Resultats de la cerca

Situació Restes de les antigues muralles conservades, sobre les quals es bastiren cases modernes, ara abandonades ECSA - J Bolòs Aquest poble fou construït al cim d’una penya S’alça en un lloc elevat, des d’on s’albira la part meridional de la Ribagorça Mapa 32-12289 Situació 31TCG154638 Cal agafar la pista que, des de la Guàrdia de Tremp, es dirigeix a Alsamora i cap a Pont de Montanyana Havent deixat la pista que porta a Alsamora a mà esquerra, Castellnou es troba al costat del camí També s’hi pot anar des de Pont de Montanyana JBM Història Estratègicament situat per a guardar els passos…

Situació Actual capella de Nostra Senyora del Roser, bastida sobre l’antic absis de la primitiva església pre-romànica de Sant Andreu d’Òrrius ECSA - Rambol El poble d’Órrius es troba cap a la part meridiona de la comarca, assentai dins una vall formada a la Serralada Litoral, amb diversos torrents que la travessen, i envoltat de turons com el de Séllecs 353 m o el d’Aquença 374 m Sant Andreu d’Órrius és l’església parroquial del poble, em plaçada en el centre de la vila a la plaça de l’Església Mapa 37-15393 Situació 31TDG463008 S’arriba a Òrrius anant per la carretera de Mataró a Grano Uers…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…

Situació Magnífica construcció d’inici del segle XII, emparentada amb l’arquitectura del monestir de Santa Maria d’Alaó ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli de Viu de Llevata Mapa 33-10 214 Situació 31TCG201934 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-MAF-XFG Història Hi ha referències del lloc i del castell de Viu des del segle X Vers el 1060 Artau I de Pallars Sobirà i el seu germà donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix el delme del portatge del coll de Vivoenza , cosa que suggereix una lliure disposició…

Església Planta del conjunt catedralici, a escala 1400, organitzat al voltant del claustre, amb la catedral al costat nord, l’església de Sant Miquel al costat sud-est i les dependències de la banda sud-oest, molt tranformades, ocupades pel Museu Diocesà LI Vidal La catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell és un grandiós edifici de planta basilical de tres naus, capçades a llevant per un important transsepte que depassa àmpliament l’amplada de les naus, acabat amb dues torres inacabades, on s’obren cinc absis, dels quals el central és l’unic que es projecta a l’exterior, mentre que els…

L’organització política del Ripollès Els castells Mapa del Ripollès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall - J Vigué La majoria de castells de la comarca del Ripollès, és a dir, dels castells de la vall de Ripoll, de la vall de Ribes i de la vall de Camprodon, són documentats ja el segle X D’uns pocs, encara, posseïm informació anterior, com del castell de Mogrony “ castro Mogoronio ”, que l’any 885 adquiriren els comtes Guifré i Guinidilda del prevere Esclua de Cerdanya, que posteriorment esdevingué bisbe intrús d’…

Els mitjans de subsistència Les poques terres de conreu que hi ha a Andorra es localitzen en les terrasses de les valls fluvials a causa de l’elevat contingut de matèria orgànica, de basses i d’un bon drenatge Es localitzen a partir de 800–900 m a la frontera catalano-andorrana fins els 1 700–1 800 m del Serrat, coll d’Ordino i Ransol En època medieval el límit superior de les terres conreades no devia passar en cap cas de 1 600 m Llocs habitats en l’actualitat pròxims a aquesta cota, Soldeu, el Serrat i Ransol, no devien ser nuclis de població contínua Les terres de pastura, mal documentades…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera en primer terme, la qual denuncia perfectament l’esquema de l’edifici, amb tres naus, capçades vers llevant per tres absis F Tur L’església parroquial de Santa Eulàlia és a la plaça de l’església, al centre de la població de Vilanova de la Muga, situada vora la riba esquerra de la Muga, a pocs metres vers tramuntana de la seva confluència amb el riu Manol, al punt on es forma el pantà de la resclosa de Vilanova, en terreny planer Mapa 258M781 Situació 31TEG036813 Per anar a Vilanova cal agafar la carretera local de Castelló d’…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de la Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abélanet, J Un cimetière wisigothique à Tautavel , “Centre d’Archéologie Médiévale du Languedoc” Carcassona 1984, núm…

L’escriptori de Santes Creus, juntament amb el de Poblet, rellevà els prestigiosos centres de Santa Maria de Ripoll, Vic i Sant Cugat del Vallès en la còpia i la illustració de manuscrits, quan llur activitat, desplegada amb esplendor al llarg dels segles X al XII, ja començava a declinar, és a dir, vers la fi d’aquest darrer segle, però sobretot durant el següent Per bé que una bona part de les restes del fons de la biblioteca santescreuïna ha estat analitzada des del punt de vista codicològic i textual, amb breus comentaris sobre l’ornamentació més reeixida * , l’aspecte artístic romania en…