Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
El que cal saber de l’aterosclerosi
Patologia humana
L’aterosclerosi és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per un enduriment i engruiximent progressius de les artèries, deguts a l’aparició i el creixement d’unes plaques sobre la paret interna de les artèries, dites plaques d’ateroma i es componen bàsicament de diverses substàncies grasses com ara colesterol, teixit muscular, fibres elàstiques i restes cellulars Per bé que es desconeixen les causes d’aquesta malaltia, hom sap perfectament que diverses afeccions, hàbits i circumstàncies, coneguts com a factors de risc de l’aterosclerosi, n’afavoreixen l’aparició i l’…
Esteatorrea
Patologia humana
És anomenat esteatorrea un excés de matèria grassa en les matèries fecals, que es produeix quan per alguna raó hi ha una dificultat per a digerir o assimilar les substàncies nutritives grasses al tub digestiu i, per tant, són evacuades en quantitats elevades en les matèries fecals Les causes més freqüents d’esteatorrea són insuficiència pancreàtica, insuficiència hepàtica i tots els trastorns que ocasionen síndrome de malabsorció En el cas d’esteatorrea, la matèria fecal adopta un aspecte brillant, una consistència tova i una tonalitat d’un color groguenc que n’és característica…
ateroma
Patologia humana
Lesió fonamental de l’ateroesclerosi.
Consisteix en una placa fibrosa, dura i elevada que engruixeix la capa íntima de les artèries grans i mitjanes És format per una zona central constituïda per lípids sobretot colesterol i restes de cèllules destruïdes, envoltada per una capa composta per cèllules de teixit connectiu i de la musculatura llisa de la paret de l’artèria Els ateromes es comencen a formar a la tercera dècada de la vida en l’artèria aorta i amb l’edat progressen en nombre i van abastant altres artèries És probable que aquesta lesió vagi precedida per les anomenades estries grasses o petits dipòsits de…
Dermatitis seborreica i caspa
Patologia humana
Definició La dermatitis seborreica és una inflamació de la pell que origina descamació i, de vegades, un envermelliment de l’àrea afectada Es localitza en àrees del cos on hi ha una secreció sebàcia més elevada, com el cuir cabellut, els plecs de pell entre el nas i els llavis, les celles, darrere les orelles, i en les zones piloses del pit La caspa és una forma lleu de la dermatitis seborreica, molt habitual, que provoca una descamació de la pell del cuir cabellut Causes La causa d’aquesta alteració és desconeguda Tanmateix, s’ha comprovat que hi ha una predisposició individual a patir la…
El que cal saber de la dermatitis seborreica i la caspa
Patologia humana
La dermatitis seborreica és una inflamació de la pell, d’origen desconegut, que provoca una descamació de plaques seques o grasses de color blanquinós o grogós, i que de vegades es presenta amb picor La forma més lleu i habitual de presentació d’aquesta malaltia és la caspa, que es localitza al cuir cabellut La dermatitis seborreica és una malaltia crònica de llarga duració El tractament aconsegueix una millora temporal, però no la guareix de manera definitiva Per aquesta raó, encara que s’arribi a una millora de la situació, convé continuar el tractament per evitar que les…
Limfangièctasi intestinal
Patologia humana
La limfangièctasi intestinal és un trastorn poc freqüent caracteritzat per tres circumstàncies En primer lloc, per una alteració en l’estructura anatòmica dels vasos limfàtics que es troben a l’interior de la paret de l’intestí prim En segon lloc, per una pèrdua de proteïnes considerable, que des de la paret intestinal es projecten cap a la llum de l’intestí prim i són expulsades amb les matèries fecals I en darrer lloc, per un defecte en l’absorció de quilomicrons, unes partícules grasses que s’obtenen a partir de l’acció de les secrecions digestives sobre els aliments i que en…
El que cal saber del trastorn de la conducta alimentària
Patologia humana
Es considera trastorn de la conducta alimentària qualsevol alteració persistent dels hàbits alimentaris, bé deguda a un excés o a una deficiència en el consum d’aliments o bé al fet que es consumeixen productes no considerats aliments Els més importants són l’anorèxia, que es manifesta amb un rebuig del menjar i la manca de fam, i la bulímia, que consisteix bàsicament en un excés de fam que desenvolupa un augment de pes progressiu i obesitat De vegades els trastorns de la conducta alimentària són deguts a d’altres malalties orgàniques o psiquiàtriques, però en molts casos són ocasionades per…
Examen de matèria fecal
Patologia humana
L’ examen de matèries fecals consisteix en la recollida d’una mostra de les deposicions evacuades, en general al llarg d’alguns dies, que posteriorment és observada directament, sotmesa a diverses reaccions químiques i analitzada microscòpicament En l’actualitat, l’examen de matèries fecals se sollicita bàsicament per detectar una esteatorrea o presència d’elevades quantitats de greix, sang, paràsits i quantitats importants de cèllules immunitàries, o, també, per a realitzar amb aquesta mostra un coprocultiu Per detectar una esteatorrea hom sollicita una mostra de les matèries fecals…
Litiasi biliar
Patologia humana
Definició La litiasi biliar o colelitiasi és un trastorn extremament freqüent i caracteritzat per la formació de càlculs o concrecions sòlides a l’interior de les vies biliars, és a dir, el conjunt d’òrgans constituït per la vesícula biliar i els conductes biliars que tenen cura d’emmagatzemar i transportar la bilis elaborada pel fetge fins al duodè o primera porció de l’intestí prim Aquest trastorn, la incidència del qual és notablement més elevada en les dones que en els homes, pot ésser causat per diversos factors, com ara afeccions hepàtiques, dietes riques en greixos i pobres en fibra…
Fibrosi quística del pàncrees o mucoviscidosi
Patologia humana
Definició La fibrosi quística del pàncrees , anomenada també mucoviscidosi , és una malaltia greu provocada per una alteració genètica hereditària que es caracteritza fonamentalment per una anomalia de les glàndules exocrines, les secrecions de les quals són excessivament viscoses De fet, l’alteració afecta les glàndules exocrines de tot l’organisme, especialment les de l’aparell digestiu, les de l’aparell respiratori i les sudorípares entre els òrgans afectats destaca el pàncrees, les secrecions del qual són tan viscoses que no es poden excretar normalment des de l’òrgan cap a l’intestí, s’…