Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
La vila de Granollers
Art gòtic
S’ha dit que Granollers, al centre del Vallès Oriental, és una “vila oberta” per a referir-se, entre altres aspectes, a la condició de cruïlla de camins, espai de trobada entorn del mercat, lloc d’acollida per al qui hi arriba Tots aquests trets tenen un clar significat històric des de l’època romana i es consolidaren a partir de la baixa edat mitjana El pas d’importants vies romanes configurà un nucli de poblament de característiques singulars L’activitat comercial esdevingué identificadora de la vila fins al punt de condicionar-ne l’estructura urbanística L’emmurallament, a partir del segle…
La catedral de Tortosa (segle XVI)
Art gòtic
L’edifici de la catedral de Tortosa és un exemple de la continuïtat que va caracteritzar una part important de l’arquitectura del cinc-cents al Principat Com encertadament ha estat expressat per Joaquim Garriga, la qualitat i les proporcions de la seva estructura el converteixen en un dels exemples catalans més representatius d’edifici de culte plantejat a l’edat mitjana que és continuat al llarg del cinc-cents És més, s’hi poden trobar elements propis de la tradició gòtica, com ara la volta de creueria, fins i tot al sector bastit a la primera meitat del segle XVIII En iniciar-se el segle…
Els convents dominicans
Art gòtic
Els primers temps del recorregut dels dominicans, orde fundat l’any 1215 per sant Domingo o Domènec de Guzmán a Tolosa de Llenguadoc, no van tenir cap incidència per a la història de l’art L’orde havia estat creat per a combatre les heretgies populars del moment, d’una manera especial el catarisme, amb les armes de la predicació de l’ideal evangèlic de la pobresa, de l’estudi i de l’exemple a través de la pràctica d’una vida humil i senzilla, inicialment segons el model dels canonges regulars augustinians Aquarella romàntica de Joaquín de Mosterín del moment de l’enderroc del claustre gòtic…
Els molins de la Vila de Montblanc
Art gòtic
Els molins fariners de la Vila són extramurs de Montblanc, a 1 km cap a llevant i dins la partida de Vila-salva, a la vora dreta de l’Anguera, poc abans que conflueixi amb el Francolí Ben a prop seu hi havia l’assentament medieval de Duesaigües o Vila-salva, nucli primigeni de Montblanc que s’acabà abandonant definitivament al segle XIV Tant el 1155 com el 1163, els privilegis montblanquins esmenten molins, però arquitectònicament els molins de la Vila que han arribat als nostres dies són posteriors, del segle XIII i la primeria del XIV Es tracta de dos casals de molins fariners…
Diversitat i complexitat en l’arquitectura catedralícia
Art gòtic
Reconstrucció hipotètica del barri catedralici de Girona al segle XV, mentre encara es bastia la seu gòtica que havia de substituir la romànica, aleshores en part dempeus ECSA - JS Les catedrals gòtiques són un món Una realitat complexa, carregada de significats, que es projecta en l’imaginari collectiu amb una extraordinària força simbòlica L’estudi de les catedrals gòtiques i de les seves moltes implicacions gaudeix d’una llarga tradició a nivell general Recentment Xavier Barral i Altet ha recordat la necessitat d’enfocar també l’estudi de les catedrals catalanes d’una manera…
La ciutat de Tortosa
Art gòtic
Escut de la ciutat que havia presidit el portal de Vimpeçol MMT / ECSA – GSerra La situació El nucli antic de Tortosa és situat al marge esquerre de l’Ebre, al seu darrer tram La ciutat històricament ha posseït un ampli terme que ha inclòs, gairebé, les actuals comarques del Baix Ebre i el Montsià Això, i el fet d’haver estat cap de vegueria i la seu episcopal més important de la Corona exceptuant-ne els arquebisbats, li serví per a exercir una efectiva influència en un vast territori que abraçava, més enllà de les comarques catalanes, terres del Baix Aragó i del Regne de València D’altra…
La ciutat de Vic
Art gòtic
L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva…
La ciutat de la Seu d’Urgell
Art gòtic
Escut de bronze de la ciutat en les cobertes del Llibre de privilegis 1473 AMSU - AVillaró La Seu d’Urgell és a la confluència del Segre i la Valira, a la plana de l’Urgellet, a 700 m d’altitud Situada al sud del Pirineu axial i al nord de les serralades prepirinenques, entre les quals destaca la de Cadí, la ciutat és damunt d’una terrassa fluvial del Segre, en una cruïlla de camins el que resseguia la vall del riu, el que baixava de les valls d’Andorra, el que superava els contraforts de la serra de Cadí pel coll de Creus i els que anaven cap al sud i cap al Pallars Si bé a l’altra banda de…
Els palaus abacials i les residències reials als monestirs
Art gòtic
Portada del palau del rei Martí a Poblet Els primers anys del seu regnat, el piadós Martí l’Humà va prendre la decisió de fer-se construir un palau dins el recinte del monestir de Poblet, a ponent del claustre major, i en confià l’obra al mestre de més anomenada del moment, Arnau Bargués, que la dirigí des del 1397 L’empremta d’aquest mestre i els seus ajudants és evident, sobretot en el tractament de les façanes del palau, amb una gran cura en el disseny dels elements, la talla de carreus i l’escultura decorativa, que retrobem en l’altra gran obra d’aquest autor, la façana de la casa de la…
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Art gòtic
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de la Vall de Betlem es dreça al peu del serrat de les Ermites, a la serralada de Marina, dins del terme municipal de Badalona, en un indret estratègic, proper a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, però poc visible des de les ciutats veïnes S’hi pot accedir des del barri badaloní del Canyet i també des de Santa Coloma, a través de pistes de terra El monestir és un conjunt del gòtic tardà, amb modificacions posteriors, de gran interès per la seva unitat i la seva distingida aparença, amb murs de maçoneria i tàpia, estucats, amb restes d’…