Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sant Cebrià de Penida o Església del Sorral d’en Berta (Roses)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta església, totalment desapareguda poc després de l’any 1969, es trobaven en una sorrera de la vall de la riera de la Trencada antigament de Penida, 1 km al sud-est de can Coll Cal identificar aquesta església, d’advocació desconeguda, amb la cella de Sant Cebrià de Penida, esmentada des del segle IX, ja que en els capbreus de Santa Maria de Roses de l’any 1624 hom fa referència a la “ coma de Penida” , a la vinya de “ Berta de Penida”, o , fins i tot, en els capbreus de 1798-1802 hi ha allusions al “ camí d’Alseda a Penida” , coincident amb el camí que de la vall de l’…
Castell de Monesma (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Singular torre del castell que només es conserva en una alçada d’uns 3 m ECSA - J Bolòs El castell es localitza en la summitat del gran tossal de Monesma, a 1 232 m d’altitud, contrafort ponentí de la serra de Palleroa que és vistent des de molta distància Mapa 32-11 251 Situació 31TCG040767 Venint de Castigaleu o venint de Lluçars, cal prendre la carretera que va cap a Monesma i Queixigar Fets una mica més de 6 km des de Castigaleu, en arribar al barri de Noguero, hem de deixar a mà esquerra la carretera nova que va a Queixigar Agafarem una pista de terra que ressegueix la muntanya…
Santa Maria de Castelló d’Empúries
Art romànic
Situació Una vista exterior del conjunt, en la qual és visible l’estructura de l’edifici pertanyent a una època gòtica F Tur L’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries és la parroquial de la vila, la qual és situada en un turó de 17 m d’altitud, a la vora esquerra de la Muga, a uns 4 km del mar La posició enlairada, que domina la plana alluvial, afavoria la defensa estratègica d’un lloc que fou la capital del comtat d’Empúries El primitiu nucli d’origen alt-medieval fou bastit damunt el Puig Salner i posteriorment s’estengué pels quatre turons més pròxims, anomenats de la Cavalleria, de…
Sant Pau i Sant Pere d’Esterri de Cardós
Art romànic
Situació Absis de l’església, construït dins la més genuïna tradició romànico-llombarda ECSA - E Pablo L’església parroquial d’Esterri de Cardós és situada a la sortida del poble sobre el camí que porta a Ginestarre JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH575173 História A l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós del 1146, entre els béns dotals, consta que els homes de la vila d’Esterri havien de proporcionar anualment un modi de cereal a la nova església L’església parroquial de Sant Pau fou objecte de visita pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314 i 1315, en…
Castell de la Suda o de Sant Joan (Tortosa)
Art romànic
Situació Pany de muralla del castell amb la torre núm 8, de base quadrada, al sector de llevant, una de les parts de la fortalesa que conserva encara l’antic parament ECSA - J Colomé El castell de la Suda s’erigeix al centre de la població de Tortosa, al capdamunt d’un turó estratègic de 56 m d’alçada, des d’on es domina tota la ciutat El promontori sobre el qual s’assenta el castell es presenta com la prolongació de la serra de Coll Redó, que tanca la comarca del Baix Ebre pel costat est Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Actualment s’hi pot arribar amb vehicle, ja que es van practicar…
Poblat d’Olèrdola
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, amb les muralles a primer terme i l’església de Sant Miquel a frec de cinglera ECSA - J Todó El conjunt monumental d’Olèrdola és situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d’altitud, als vessants occidentals del massís de Garraf, tot dominant la plana del Penedès La muntanya, de calcària escullosa d’arrel micrítica, presenta una acusada inclinació N-S Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Olèrdola és a 4,5 km de Vilafranca Per a accedir-hi cal agafar la carretera de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú Una vegada passada la Plana Rodona, a mà dreta…
La societat pallaresa a l’edat mitjana
Art romànic
La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dóna a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pàgesia en…
La societat pallaresa a l’edat mitjana
Art romànic
La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dona a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pagesia en…
Castell d’Ulldecona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, on són perfectament visibles les dues torres i l’església de la Mare de Déu dels Àngels, en primer terme ECSA - J Todó El castell d’Ulldecona és situat sobre una petita elevació plana 120 m d’altitud anomenada —el puig del Castell—, aproximadament a 1,5 km en línia recta a ponent de la vila d’Ulldecona i al marge esquerre del riu de la Sénia Des del cim del puig hom té un perfecte control visual tant de la plana del Baix Maestrat com d’una gran part de la vall del riu de la Sénia Mapa 31-21 546 Situació 31TBE827972 Per a anar-hi cal agafar la carretera TV-…
El Barcelonès al segle XI. La primera onada de prosperitat
Art romànic
Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat de la frontera Malgrat l’estat de confusió en què es trobaven els regnes dels taifes, el…