Resultats de la cerca

El lloc de Vilablareix apareix en els documents de diverses formes “Vila Ablares” 882, “Vila Blares” 1019, “Vilablarex” 1200, “Vilablarexo” 1225 i “ Vilablarexio” 1362, 1379, 1691 L’any 1356 hi havia 16 focs, 9 d’església, i el 1678 era lloc reial La primera referència de l’església data de l’any 882 “Sancti Menna, basilica in Vila Ablares” , quan el bisbe de Girona, Teuter, reorganitzà la canònica gironina i li féu donació de diversos béns També és esmentada l’any 1019 en la dotació de la canònia de Girona I més tard hom en té notícia per la donació que Bernat de Fàbrica féu l’any 1167 d’un…

El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom “illa” El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena coll del Vent, coll de les Toralles Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual…

Aquest castell, ara desaparegut, era situat al petit llogaret de Llindars, al sud del terme municipal Es tracta d’un castell molt vinculat al castell de Rubinat, del qual fou un annex, i a Sant Pere dels Arquells La primera notícia del castell de Llindars es remunta al 1086, any en què Guillem Bernat d’Òdena, la seva muller i els seus fills dotaren l’església de Sant Pere dels Arquells amb diversos béns, el més rellevant dels quals fou el castell de Llindars, amb la meitat del seu delme, que era situat al comtat de Manresa, dins el terme del castell de Rubinat Amb la donació a la canònica de…

Situació Fragment de la muralla que envoltava aquest vilatge ECSA - A Roig Les restes d’aquest vilatge són a 2 113 m d’altitud, al pendent superior de migdia del tossal del Prat Muntaner Aquest turó s’alça a l’esquerra del barranc de les Comes de Rubió, a sobre mateix del port del Cantó, al límit administratiu entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell Mapa 34-10 215 Situació 31TCG551938 Hi ha un camí de bast que surt del mateix coll del Cantó i s’enfila cap a tramuntana pel fort pendent del vessant de migdia del turó Després d’una hora llarga de forta pujada, s’accedeix al cim del tossal i a les…

Situació Àmbit cobert amb volta de canó situat a l’angle nord-oest de l’actual església parroquial, que podria correspondre a la cisterna del castell ECSA - A Roura El poble de Vallestàvia, situat en els contraforts nord-orientals del massís del Canigó, forma un petit nucli agrupat sobre un serrat, damunt el curs del riu Lentillà, a la seva esquerra i a 640 m d’altitud És dominat per l’església parroquial, edifici que manté alguns vestigis de l’antiga fortificació o castell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 33’ 56” N - Long 2° 31’ 31” E Hom arriba a Vallestàvia per la carretera D-13…

L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors…

El nucli actual d’Almenar, dominat per les ruïnes del castell, és a 329 m d’altitud sobre un escarpament rocós del marge dret de la Noguera Ribagorçana Com el topònim indica, Almenar va rebre el nom d’una antiga al-manara andalusina o torre de comunicacions i vigilància, esdevinguda més tard un castell La primera menció escrita que conservem del castell és encara de ple període andalusí, concretament del moment en què el Cid va prendre l’antic castell d’Almenar a al-Mundir de Lleida per compte d’al-Mu’tamin de Saragossa per tal de pressionar les fronteres del districte de Lleida…

El lloc de Vilapicina apareix documentat d’ençà de mitjan segle X, tot abastant una àmplia demarcació situada a redós del turó de la Peira i a ambdós vessants de la riera d’Horta, per damunt de l’anomenat Camí de Dalt —l’actual carrer de Concepció Arenal Un bell paratge dominat, en els temps medievals, per l’abundor d’aigües, terres profitoses per al conreu i un sector de bosc molt apreciat per l’àI-ber i el pi negre que produïa Tant és així que als boscos de Vilapicina s’adreçaven els anomenats “fusters del bosc” a l’hora de cercar la millor fusta d’àlber necessària per a la…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest Hom pot veure les modificacions substancials dutes a terme al temple romànic primitiu F Tur L’església parroquial de Santa Eulàlia d’Ultramort es troba al centre de la població d’aquest nom, el nucli de la qual s’allarga per la carena i el vessant oriental d’un serrat poc elevat sobre la plana Mapa 296M781 Situació 31TEG030540 El poble d’Ultramort és al costat de la carretera de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou C-252, entre Parlavà i Verges Hi ha una clau a la rectoria de Verges una altra és en una casa d’Ultramort Història En el…

L’antic terme de Sant Andreu de Palomar comprenia un ampli sector del pla de llevant de la ciutat de Barcelona L’actual districte respon només en part a aquell antic territori originat en la demarcació parroquial De la casa de Sant Andreu tenim una primera menció escrita en un document datat l’any 966 Es tracta d’una donació realitzada pel comte Borrell, l’abat Landeric i el bisbe Pere Guitard, executors testamentaris del comte Mir, a la seu de Barcelona en el conjunt de béns transferits destaquen els molins del Besòs, amb totes llurs pertinences, possessions i utilitats que s’estenien des de…