Resultats de la cerca

Taula de la Mare de Déu de Vallmoll, atribuïda a Jaume Huguet, del període en què treballà a Tarragona ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Fill de Berenguer Huguet i Maria, Pere Huguet va néixer a Valls entre els anys 1389 i 1394 Juntament amb el seu germà Antoni, quedà orfe de pare i mare el 1407 El 1414 Pere Huguet renuncià els seus drets en l’herència dels seus pares a favor del seu germà Antoni, personatge que el 1419, aleshores ja pare de Jaume i Antoni, redactà les seves darreres voluntats i nomenà el seu germà Pere i Pere Pedrol tutors dels seus fills A partir d’aquest moment són…

Introducció El tram de les Drassanes del recinte murallat gòtic de Barcelona, l’únic conservat, amb la torre portal de Santa Madrona ECSA – GSerra Potser allò més significatiu de la construcció gòtica no són les grans realitzacions arquitectòniques, d’una serena i esplèndida majestuositat que s’ha volgut evocadora d’una harmònica civilitat, de segur contradictòria amb el convuls temps que les va erigir Aquestes obres de buscada perennitat i ric contingut programàtic, que els seus promotors i artífexs aconseguiren amb una elaborada arquitectura, s’han de contemplar sempre al costat dels grans…

El sever i compacte edifici de l’hospital, vora la Seu Nova ECSA – JTodó Al llarg de l’edat mitjana la ciutat de Lleida mostrà una gran preocupació per l’atenció i l’acolliment de pobres, malalts i desvalguts Bona prova d’això és l’elevat nombre d’institucions assistencials que s’hi erigiren d’ençà del segle XII Amb tot, la mala gestió i les dificultats per a obtenir rendes precipitaren la progressiva desaparició de la majoria d’aquests centres, mentre la resta subsistia en unes condicions força lamentables A mitjan segle XV, la situació devia ser especialment dramàtica, de manera que sorgí…

Per a poder comprendre les connexions entre l’arquitectura gòtica catalana i l’aragonesa en la baixa edat mitjana, cal tenir present el paper de mecenatge cultural dut a terme pels diferents prelats d’origen català que ocuparen seus aragoneses al llarg dels segles XIII, XIV i XV D’altra banda, convé no oblidar que fou precisament durant aquesta època que a la Corona d’Aragó es van implantar els dos grans ordes monàstics dels predicadors i els franciscans, que des del començament gaudiren del suport de l’episcopat i que alguns dels prelats aragonesos, pel fet de ser parents més o menys propers…

La masia, terme que segons s’entén majoritàriament fa referència a la casa aïllada o habitatge que alhora és centre d’una explotació rural –encara que alguns hi afegeixen que cal que tingui una certa importància des del punt de vista arquitectònic–, ha trigat molts anys a tenir un lloc en la història de l’arquitectura catalana Les raons d’aquesta absència s’haurien de cercar, primer, en el fet que, com a casa rural –i, per tant, obra menor i sense monumentalitat–, ha estat emmarcada dins l’ampli i sovint ambigu ventall de les anomenades “arquitectures populars”, fins i tot en treballs…

Corsera, església de Sant Martí del Far d’Empordà L’ampli procés de fortificació de poblacions i d’edificis, tant civils com religiosos, iniciat des del final del segle XIII a tot Catalunya, també va abastar les esglésies parroquials, moltes de les quals van esdevenir veritables temples fortaleses o s’integraren plenament als recintes urbans o castellers a manera de torrasses o bastions Així va passar a l’església del Far d’Empordà, que es convertí en part del castell del Far, acabat pel comte d’Empúries el 1299, en un moment de fort enfrontament entre aquest noble i el rei Jaume II Al…

Escut de la ciutat que havia presidit el portal de Vimpeçol MMT / ECSA – GSerra La situació El nucli antic de Tortosa és situat al marge esquerre de l’Ebre, al seu darrer tram La ciutat històricament ha posseït un ampli terme que ha inclòs, gairebé, les actuals comarques del Baix Ebre i el Montsià Això, i el fet d’haver estat cap de vegueria i la seu episcopal més important de la Corona exceptuant-ne els arquebisbats, li serví per a exercir una efectiva influència en un vast territori que abraçava, més enllà de les comarques catalanes, terres del Baix Aragó i del Regne de València D’altra…

Escut de bronze de la ciutat en les cobertes del Llibre de privilegis 1473 AMSU - AVillaró La Seu d’Urgell és a la confluència del Segre i la Valira, a la plana de l’Urgellet, a 700 m d’altitud Situada al sud del Pirineu axial i al nord de les serralades prepirinenques, entre les quals destaca la de Cadí, la ciutat és damunt d’una terrassa fluvial del Segre, en una cruïlla de camins el que resseguia la vall del riu, el que baixava de les valls d’Andorra, el que superava els contraforts de la serra de Cadí pel coll de Creus i els que anaven cap al sud i cap al Pallars Si bé a l’altra banda de…

A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…

La visió que hom té del gòtic aranès és la d’un període de transició En un medi rural com la Vall d’Aran estava tan assolit i arrelat l’art romànic, de senzillesa i sentit arcaïtzants, que als segles XIV i XV sols podem parlar d’un romànic evolucionat vers formes goticitzants Quan hi sobrevingué una segona època d’esplendor, durant el segle XVI, l’estil gòtic, ja esgotat, mancat de forces i d’inspiració, hagué de deixar pas a un puixant Renaixement, especialment vistent en les arts sumptuàries i en les obres civils araneses El gòtic de l’Aran també s’explica i està condicionat pels…