Resultats de la cerca

Els exàmens visuals , és a dir, les exploracions de l’ull i les vies visuals, són útils en la diagnosi d’algunes complicacions pròpies de determinades alteracions endocrines Si bé hi ha diverses exploracions útils en aquest sentit, de fet les més emprades són l’oftalmoscòpia, l’angiofluoroscòpia i l’examen del camp visual L’ oftalmoscòpia o fons de l’ull consisteix en la visualització, amb l’ajut d’uns aparells especials, de les estructures intraoculars Aquesta prova és d’importància fonamental per a l’estudi d’una de les principals complicacions de la diabetis mellitus , la retinopatia…

La gammagrafia és una tècnica diagnòstica basada en el registre de les radiacions gamma emeses per determinats elements anomenats isòtops radioactius o radioisòtops , amb afinitat per determinats teixits, després d’haver estat introduïts en l’organisme Aquest tipus d’estudis és molt eficaç en la diagnosi de les alteracions de la tiroide, un òrgan que presenta una afinitat especial per radioisòtops com ara el I 131 o el tecneci-99m Per a practicar l’estudi, en primer lloc s’introdueix en la circulació sanguínia el radioisòtop, que a través de la sang arriba fins a la tiroide i s’hi introdueix…

Els estudis radiològics , és a dir, les exploracions amb raigs X, són útils per a diagnosticar diverses afeccions endocrines Una de les principals utilitats d’aquest tipus d’estudis és la detecció de tumors en la regió hipotàlamo-hipofisial, capaços de provocar alteracions endocrines molt variades Així, per exemple, hom sol recórrer a les radiografies de crani per tal d’advertir si hi ha modificacions en el contorn de la sella turca, la concavitat de l’os esfenoide a l’interior de la qual hi ha la hipòfisi Per tal de precisar amb exactitud l’existència d’un tumor en aquesta regió també és…

Les proves de laboratori constitueixen un recurs pràcticament indispensable per a diagnosticar les alteracions endocrines, ja que aquestes afeccions originen sempre modificacions en la producció hormonal —dèficits o increments—, que al seu torn provoquen nombroses i variades modificacions metabòliques susceptibles d’ésser constatades, directament o indirectament, per la determinació de diversos paràmetres Així, doncs, entre els primers estudis sollicitats per a diagnosticar les malalties endocrines hom recorre principalment a les anàlisis de sang i d’orina En l’ anàlisi de sang es poden…

Les proves funcionals consisteixen en la determinació de l’activitat d’un òrgan concret, en aquest cas endocrí, després de sotmetre’l a una estimulació o inhibició de divers tipus segons el cas, que, en condicions normals, provoca una resposta concreta Així, es pot determinar si es modifica de manera significativa Hi ha proves funcionals molt diverses, capaces d’avaluar l’activitat de les diferents glàndules endocrines, i que sovint són de màxima utilitat tant per a diagnosticar una determinada alteració com per a determinar-ne l’origen o avaluar-ne les possibilitats terapèutiques Així, per…

L’orientació diagnostica de les malalties i els trastorns del sistema endocrí es basa en l’estudi dels símptomes i els signes corresponents De vegades, les manifestacions són tan característiques que permeten d’establir la diagnosi amb força precisió Tanmateix, però, per a confirmar-les cal recórrer a la realització de proves diagnostiques molt diferents en cada cas Entre els estudis més sollicitats per a la diagnosi de les malalties del sistema endocrí cal destacar les proves de laboratori, les proves funcionals, els estudis radiològics, la gammagrafia i els exàmens visuals

La menstruació, és a dir, l’hemorràgia vaginal que es presenta periòdicament en la dona des de la pubertat fins a la menopausa, és regulada directament per factors hormonals Així, diverses afeccions endocrines poden originar alteracions de la menstruació Tanmateix, però, cal tenir en compte que, així com hi ha nombroses hormones que poden influir, directament o indirectament, en l’aparició, la regularitat i les característiques de la menstruació, hi ha també molts altres factors que hi poden actuar en aquest sentit, com ara els que afecten directament l’aparell genital o fins i tot els…

El creixement és un procés complex en què intervenen nombrosos factors, entre els quals cal assenyalar l’acció de diverses hormones, tot i que també depèn de diverses circumstàncies ambientals, com les substàncies nutritives, i fins i tot les emocionals Així, doncs, alguns trastorns del creixement , que habitualment consisteixen en un dèficit o, en una proporció molt més baixa, en un excés, poden derivar d’alteracions endocrines Les malalties endocrines capaces de causar aquest tipus de trastorns són molt diverses, ja que nombroses hormones influeixen, directament o indirectament, en el…

Les modificacions de la gana i el pes corporal de vegades són degudes a trastorns endocrins, per bé que no en són la causa més habitual alhora, pot passar el cas contrari, com per exemple s’esdevé en el cas de l’obesitat, una afecció que origina alteracions hormonals Hi ha diversos factors que expliquen aquesta interrelació Pel que fa a les modificacions de la gana, d’una banda, cal destacar que a l’hipotàlem —estructura que exerceix un control en el conjunt del sistema endocrí— es troben els centres de la gana i de la sacietat, que de vegades poden ésser lesionats per un alteració que causi…

Les alteracions del sistema endocrí poden originar una nombrosa quantitat de símptomes —és a dir, manifestacions subjectives que solament percep l’afectat— i de signes , o manifestacions objectives que poden ésser observades per altres persones Tanmateix, però, la major part d’aquestes manifestacions poden ésser degudes igualment a alteracions en altres sistemes orgànics Així, només algunes manifestacions són prou freqüents en les alteracions del sistema endocrí per a suggerir un estudi del seu funcionament Entre aquestes manifestacions cal destacar les modificacions de la gana i el pes…