Resultats de la cerca

Esperit d’època i tradició Sant Vicenç martiritzat a les graelles, compartiment del retaule major de l’església de Sant Vicenç de Sarrià ara Barcelona S’atribueix al Mestre de Castelsardo, que finalitzà l’obra després de la mort de Jaume Huguet 1492, a qui havia estat encarregat el retaule ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà La divisió de l’esdevenir del temps entre edat mitjana i edat moderna és absolutament convencional i, per tant, tan aleatòria com irrefutable Tot i així, algunes escoles historiogràfiques van voler veure en el món mediterrani del pas del…

Els precedents La conquesta catalana de Sardenya iniciada el 1323, amb el desembarcament de l’infant Alfons a Palma de Sols i continuada el mateix any amb el setge de la capital del judicat de Càller, que capitulà el 1326, no tallà d’arrel les sòlides relacions amb la cultura pictòrica italiana, en particular, la toscana el fet no pot sorprendre, si es considera que pels mateixos anys a Barcelona també s’imposava l’estil gòtic italià, impulsat per comitents com Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós, a través de Ferrer Bassa Sant Julià caçant, compartiment del retaule de l’Anunciació atribuït…

Durant la segona meitat del segle XV tant la Sicília occidental com l’oriental caminen cada cop de forma més clara vers la incorporació dels modismes renaixentistes, però ho fan dins dels límits d’una cultura figurativa que es ressentia de les condicions del seu isolament, llevat d’alguns pocs casos excepcionals En aquest sentit, i a diferència de tot allò que passa en altres territoris de la Corona catalanoaragonesa, la producció pictòrica no sembla particularment influïda pels corrents d’un gòtic que es pugui definir com a plenament flamenquitzant A Sicília no existeix cap personatge que…

Anunciació a la Mare de Déu, taula central d’un tríptic conservada a l’església de la Magdalena d’Ais de Provença Fou pintat vers el 1444-45 per Barthélemy van Eyck JBernard El 2 de juny de 1442, Alfons el Magnànim 1396-1458, després d’un setge imponent, conquerí Nàpols, on feu la seva entrada triomfal el 26 de febrer de l’any següent En la confederació dels estats de la Corona d’Aragó el principat de Catalunya, el regne d’Aragó, València, Mallorca, Sicília i Sardenya, Nàpols, escollida com la nova capital, esdevingué el centre hegemònic de la producció pictòrica…

La pintura, instrument i mirall de la història Sant Francesc lliurant la regla als franciscans i les clarisses, part d’un retaule de l’església napolitana de San Lorenzo Maggiore, pintat per Colantonio després del 1450 Els escuts reials de Catalunya i Aragó i de Sicília de les rajoles indiquen que Alfons el Magnànim en fou el comitent Museo Nazionale di Capodimonte, Nàpols – MVelo El 28 de juny de 1458 Nàpols, la ciutat que derrocà els seus murs per rebre triomfalment el carro tirat per quatre cavalls blancs d’aquell Alfons d’Aragó que l’havia conquistat, plora El rei ha mort al castell de l’…

El 1906 Salvador Sanpere i Miquel va publicar un document que relacionava el pintor valencià Pere Girard amb la predella d’un retaule, que no es conserva, de la capella de Sant Miquel de la catedral de Vic i que l’esmentat pintor contractà el 12 de novembre de 1479 per 35 lliures “que lo dit mestre Pere Girard hage e sie tengut pintar lo bancal de dit retaula de la capella de Sant Miquel de la seu de Vich” Sanpere, 1906, vol I, doc XVIII A partir d’aquí Post relacionà aquest pintor amb un grup d’obres catalanes que mostraven un clar influx de la pintura valenciana del conegut binomi Jacomart–…

Taula central del retaule de Sant Miquel provinent de l’església parroquial de Sant Miquel de Tous Ribera Alta, València Bermejo rebé aquest encàrrec el 1468, d’Antoni Joan, representat com a donant ©The National Gallery, Londres Bartolomé de Cárdenas, anomenat el Bermejo , fou el millor pintor de la seva generació a la Corona d’Aragó i un dels grans pintors de l’Europa occidental del segle XV També fou, potser, el més excèntric i avui dia se’l consideraria un esperit lliure En una època en què la pintura, tant la religiosa com la profana, era regulada per contractes, Bermejo desafià sovint…

La fortuna crítica Malalts esperant un miracle davant la tomba de sant Nicolau de Tolentino, d’on pengen exvots del sostre Compartiment de la predella del retaule del convent de Domus Dei vers 1461-62 Museu del Castell de Peralada L’extens itinerari que seguí Antoni de Llonye –també conegut per la historiografia amb el nom d’Antoine de Lonhy– i el prestigi dels clients per als quals va treballar ens parlen indirectament de l’alta consideració que degué tenir en la seva època Com succeeix amb força mestres medievals, no s’han conservat altres rastres de la seva fama, i només en dates recents s…

Abans i després de la guerra civil El 1839 Pau Piferrer, en el volum dedicat a Catalunya, el primer de Recuerdos y bellezas de España , es refereix a “ Bartolomé Bermeio o Bermeo, natural de Córdoba, de quien poseemos en Barcelona una obra arrinconada, desconocida de todos y que si no se procura poner en parage más decoroso y conveniente tal vez seguirá el destino miserable de tantas preciosidades de nuestra infeliz patria ” Piferrer descriu la taula quan encara es trobava a l’antiga residència de l’ardiaca que la va encarregar segles abans, coberta del “ polvo que los años y el descuido han…

Compartiment central del retaule dedicat a santa Eulàlia de l’església parroquial de Vilella avui conservat a l’església parroquial de Rigardà, Conflent Atribuït al Mestre d’Olot, ha estat datat a l’últim terç del segle XV CGPO/CDCROA – GGorce El panorama de la darrera pintura gòtica a les terres de Girona ofereix un denominador comú força semblant al de períodes anteriors És a dir, hi ha un elenc gens menyspreable de pintors documentats sense, però, que se’ls pugui adjudicar amb seguretat cap de les escasses obres conservades D’altra banda, els diferents tallers actius en aquesta etapa de…