Resultats de la cerca

La malaltia és sovint acompanyada de vòmits i diarrea, amb complicacions articulars És comuna en moltes regions d’Àfrica, Àsia i el Brasil La profilaxi consisteix a destruir un copèpode que és l’hoste intermedi en el cicle de la filària

La incompatibilitat Rh materno-fetal és una circumstància que es presenta quan una dona Rh negatiu té fills, la sang dels quals és Rh positiu En aquest cas, l’organisme de la mare pot elaborar uns anticossos anti-Rh que, en un nou embaràs, són capaços de destruir els glòbuls vermells fetals i originar una greu alteració anomenada malaltia hemolítica del nounat, a causa de la qual pot esdevenir-se la mort fetal o bé poden originar-se lesions irreversibles en el sistema nerviós central La possibilitat d’una incompatibilitat materno-fetal existeix sempre que una dona Rh negatiu té fills amb un…

Els antibiòtics són substàncies químiques elaborades per alguns éssers vius, com ara certs fongs, o que se sintetitzen artificialment per diverses tècniques de laboratori, i que es caracteritzen per la capacitat de destruir una gran varietat de microorganismes o d’impedir-ne la reproducció, entre els quals s’inclou la majoria dels bacteris i alguns fongs i protozous els virus, però, en queden exclosos D’ençà que, l’any 1928, el bacteriòleg anglès Alexander Fleming descobrí la penicillina, la llista d’antibiòtics ha anat creixent progressivament al llarg dels anys, i en l’actualitat n’hi ha…

Reben el nom de mielodisplàsies o displàsies medullars un grup d’alteracions hematològiques caracteritzades per la funció anormal d’una part de les cèllules hematopoètiques medullars Aquest tipus d’alteracions són anomenades també anèmia refractària , i fa referència a una de les seves conseqüències principals, l’anèmia, i al fet que no respon als tractaments emprats en les anèmies d’altres orígens L’origen de les mielodisplàsies encara no s’ha pogut establir amb claredat, bé que solen ésser degudes a defectes genètics hereditaris Simplificada-ment, se sap que una part de la població cellular…

Habitualment consisteix en l’agrupació d’histiòcits disposats en cercle i envoltant a vegades teixit necròtic Són força les malalties que poden produir granulomes tant d’infeccioses tuberculosi, aspergillosi, coccidiomicosi, histoplasmosi, lepra, sífilis, amebiasi, brucellosi, etc com d’immunològiques granulomatosis pulmonars o d’altres, com la sarcoidosi

L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…

És anomenat esplenomegàlia l’engrossiment de la melsa La melsa és un òrgan de teixit limfoide, en forma de ronyó, que fa uns 12 cm de llarg, 8 cm d’amplada i 4 cm de gruix, i que es troba situat a l’hipocondri esquerre, és a dir, en la part superior esquerra de la cavitat abdominal Algunes persones tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que calgui deduir que existeix alguna afecció tanmateix, però, l’esplenomegàlia sol constituir una manifestació d’algun trastorn Els trastorns que més sovint evolucionen amb esplenomegàlia són la cirrosi hepàtica, les malalties de la sang, alguns…

Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en les…

El xantoma és una lesió plana o elevada, de color groguenc, deguda a una acumulació de cèllules greixoses en el derma És possible que es presenti una lesió aïllada, però sovint són nombroses El trastorn sol ésser degut a una alteració del metabolisme dels greixos, que genera una elevació dels nivells sanguinis de lípids i llur dipòsit posterior en les cèllules de la pell També pot ésser degut a un trastorn localitzat del metabolisme dels lípids, sense que es modifiquin els nivells sanguinis L’alteració dels greixos pot ésser deguda a causes diverses, a les quals corresponen diversos tipus de…