Resultats de la cerca

La pericarditis és la inflamació del pericardi, el teixit que constitueix la capa més externa del cor Les causes més freqüents d’aquest trastorn són processos infecciosos deguts a diversos virus i bacteris, malalties inflamatòries cròniques com ara lupus eritematós disseminat o artritis reumatoide, i diverses malalties i circumstàncies, com la insuficiència renal, l’infart agut de miocardi o l’exposició a radiacions que són emprades en la teràpia anticancerosa El símptoma més habitual és el dolor en la part anterior del tòrax, superficial i punyent, d’una intensitat que sol ésser moderada,…

És anomenat hepatomegàlia un signe caracteritzat per un augment de volum del fetge Les causes més freqüents d’hepatomegàlia són hepatitis, cirrosi en les primeres fases de desenvolupament, insuficiència cardíaca dreta, pericarditis constrictiva i tumors del fetge L’hepatomegàlia se sol advertir a través de la palpació de la vora inferior del fetge, que en condicions normals sobrepassa fins a uns 2 cm la darrera costella anterior dreta, mentre que quan es troba engrossit es pot estendre uns quants centímetres més Igualment, en nombrosos casos d’hepatomegàlia es produeix hepatàlgia…

Definició S’anomena pericarditis la inflamació del pericardi, l’estructura en forma de sac que envolta el cor i l’arrel dels grans vasos, que es caracteritza per l’aparició de dolor toràcic, símptomes generals, com ara febre, i de vegades alteracions de la funció del cor com a bomba impulsora de sang Anatomia i fisiologia El pericardi és un sac de teixit fibrós i elàstic que cobreix el cor i els trajectes inicials de l’aorta i el tronc arterial pulmonar El sac pericàrdic es compon de dues capes l’externa, de teixit fibrós i dur, anomenada pericardi fibrós , i la interna, que rep el nom de…

Pot ésser deguda a quatre causes principals per una digestió inadequada pancreatitis crònica, resecció de l’estómac, síndrome de Zollinger-Ellison per una alteració del metabolisme de les sals biliars resecció de la part distal del budell prim, creixement bacterià intraintestinal excessiu, malalties del fetge i de les vies biliars per defectes generals o específics de la mucosa de l’estómac que dificulten el transport dels nutrients deficiència de disacaridasa, abetalipoproteïnèmia, deficiència d’absorció de vitamina B 1 2 , esprue tropical, celiaquia, malaltia de Whipple, isquèmia intestinal…

És anomenada paracentesi l’aspiració del líquid que es troba en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai format entre les dues capes de teixit conjuntiu que componen el peritoneu el peritoneu visceral, que cobreix la superfície externa de la majoria de les vísceres abdominals, i el peritoneu parietal, que cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen aquest líquid és anomenat líquid peritoneal La paracentesi és indicada, ja sigui amb finalitats diagnostiques o terapèutiques, en el cas d’ascites o acumulació de líquid en l’espai peritoneal, com s’esdevé en molts…

És anomenada ascites l’acumulació de líquids en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai situat entre les capes de peritoneu que cobreixen la superfície externa dels òrgans abdominals i la superfície interna de la paret abdominal En la cavitat peritoneal entren i surten líquids continuadament, que són abocats pel mateix peritoneu, per bé que en circumstàncies normals el volum d’aquests líquids no supera els 200 ml L’ascites es produeix quan per alguna raó en la cavitat peritoneal entra un volum de líquid superior al que torna En la pràctica, les causes més freqüents d’ascites són cirrosi…

El tenesme pot ésser urinari o rectal i és associat generalment a alteracions inflamatòries de la mucosa o a trastorns nerviosos

Definició S’anomena hipertensió arterial pulmonar una elevació persistent de la pressió interna de les artèries pulmonars, que pot ésser deguda a diverses malalties del cor, dels pulmons o de les mateixes artèries pulmonars Aquest trastorn provoca un excés d’esforç ventricular dret, capaç d’originar una insuficiència cardíaca amb el pas del temps Quan la hipertensió arterial pulmonar és deguda a malalties pulmonars provoca alteracions en el ventricle dret, especialment hipertròfia o engruiximent, i dona pas a l’anomenat cor pulmonar Causes i tipus Quan la hipertensió arterial és de causa…

Definició L’ esclerosi múltiple , anomenada també esclerosi en plaques o esclerosi disseminada , és una malaltia de causa no ben determinada en què s’esdevé la destrucció de les beines de mielina que cobreixen i protegeixen els axons de les neurones, i que es caracteritza per l’aparició intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques disseminades per diverses zones del sistema nerviós central Aquesta malaltia es pot manifestar amb una gran diversitat de símptomes neurològics com ara pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat i de la coordinació dels moviments o dels sentits L’…

Definició La cirrosi hepàtica , o simplement cirrosi , constitueix un trastorn greu i irreversible del fetge, la definició del qual és essencialment histopatològica, és a dir, basada en l’alteració dels teixits, ja que es caracteritza per la presència de tres tipus de lesions que afecten el teixit hepàtic zones de necrosi o mort cellular, zones de regeneració o formació de teixit nou, i zones de fibrosi o formació de teixit cicatricial Aquest trastorn, que se sol manifestar a partir de quaranta anys d’edat, pot ésser causat per diverses malalties que afecten de manera continuada i durant…