Resultats de la cerca

Situació Façana de ponent de l’església, amb l’antic portal adovellat, ara convertida en un celler Arxiu Gavín L’antiga església de Sant Joan Baptista, avui dia sense culte i convertida en un celler, ara forma part d’un habitatge del nucli urbà de Banyuls de la Marenda És situada al sector de migdia i a l’esquerra de la Bassa, nom que es dona a la riera de Vallòria prop de la seva desembocadura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 54” N - Long 3° 7’ 49,2” E Història L’església de Sant Joan de la Bassa és esmentada en època tardana L’any 1361 Francesc Domènec de Cotlliure llegà diners per a…

Situació Vista de llevant de la capçalera de l’església amb les dues naus la romànica acabada amb absis semicircular, i la posterior capçada per un absis poligonal ECSA - JL Valls Aquesta església, antiga parròquia de Banyuls, és situada a l’extrem sud-oest del poble de Banyuls de la Marenda, sobre la riba esquerra de la Vallòria, no gaire lluny del pont del ferrocarril Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 43, 8” N - Long 3° 7’ 41,4” E Banyuls de la Marenda és 5 km al sud de Portvendres, travessat per la carretera N-114 PP Història Com Banyuls dels Aspres, aquesta localitat deu el seu nom als…

Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una de les…

Situació Una de les torres cilíndriques que defensaven els antics portals de la vila, corresponent al segon recinte dels segles XIII-XIV ECSA - A Roura El poble de Baixàs és situat al sector nord-oest de la plana rossellonesa, entre l’Agli i la Tet, a 11 km de Perpinyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E Hom pot arribar a Baixàs per la carretera D-614 PP Història Baixàs Baixanum, Baixanos, 843 Baixianos, 925Bexas, Bexans , 988, deu el seu nom al fet de ser edificat dins una depressió natural El seu territori era a la fi del segle IX una possessió de Lindoí ex-…

Situació Vista de la part de llevant amb l’absis, modificat per un sobre alçament de fortificació i cobert per un arrebossat posterior ECSA - JL Valls L’església de Sant Andreu és situada al centre del poble de Bages de Rosselló, estès al llarg de la carretera d’Elna a Tuïr, a migdia de Perpinyà Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 24” N - Long 2° 53’ 41,4” E La forma més adient d’arribar a Bages és prendre la carretera N-612 que enllaça Elna amb Tuïr Història El topònim Bages, documentat des del 922 Baias, sota la forma actual Bages des del 981, té l’origen en l’indret que ocupà el poble…

Situació Vista general del mas de Vallbona, on es veu integrada entre les edificacions, una torre de l’antic recinte fortificat ECSA - E Carreras L’antic monestir cistercenc de Vallbona és situat al sector més muntanyós del terme, al centre de la petita vall del seu nom Les restes del monestir han estat reutilitzades, en gran part, com a dependències del mas de Vallbona Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 45,6” N - Long 3° 2’ 58,8” E Per a arribar a Vallbona cal situar-se a la carretera N-114, just abans d’arribar a la vila de Cotlliure, i agafar a la dreta la carretera D-86 que mena vers…

Situació Aspecte que ofereixen avui dia les restes d’aquesta església, amb el ssmas homònim al fons ECSA - J Gary És situada prop del mas de Torreneules, no gaire lluny de l’antic monestir cistercenc de Vallbona Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 55,2” N - Long 3° 6’ 7,2” E Per a arribar-hi, cal prendre la N-114 a partir de Perpinyà i, a l’entrada nord de Cotlliure, la D-86 Un trencall a mà dreta mena al veïnat de Rimbau i al mas Piló vall del Ravener A partir d’aquí, cal seguir a peu el camí que remunta el Ravener uns 5 km, fins al mas de Torreneules, al fons de la vall, al peu del coll de…

Situació Vista aèria d’aquesta torre que corona un cim destacat de la serra de l’Albera ECSA - Jamin És edificada al punt culminant de la serra de la Maçana, de 793 m d’altitud Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 58,8” N - Long 3° 1’ 40,8” E Per a arribar-hi, cal prendre la carretera del mas Cristina, que s’agafa a mà dreta tot venint d’Argelers, sobre la N-114 La carretera no arriba fins a la torre i cal fer l’últim tram, de mitja hora de recorregut, a peu PP Història Dita antigament de la Lleva, la torre és esmentada sota el nom de Torre de Pera bona des del 1293 Segons un document del 1356…

Situació Aspecte de l’absis de l’església, remarcable pel seu fris d’arcuacions sostingudes per mènsules, i amb petites obertures a manera d’espitlleres al centre de cada arcuació ECSA - JL Valls Vista de les façanes de migdia amb la seva portada constituïda per arcs en degradació ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada a llevant del llogaret de la Pava, en el sector muntanyós del terme Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 15” N - Long 3° 3’ 9” E Per a arribar-hi, cal prendre la carretera del castell de Valmy, que surt de la N-114, a 500 m de la sortida d’Argelers en direcció a Cotlliure,…

Situació Un dels nombrosos murs, base d’antigues edificacions, que formaven l’antic poblat ECSA - E Carreras Les ruïnes d’aquest poblat són escampades pels boscos de l’entorn de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets i el mas Cónsul Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0” N - Long 3° 1’ 43,2 E L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix assenyalat en la monografia precedent JBH Història Per a la història d’aquest poblat d’hàbitat dispers hom remet a les notícies històriques de l’indret que es donen en la monografia de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets, centre primitiu del terme…