Resultats de la cerca

La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de l’actual…

Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una de les…

Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta capella, amb la capçalera i el mur nord de la nau, l’únic conservat ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són al capdamunt del serrat de les Fogueres, que separa el barranc de Sirès del d’Espollà És un punt enlairat amb una vasta panoràmica vers els quatre punts cardinals Mapa 32-10213 Situació 31TCG107980 S’accedeix a la capella a peu des de Sirès Un corriol en fort pendent en direcció a ponent, que surt de les proximitats de l’església de Sant Cristòfol, remunta tot el serrat fins a l’església Aproximadament hi ha 30 minuts a peu…

Situació Vista aèria d’aquesta església, algun temps priorat, penjada al flanc de la muntanya sobre Vilafranca de Conflent ECSA - F Tellosa Aquesta capella, a 688 m d’altitud, és literalment enganxada al flanc de la muntanya, a la riba esquerra de la Tet Des d’aquest indret es contempla un paisatge excepcional, el Canigó en tota la seva alçada i també la vall alta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 13” N - Long 2° 21’ 17” E Hom hi arriba per un sender, que s’agafa sobre la N-116, a la sortida oest de Vilafranca Història Es tracta d’una església esmentada des del segle XI Sanctus…

Prehistòria i protohistòria de la comarca La remota presència de l’home a la comarca és testimoniejada per nombrosos sepulcres megalítics, com aquest de la Cabana del Moro de Bescaran ECSA - Rambol Aquesta comarca, com la resta de les d’alta muntanya, ha estat mancada d’una investigació exhaustiva i continuada que, en definitiva, impedeix de poder donar una seqüència, no tan sols en l’àmbit prehistòric, sinó fins i tot per als períodes propers al canvi d’era Els testimonis més antics que hom té de la presència de l’home pertanyen a la cultura mosteriana, al paleolític mitjà, en el jaciment de…

Situació Vista aèria del castell amb la vila de Calaf als seus peus ECSA - J Todó Castell situat a la part alta de la població de Calaf, al cim d’un turó Des del castell es podia controlar el poble i tot el pla immediat, per on passaven diverses vies de comunicació importants Mapa 35-14362 Situació 31TCG763217 Hom pot observar els murs septentrionals del castell des de l’exterior, per la banda de la carretera que va cap a Ponts Per a entrar dins del recinte, cal, però, demanar la clau en una casa propera a les muralles, a la banda meridional JBM Història Les primeres notícies sobre el…

Introducció Vista de la ciutat de Tortosa, dominada pel seu castell, antiga suda musulmana, segons el dibuix d’Anton van den Wijngaerde del 1563 Fons de la Fundació 700 Aniversari de la Universitat de Lleida La invasió musulmana fou una fita històrica clau, que culminà la llarga crisi de les estructures i els grups de poder de l’estat visigot i constituí una nova formació social tributària Les fonts escrites són fragmentàries i de difícil interpretació pel que fa a la història de Tortosa i les comarques veïnes durant el període de la conquesta musulmana Amb tot, se sap que Mūsà i Tāriq ja…

Els comtes i els seus oficials En els primers anys del segle XII, cal destacar tres canvis polítics de gran importància per a Catalunya en primer lloc, l’atac dels almoràvits en segon lloc, la consolidació dels comtats de la Catalunya Vella sota el domini del comte de Barcelona, i en tercer lloc, una represa de l’expansió més enllà dels Pirineus i cap al sud Tot i que València havia caigut en mans dels almoràvits al final del segle XI, fins el 1107 no es feren incursions a la zona costanera del comtat de Barcelona Durant aquests anys els atacs es concentraren al Penedès i amenaçaren…

L’Església de l’any 800 al 1000 Plànol basat en la informació documental i arqueològica de com devia ésser el pla de Barcelona entorn de l’any 1000 Ph Banks Poca cosa es coneix dels bisbes i de l’església de Barcelona durant els segles que seguiren la conquesta dels francs, tret del nom del bisbe Ataülf, que apareix actuant al costat del vescomte Sunifred l’any 858, quan un grup de monjos francs s’aturaren a la ciutat en el seu trajecte cap a Còrdova És possible que el succeís el franc Frodoí, el qual, com els comtes francs, es trobà enfrontat amb l’oposició dels gots residents a la ciutat…

Situació Vista aèria de l’antic monestir, fundat en un sector d’hortes i conreus proper a Montjuïc i englobat des del segle XIV dins el recinte emmurallat de la ciutat ECSA - J Todó L’antic monestir de Sant Pau del Camp es troba situat dins el centre històric de la ciutat de Barcelona, al carrer de Sant Pau, que uneix la Rambla amb la Ronda de Sant Pau Va rebre el nom del Camp per trobar-se originàriament al camp o vasta planura d’hortes i conreus que hi havia en les èpoques medievals entre Montjuïc i el rierol on s’ha format la Rambla Al segle XIV fou inclòs dintre de la ciutat…