià ha estat sempre majoritàri ent dispers Prop de la dita carretera només hi ha un grup reduït de cases, relativament poc antigues, disposades sense ordre Al sud-oest i a uns 300 m d’aquest veïnat és visible l’església romànica de Sant Romà de Delfià, a la part alta d’un serrat de poca elevació, un…
L’economia de l’Empordà
Art romànic
Els mercats Els mercats en algunes de les viles més importants o situades prop de les vies de comunicació com Peralada es devien celebrar des d’època molt reculada Les notícies que es tenen, però, no són gaire antigues L’any 1102 el comte Ramon Berenguer III acordà amb Ramon Auger de Monells el trasllat de l’antic mercat d’Anyells un veïnat prop de Corçà a la vila de Monells El vell mercat d’Anyells, per la situació de l’indret, s’endevina lligat amb els camins, ja que es troba en una antiga cruïlla de vies d’origen romà o anterior el “camí d’Empúries” i les seves branques que recorrien les…
Sant Martí de Pau
Art romànic
Situació Façana de ponent, la part més notable de l’edifici de Sant martí de Pau F Tur L’església parroquial de Sant martí de Pau és al bell mig d’aquesta població, a la plaça Major Pau és als peus dels vessants occidentals de la serra de Rodes Pau es troba entre Roses i Vilajuïga, seguint la carretera que uneix aquestes dues poblacions, després de passar Palau-saverdera Història La villa Pau apareix esmentada en un precepte del rei Lotari de l’any 982, expedit a favor del monestir de Sant Pere de Rodes En una epístola de l’any 990 del papa Joan XV, també en confirmació de les…
El pas dels sarraïns per l’Empordà
Art romànic
El domini musulmà de l’Empordà no s’acomplí, com s’ha vist, fins al període dels anys 717-718 al 720, força més tard que a la major part de la resta de Catalunya La ciutat de Girona es lliurà al poder dels francs l’any 785 per voluntat i iniciativa dels seus habitants L’esdeveniment evidencia que ja devia fer temps que el poder àrab hi era purament nominal Si aquest domini era poc efectiu en una ciutat important i estratègica com Girona al darrer quart del segle VIII, menys encara ho havia d’ésser a les terres situades més al nord, a l’Empordà, amb un poblament bàsicament rural, de petits…
Sant Esteve de Pedret (Pedret i Marzà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental Cal notar, a més de la robustesa de la construcció, la riquesa ornamental de les finestres i el petit comunidor aixecat al frontis de ponent, obra evidentment tardana F Tur L’església de Sant Esteve de Pedret pertany a un poblat de masies disseminades per les terres del nord-est del desaparegut estany de Castelló, a la conca baixa de la Muga Les terres són planes, amb espais ocupats per aiguamolls que són la pervivència de l’antic estany, i també ondulades per tossals de poca elevació A la vora de l’església hi ha…
Comtes de Girona
Art romànic
Rostany 785 – al 801 És el primer comte conegut d’aquest districte És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques A ell devia correspondre en una bona part la defensa…