Resultats de la cerca

L’ exploració radiològica és un dels mètodes més emprats en la diagnosi de les malalties de l’aparell respiratori Consisteix en la irradiació de la part del cos que es vol examinar amb radiacions Ròntgen o raigs X , alhora que darrere la zona en qüestió es colloca una pellícula fotogràfica o una pantalla d’un material sensible a aquestes radiacions La utilitat d’aquesta tècnica es basa en el fet que els raigs X són absorbits en proporció diversa pels teixits que travessen, segons la densitat Així, per exemple, la pell gairebé no els absorbeix i en canvi l’os ho fa en una proporció important…

La broncoscòpia és un mètode d’examen que consisteix en la visualització de les vies respiratòries inferiors amb un dispositiu que s’introdueix a l’interior, anomenat broncoscopi La broncoscòpia es pot efectuar amb un broncoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid que es connecta a un sistema òptic Tanmateix, però, aquest dispositiu presenta l’inconvenient que per a introduir-lo en l’organisme la persona que se sotmet a la prova ha d’adoptar posicions incòmodes i que només permet d’observar la tràquea i els grans bronquis Actualment s’efectua una fibrobroncoscòpia utilitzant un…

L’ auscultació pulmona r és un pas fonamental de l’examen físic en la diagnosi de les malalties bronco-pulmonars Consisteix en l’audició dels sons produïts per l’aire durant els moviments respiratoris Es pot efectuar aplicant directament l’orella sobre la paret toràcica, però és difícil d’adaptar-la completament sense percebre els sons externs, i el mètode és incòmode per a l’examinador, Així, l’auscultació s’efectua amb un instrument anomenat estetoscopi o fonendoscopi , que consisteix en un dispositiu que s’interposa entre l’orella de l’examinador i la zona examinada, pensat per a adaptar-…

La palpació i percussió del tòrax, efectuades pel metge directament amb les mans, constitueixen dos passos molt importants de l’exploració física en la diagnosi de les malalties bronco-pulmonars La palpació toràcica consisteix a aplicar les mans sobre el tòrax per tal de detectar les anomalies que hi podria haver en la superfície o els moviments Té un interès especial la percepció de les vibracions vocals , és a dir, les fines trepidacions produïdes a la paret toràcica en pronunciar unes paraules determinades, que són degudes a la transmissió de les ones sonores a través de l’aire i dels…

La laringoscòpia és una prova que consisteix en l’examen visual de la laringe i es pot efectuar amb dues tècniques diferents El mètode més emprat és la laringoscòpia indirecta , que es basa en l’observació de la laringe amb l’ajut d’un mirall circular unit a un mànec llarg Per realitzar aquesta prova la persona examinada ha d’obrir bé la boca, i l’examinador estira la llengua enfora per tal d’elevar la faringe El mirall s’escalfa prèviament amb una flama per evitar que s’enteli en entrar en contacte amb l’aire calent i humit procedent de la laringe A continuació hom introdueix el mirall fins…

La faringoscòpia és una prova senzilla efectuada habitualment en la diagnosi de malalties de la faringe, que consisteix en l’observació visual de l’interior d’aquest òrgan L’observació de l’orofaringe és efectuada directament, sense necessitat d’emprar dispositius especials Solament cal que la persona examinada obri bé la boca i mantingui la llengua relaxada Si en aquesta posició es fa el gest de pronunciar la lletra a, el vel del paladar s’eleva i la base de la llengua es deprimeix, la qual cosa facilita l’observació de l’orofaringe En la majoria dels casos, però, cal deprimir la llengua amb…

La rinomanometria o rinorreografia és una prova emprada per a determinar la permeabilitat de les fosses nasals que consisteix en el mesurament del flux i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals Aquesta prova es pot efectuar aplicant dues tècniques diverses La tècnica més utilitzada és la rinomanometria anterior S’efectua collocant als dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten de mesurar el flux i la pressió de l’aire que hi passa Un d’aquests dispositius es manté obert al pas de l’aire En canvi, el collocat a l’altre costat es connecta directament amb un aparell mesurador…

L’ endoscòpia naso-sinusal és un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de les fosses nasals i els sins paranasals mitjançant un dispositiu constituït per un tub que disposa d’un sistema òptic i una font d’illuminació anomenat endoscopi Un extrem de l’endoscopi s’introdueix per un orifici nasal o per la boca i es dirigeix fins a la zona que hom vol explorar L’altre extrem s’adapta al sistema òptic, des del qual l’observador procedeix a l’examen L’endoscòpia naso-sinusal es pot efectuar amb un endoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid, o bé amb un endoscopi flexible ,…

La rinoscòpia constitueix la prova més comuna emprada en la diagnosi de les malalties del nas Es tracta d’una prova senzilla que consisteix en la visualització de les fosses nasals L’examen es pot efectuar observant les fosses nasals per la part anterior o bé la part posterior Així, hom diferencia la rinoscòpia anterior i la rinoscòpia posterior La rinoscòpia anterior és l’examen visual de les fosses nasals des dels orificis nasals externs S’efectua amb l’ajut d’un espècul nasal , un instrument del qual hi ha diversos tipus, però que bàsicament es compon de dues valves metàlliques i un…

Hom sol basar la diagnosi de les malalties del sistema respiratori en l’anàlisi de la simptomatologia que presenta la persona afectada Però, per a establir definitivament la diagnosi, determinar la causa de la malaltia i avaluar les possibilitats terapèutiques, sovint cal efectuar d’altres proves Entre les exploracions i els estudis realitzats més freqüentment destaquen la rinoscòpia, l’endoscòpia naso-sinusal, la rinomanometria, la faringoscòpia, la laringoscòpia, la palpació i la percussió de tòrax, l’auscultació pulmonar, la broncoscòpia i la fibrobroncoscòpia, la radiologia, la…