Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
al·lèrgia
Patologia humana
Modificació de la capacitat reactiva dels teixits d’un ésser viu, generalment en forma d’hipersensibilitat, després d’haver estat sensibilitzat per un antigen
.
La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt notables les…
Proves cutànies
Patologia humana
Les proves cutànies consisteixen en la inoculació subcutània de diversos tipus d’antígens, amb la finalitat d’observar la reacció cutània local que es produeix al cap de 48 hores o 72 Amb aquest tipus de proves hom intenta de detectar si l’organisme d’una persona ja ha estat prèviament en contacte amb un determinat microorganisme Si l’organisme no ha estat prèviament en contacte amb aquest microorganisme, després de la inoculació de l’antigen corresponent es produeix només una lleu reacció d’envermelliment que no depassa 1 o 2 mm de diàmetre, deguda a la resposta inflama-tòria…
anafilaxi
Patologia humana
Estat d’hipersensibilitat de l’organisme, manifestat després de la introducció d’una determinada substància, que en ésser administrada per primera vegada no produí reacció o la produí molt lleugera.
Les substàncies capaces de provocar anafilaxi són de diverses menes el sèrum terapèutic, les toxines bacterianes, el líquid d’ascites, el líquid dels quists hidatídics, certs medicaments i aliments, etc La sensibilització pot ésser produïda per una injecció intratissular o intravenosa, o bé per la penetració a través de la mucosa digestiva o respiratòria El mecanisme desencadenant de l’estat anafilàctic és una reacció antigen-anticòs que té lloc en íntima connexió amb la membrana cellular i es caracteritza per l’alliberament d’histamina i d’altres substàncies actives, per l’…
test de Nelson
Patologia humana
Prova biològica per a la diagnosi de la sífilis.
És una reacció antigen-anticòs que és duta a terme amb el sèrum dels malalts de sífilis i amb Treponemes vius, cultivats en teixits orgànics
Proves serològiques
Patologia humana
Les proves serològiques són una sèrie de tests la finalitat dels quals és de detectar i quantificar la presència d’anticossos específics en la sang Aquestes proves es realitzen separant prèviament les cèllules sanguínies i enfrontant el sèrum així obtingut —d’aquí la denominació de proves serològiques— amb diversos tipus d’antígens, que s’obtenen amb diversos procediments de laboratori Les proves serològiques es basen en l’afinitat específica que hi ha entre els anticossos que l’organisme elabora —després d’entrar en contacte amb un antigen determinat d’un microorganisme— i…
síndrome de Reiter
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per artritis, acompanyada d’uretritis i conjuntivitis o de lesions mucocutànies (ceratodèrmia blennorràgica i balanitis circinada).
Afecta principalment els homes entre els 20 i els 40 anys d’edat De causa encara no prou coneguda, és important el paper que hi tenen certs agents infecciosos com el micoplasma i les clamídies De vegades comença després d’una disenteria bacillar, i sovint és associada a l’antigen d’histocompatibilitat HLA-B27
Incompatibilitat Rh materno-fetal i malaltia hemolítica del nounat
Patologia humana
Definició La incompatibilitat Rh materno-fetal és la circumstància que es presenta quan una dona amb sang de factor Rh negatiu té un embaràs i l’infant és Rh positiu Aquesta eventualitat pot originar una alteració molt greu del fetus o el nounat anomenada malaltia hemolítica del nounat , en què el sistema immunitari de la mare ataca els glòbuls vermells fetals, els destrueix i origina una sèrie de trastorns capaços de provocar la mort del fetus o de l’infant nounat Causes La base de l’alteració es troba en les característiques de la compatibilitat sanguínia, en aquest cas la d’un grup d’…
lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
Col·lagenosi crònica, de causa desconeguda, que afecta sobretot les dones joves.
De curs variable, presenta remissions espontànies o, contràriament, es mostra força resistent a la terapèutica Pot afectar qualsevol òrgan o sistema orgànic i, per tant, els seus símptomes són ben diversos Tanmateix, hom pot establir la diagnosi quan existeixen de manera simultània o seqüencial quatre o més dels onze trastorns següents eritema de les regions malars de la cara, sovint en forma d’ales de papallona lupus discoide fotosensibilitat reacció exagerada de la pell a la llum solar úlceres orals o nasofaríngies artritis no erosives pleuritis o pericarditis proteïnúria superior a 500…
asma bronquial
Patologia humana
Malaltia caracteritzada per un augment de la reactivitat de la tràquea i dels bronquis a diversos estímuls que provoca una estretor generalitzada de les vies aèries, reversible espontàniament o per tractament.
Els símptomes principals són dispnea, tos, opressió precordial i sibilants fàcilment audibles La malaltia es presenta en forma de crisis d’ofec, de preferència nocturnes, que sovint es resolen espontàniament o amb tractament, però que a vegades poden mostrar-se rebels i determinar un status asmaticus Hom parla d' asma bronquial extrínseca quan es comprova l’existència de certes substàncies allèrgens, agents infecciosos, irritants, etc que, després d’una sensibilització prèvia, produeixen una reacció allèrgica antigen-anticòs que desencadena l’asma és el tipus més freqüent en els…
Malaltia autoimmunitària
Patologia humana
Definició Es consideren malalties o trastorns autoimmunitaris algunes alteracions orgàniques de molt diversos tipus produïdes per una fallada del sistema immunitari, que anòmalament desencadena una resposta immunitària errònia elaborant anticossos capaços d’atacar elements constituents del propi organisme com si es tractés d’agents estranys nocius Causes L’origen íntim d’aquests trastorns no es coneix amb exactitud, per bé que se n’han pogut establir algunes pautes Hom considera que són deguts a una fallada en el mecanisme de tolerància, gràcies al qual normalment el sistema immunitari no…