Resultats de la cerca

El 1905 el colleccionista Émile Peyre donà al Musée des Arts Décoratifs de París dos plafons pintats, de fusta de pi silvestre, que s’han relacionat amb les obres atribuïdes al Mestre de Soriguerola Es tracta del frontal de Santa Eugènia de Saga i d’una taula dedicada a sant Andreu El frontal de Santa Eugènia de Saga permet establir una connexió directa amb la taula de Sant Miquel de Soriguerola Tant les arquitectures com els personatges, amb grans ulls i vestits amb plecs marcats, són molt propers MAD – LSully-Jaulmes El frontal de Santa Eugènia MAD, núm inv PE 121 és amb certesa el plafó…

Exterior de l’edifici, amb la porxada de la planta baixa i el finestral de la sala del Consell obrat el 1509 ECSA – GSerra Vic ha conservat refosa, en l’actual ajuntament, l’antiga casa del Consell de la partida reial o casa de la Ciutat, del final del segle XIV En forma el cos de més a llevant, delimitat pel carrer de la Ciutat i les places del Pes i de Sant Felip Neri Aquesta plaça és la successora de la Plaça Nova, que es va agençar al segle XIV en el límit entre les jurisdiccions reial i de Montcada La profusió d’escuts reials i de la ciutat a les façanes de la casa no es pot deslligar d’…

Les riuades i els setges han estat una constant en la història de Girona des de l’antiguitat fins a temps ben recents Per aquesta raó, les defenses per a fer front a les unes i els altres van ocupar durant la baixa edat mitjana l’atenció preferent dels jurats de la ciutat, per iniciativa pròpia o a conseqüència d’una demanda reial Els repetits setges –només durant la guerra civil de 1462-72 va patir-ne quatre– s’expliquen per la situació estratègica de la ciutat, que actuava de “clau de pas” del Principat, en un indret per on era obligat de passar resseguint l’antiga Via Augusta, després camí…

Portalada que s’obre al Carrer Major, al costat del campanar romànic reaprofitat de l’església que va precedir l’actual ECSA - FBoixadera L’església parroquial de Sant Miquel de Cardona ocupa un indret central dins el que fou la vila emmurallada del segle XIV Té una portalada inacabada que dona a la plaça de la Fira i una altra, al Carrer Major, que presenta arquivoltes en gradació i que, fins al 1936, tingué una escultura de sant Miquel al timpà Es tracta d’una església gòtica d’una única nau amb tres ogives, capçada per un absis de set costats, de la mateixa amplada que la nau i que n’és…

Aquesta estola es va trobar al sepulcre del bisbe Ramon d’Escales, a la catedral de Barcelona Aquest personatge, mort a la Ciutat Comtal el 1398, va ser abat del monestir de Vilabertran, bisbe d’Elna, de Lleida i de Barcelona 1386-98 i conseller del rei Pere III Va ser partidari del papa Climent VII durant el cisma d’Occident Protegí els jueus barcelonins en l’episodi de l’incendi del Call El seu sepulcre de la catedral de Barcelona, esculpit per Antoni Canet, es va obrir el 1936, en el moment en què la Comissió de Salvament del Patrimoni, dirigida per Joaquim Folch i Torres, va obrir també…

Es conserva un grup important de cofres d’època gòtica, la majoria amb recobriment de pell, que comparteixen característiques constructives i formals definitòries vegeu l’apartat sobre el moble en aquest mateix volum, independentment de la decoració que els és pròpia Hi ha abundoses notícies sobre els cofres recoberts de pell, que en els inventaris apareixen esmentats com a “cofres encuirats” o “cofres encuirats i barrats”, en referència a les llandes de ferro forjat exteriors que servien per a travar el conjunt i reforçar l’estructura del moble Cofre encuirat corresponent a un grup de cofres…

Salomé mostra el cap del Baptista en una safata, del retaule procedent de la parròquia de Sant Joan del Mercat de Lleida, obra de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller 1475-80 Hi apareix l’única representació d’un tinell coneguda actualment en la pintura gòtica catalana ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà Els tinells han estat considerats una tipologia habitual en el mobiliari gòtic a partir de la segona meitat del segle XIV i durant el segle següent Compartint la idea que fou una tipologia no gaire utilitzada en època medieval Barrachina, 1994a, pàg 39,…

Victòria de sant Miquel sobre Llucifer, del retaule de Santa Anna, Sant Miquel i Sant Sebastià, obra del Pseudomestre de Glorieta L’enigmàtica figura de l’anònim Pseudomestre de Glorieta amaga un artista notable, el veritable nom del qual encara es desconeix, que collaborà amb Lluís Borrassà Es conserven molts compartiments del seu retaule de Santa Anna, Sant Miquel i Sant Sebastià, ara fragmentat i dispers en diverses colleccions privades Entre aquests compartiments destaca aquesta taula en què es representa la “victòria que sanct Michel archàngel optenc” sobre Llucifer, segons es pot llegir…

Taula de la Mare de Déu de Vallmoll, atribuïda a Jaume Huguet, del període en què treballà a Tarragona ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Fill de Berenguer Huguet i Maria, Pere Huguet va néixer a Valls entre els anys 1389 i 1394 Juntament amb el seu germà Antoni, quedà orfe de pare i mare el 1407 El 1414 Pere Huguet renuncià els seus drets en l’herència dels seus pares a favor del seu germà Antoni, personatge que el 1419, aleshores ja pare de Jaume i Antoni, redactà les seves darreres voluntats i nomenà el seu germà Pere i Pere Pedrol tutors dels seus fills A partir d’aquest moment són…

Crist de Pietat acompanyat dels símbols del seu martiri i mort, compartiment central de la predella del retaule de la Trinitat de la Seu de Manresa 1501 © Museu Episcopal de Vic – JMDíaz El 1906 Salvador Sanpere donà a conèixer aquest pintor manresà amb l’adscripció del cos d’un retaule dedicat a la Trinitat, aleshores conservat sense el bancal a l’Arxiu de la Seu de Manresa A més, acompanyà l’atribució amb la publicació del contracte de l’obra, datat a Manresa el 14 de setembre de 1501 Més endavant, Joaquim Sarret i, especialment, Benjamin Rowland, contribuïren a difondre i definir la…