Resultats de la cerca

És autor de nombrosos dictàmens de tipus econòmic sobre punts diversos demanats pel municipi o pels gremis, importants per a l’estudi de les causes de la crisi industrial i comercial de Barcelona durant la primera part del s XVII Defensà les mesures proteccionistes del consell municipal del 1620 en contra dels comerciants estrangers

Auditor de la cúria reial, almenys des del 1343, i conseller del rei, actuà en el procés menat per Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca per desposseir-lo dels seus estats Fou assessor del governador del Rosselló 1344, procurador dels feus reials de Catalunya 1347-50 i advocat fiscal, tractador del rei a les corts de Perpinyà en 1350-51 per resoldre greuges de nobles i ciutats, membre del consell de regència deixat pel rei a Catalunya en partir cap a Sardenya el 1354, canceller de l’infant Joan des del 1365, i almenys fins al 1374, que el rei li encomanà d’…

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller Incorporat al consell suprem de Sardenya 1780 Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller 1793, fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano

El 1250 el papa Innocenci IV reconegué per jutge d’Arborea el comte Guillem de Capraia, que ocupà el jutjat del 1253 al 1264 Fou tutor de Nicolau, fill del comte Guillem, almenys des del 1263 fins a la seva mort, el 1274, en què esdevingué jutge efectiu enfront de Guillem, germà menor de Nicolau Les oposicions internes li feren demanar, el 1284, l’aliança de Pere II de Catalunya-Aragó, i s’iniciaren així les intervencions reials catalanes que portaren més endavant a l’ocupació de l’illa

Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’adveniment dels…

És una compilació de texts seleccionats del dret romà del Baix Imperi i escollits d'acord amb llur idoneïtat a les noves circumstàncies polítiques i socials del moment Cada fragment va acompanyat d’una Interpretatio , glossa que pretén d’aclarir el sentit del text originari, bé que manta vegada el deforma a causa de la diferent mentalitat dels juristes de l’època Anà destinat, en opinió comuna, a regir la població romana resident als territoris de la Gàllia i d’Hispània integrats en el regne visigòtic Però, actualment, certs autors creuen en la possibilitat d’una vigència general —…

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei, fou elegit…

La ciutat de Barcelona cobrava aquesta exacció ja al segle XIV i amb el seu producte es rescabalava de les despeses de l’armament contra els pirates i d’altres enemics del rei havia començat com una imposició transitòria, però amb el temps es feu permanent tenien cura de l’efectivitat de la imposició un mestre portolà, un notari i un racional L’any 1497, Ferran II donà llicència al municipi barceloní per arrendar aquesta imposició tal com ja es feia amb les altres l’agost de 1498, el consell de Barcelona establí les ordinacions i les taxes del dret d’ancoratge Felip V restablí aquesta exacció…

Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb…

La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que posteriorment, per…