Resultats de la cerca

Aquesta església apareix esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 L’any 1362 consta com a sufragània de la parròquia d’Agullana, mentre que en els nomenclàtors del final del segle XIV figura com a parroquial Sembla que perdé aquesta categoria ja al segle XV L’edifici actual és una obra del final del segle XVIII, que es troba sense culte i en estat d’abandó Hi ha un projecte per a recuperar-la

Situació Restes del camí medieval que travessava la vall de Vallfogona de Ripollès, des de les Tenes fins al coll de Canes Se n’endevina algun fragment al llarg de la vall, sovint al riberal, al costat de la riera de Vallfogona Vista del riberal de Vallfogona, des d’aquesta població Pel pont que veiem al fons de la vall passava el camí que anava de la Garrotxa a Ripoll J Bolòs Història El segle X ja surt documentada una “estrada” —una via important— que recorria d’un cap a l’altre aquesta vall de Vallfogona, des del coll de Canes, que fa de partió amb la vall de Ridaura, a la Garrotxa, fins a…

El cartulari d’Alaó reuneix un lot de diplomes referents a un castell anomenat Guirbi o Gorvi del final del segle X Segons Rubió i Lois es tractaria de Corbins, muntanya situada no lluny de la Torre de Tamúrcia Aquesta localització concorda amb la notícia d’una terra que tenia un tal Esclua al castell de Miralles, lloc dit Curvinus any 879 A partir de l’any 970 reapareix en la documentació però en qualitat de castell El monestir d’Alaó, mitjançant donacions, en un període de cinquanta anys hi va adquirir els béns següents una vinya al Màrgine, dues més a Elarci, una altra a Riberes, l’espluga…

Uns documents del 958 relacionats amb un prevere anomenat Torrell parlen d’un lloc dit Sancta Bella , que suggereix l’existència d’una primitiva església L’indret era localitzat al castell d’Orrit, prop de la Paül, davall de la serra i ran de l’estrada pública que confrontava a ponent i a sota Aquests termenals i la semblança del nom ens porten a relacionar-la amb la vila i el lloc “ qui vocatur Belga ”, documentat el 960, que Rubió i Lois identifica amb el mas de Vallibel, entre Aulàs i Sapeira

Situació Al Passiró, sobre el coll del Barrer, l’empedrat, més o menys refet, s’ha conservat bé fins a l’actualitat J Nuet Antiga via que va de Cambrils a Oliana, tot passant per la serra Seca, el coll de Barrer i l’església de Sant Just i Sant Pastor de Valldan Si som a Oliana, podem anar fins a Sant Just i Sant Pastor de Valldan Des d’aquesta església surt, en direcció nord-est, un corriol que s’enfila fins a enllaçar, al coll del Barrer, amb el camí que prové del poble de la Valldan i que, havent superat el Passiró, segueix el vessant meridional de la vall del torrent de Reixà, arriba a la…

Situació Cisterna de l’edifici defensiu excavada a la roca en forma de trapezi Hom hi pot observar encara la perforació que era utilitzada per al desguàs F Junyent-A Mazcuñan La torre es troba al municipi d’Aguilar de Segarra S’havia aixecat dalt un petit turó recobert d’alzines, que es dreça al costat del mas Puigfarner, pagesia situada entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, en una zona planera i conreada, estesa a la banda sud-occidental del terme, integrada, físicament, malgrat pertànyer administrativament al Bages, a la Segarra Calafina Long 1°33’45” — Lat 41°42’50” Hom…

D’aquesta capella, que era al costat de Can Pelegrí, desapareguda al segle XVIII, es tenen molt poques notícies, però se sap que era molt antiga La primera referència la trobem el 1073, que Llobató vengué per 10 unces d’or a Ermengol, el seu fill, tot l’alou que posseïa a Vila Alba, a les parròquies de Santa Maria i Santa Agnès Aquest alou consistia en l’església de Sant Vicenç, cases, terres, etc…, i confrontava a tramuntana amb la serra damunt l’església de Sant Salvador El 1088 Truitgarda llegà una peça de terra sobre l’estrada, prop de Sant Salvador a Sant Vicenç de Vila Alba…

Era en origen una església pròpia dels senyors d’Orrit El 23 de març de l’any 1044 Miró Dac, en presència del bisbe Arnulf de Ribagorça, de l’abat Martí de Taverna i d’altres prohoms, lliurà al cenobi de Santa Maria d’Alaó i al seu abat Isnard l’església de Santa Maria que tenia a la vall d’Orrit, al lloc dit ad Ivone , amb la terra on era edificada i la resta de l’alou que posseïa a Orrit Amb relació a aquests béns, el cartulari d’Alaó recull adquisicions de l’esmentat Miró Dac que poden concretar més la localització d’aquest ivó o llacuna vers el 1035, mitja vinya a l’Ivó vora terres sense…

Antiga cella del monestir d’Alaó situada al vilar homònim, documentat des de l’any 916 per diverses compres del comte Miró, el qual s’havia dedicat a anar completant l’alou comtal amb l’adquisició de porcions de terres veïnes al castell d’Areny i vora de l’antiga estrada reial L’any 954 aquest mateix comte donà prop de Santa Càndida tres vilars al monestir d’Alaó Vers l’any 970 Unifred, per la gràcia de Déu comte, duc i marquès, donà, per al remei de la seva ànima, a l’abat Oriolf i als altres monjos del monestir d’Alaó, al comtat de Ribagorça, entre els castells d’Orrit i d’…

Aquesta església depengué del monestir de Santa Maria d Alaó El cartoral d’Alaó ja reporta Tamureces en un instrument datat l’any 837 No s’hi troba cap altra menció sota aquest topònim, malgrat que el domini d’Alaó a la contrada és evident Tal vegada la primera notícia referent a aquesta esglesia alaonesa és la que es consigna en un instrument de vers el 983 en què Miró ordena als seus marmessors Adica i Caran At que, per al remei de la seva ànima, donin a la casa de Sant Pere, Santa Maria i Sant Climent una terra que tenia a l’apèndix del castell d’Orrit D’altra banda, sembla que els Masos…