Resultats de la cerca

Notícia apareguda en el diari “La Publicitat”, el 18 de maig de 1928, en què es relata la vinguda de Le Corbusier a Barcelona AHC L’any 1928 Josep Lluís Sert, com a president de l’Associació d’Alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura, convidà Le Corbusier a fer dues conferències a la Sala Mozart del carrer de la Canuda de Barcelona La visita de Le Corbusier, acompanyat dels futurs arquitectes del GATCPAC, es completà amb un passeig molt instructiu per la ciutat durant el qual l’arquitecte suís expressà de manera espontània allò que pensava sobre diversos monuments de Barcelona i de Sitges…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1972 Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona Adell, JA 1981 Notes introductòries a l’estudi de l’arquitectura dels claustres , “Quaderns d’estudis medievals”, vol I, núm 5, Barcelona, pàg 245-255 Adroer Tasis, Anna Maria 1975 El Palau Reial Major, síntesi dels seus orígens, “Miscellania Barcinonensia”, XLI, Barcelona, pàg 131-164 1994 El palau de la reina Elionor un monument desaparegut , “Lambard Estudis d’art medieval”, VI, Barcelona, pàg 247-261 Ainaud de Lasarte, Joan 1954 El Maestro de Soriguerola y los…

Gerra d’aiguamans de cos globular, envernissada de color verd La decoració és formada per rosetes estampades i segells de roses i casetes en relleu Les nanses tenen forma d’animal És una obra barcelonina del segle XV Collecció privada – JACerdà La terrissa baixmedieval catalana, entesa com a tal la realitzada a partir del segle XIII fins al XVI, no fou motiu d’interès per la investigació arqueològica fins la darrera dècada del segle XX, ja que fins aleshores només s’havien dut a terme estudis de la ceràmica grisa d’època altmedieval De fet, la primera taula tipològica de formes de terrissa…

L’escut de la ciutat en les cobertes del Libre dels Consells , del 1369 AHTa – LPiñol La ciutat romana i visigòtica Tarragona té tres elements que configuren la seva fesomia urbana la situació en un turó costaner, la proximitat al Francolí i el fet d’haver estat una de les capitals provincials de l’imperi Romà Al nucli iber de Tarrakon, prop del Tulcis Francolí i sobre una badia natural, s’hi va afegir durant la segona guerra Púnica 218 aC una base militar dalt del turó on ara hi ha la ciutat Naixia, així, una dicotomia que s’ha repetit cíclicament al llarg dels segles oppidum iber /…

Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen encara confusos…

Interior de la nau única de l’antiga església canonical, mirant vers els peus, una obra començada a la darreria del segle XIII, durant el govern del paborde Ponç de Vilaró 1265-1302 BS - GSerra Un primer cop d’ull a l’interior de l’actual catedral de Solsona ens permet identificar un temple de traça gòtica, format per una única nau de 14 m d’amplada, amb cinc trams de voltes de creueria i, al seu cap, un absis amb set finestrals que forma un trapezi de set costats en semicercle Les obertures de la nau són comptades El mur dret té un únic finestral, que dona a l’indret del claustre, i, l’…

Escut de la ciutat que havia presidit el portal de Vimpeçol MMT / ECSA – GSerra La situació El nucli antic de Tortosa és situat al marge esquerre de l’Ebre, al seu darrer tram La ciutat històricament ha posseït un ampli terme que ha inclòs, gairebé, les actuals comarques del Baix Ebre i el Montsià Això, i el fet d’haver estat cap de vegueria i la seu episcopal més important de la Corona exceptuant-ne els arquebisbats, li serví per a exercir una efectiva influència en un vast territori que abraçava, més enllà de les comarques catalanes, terres del Baix Aragó i del Regne de València D’altra…

L’escut de Girona en el Manual d’acords del 1476 AMG – JMOliveras La ciutat de Girona és al lloc d’unió dels rius Onyar, Galligants i Güell amb el Ter, sobre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i damunt mateix del camí de França, l’antiga via romana i l’eix de comunicacions més important de Catalunya Per totes aquestes raons va esdevenir un punt geogràfic estratègic, la qual cosa marcà profundament la seva història a partir del setge del 1285 i li valgué el sobrenom de “la clau del regne” El procés d’urbanització Girona és una fundació romana del primer terç del segle I aC…

Portalada de Sant Iu de la catedral de Barcelona Aquesta porta lateral, de vers el 1329, va ser la principal de la catedral fins al final del segle XIX El timpà és presidit per la imatge de santa Eulàlia i a banda i banda de la porta hi ha dues làpides commemoratives de l’inici de les obres de la catedral, el 1298 Va esdevenir model d’altres portades monumentals, com la de la parròquia del Pi, que segueix la mateixa estructura, d’un cos lleugerament sobresortint Es creu que les mètopes del segle XIII que decoren la porta a l’altura de les impostes procedeixen d’una portada anterior, del final…

Introducció El convent de Santa Caterina ha estat el model –en molts aspectes encara l’és– que s’ha fet servir en la historiografia de l’art català per a explicar el procés d’implantació de l’arquitectura gòtica meridional al nostre país, amb l’aparició de formes que semblaven prou allunyades de la tradició i els models arquitectònics usuals Es tractava d’un exemple d’edificació singular i innovadora dins d’un paisatge tradicional de l’arquitectura medieval, que permetia entendre una revolució primerenca, dins de la primera meitat del segle XIII, que obria nous horitzons a l’arquitectura…