Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
fractura

Diferents tipus de fractura. De dalt a baix: comminuta, completa, en branca verda i oberta
© Fototeca.cat
Patologia humana
Solució de continuïtat d’un os o més consecutiva, generalment, a un traumatisme o, de vegades, a una contracció violenta dels músculs que s’hi insereixen; també pot ésser deguda a una malaltia de l’os (osteoporosi), i en aquest cas hom l’anomena espontània, i sovint és indolora.
Les fractures agafen el nom de l’os afectat, i la teràpia normal és la següent d’entrada cal procedir a la reducció de l’os trencat, i tot seguit cal mantenir aquesta reducció i immobilitzar generalment, durant 40 dies el membre o la part del cos que conté l’os fracturat, a vegades unint-lo amb una tija metàllica o clau o per altres procediments quirúrgics
El que cal saber de la gangrena gasosa
Patologia humana
La gangrena gasosa o mionecrosi infecciosa és un procés infecciós agut i molt greu que es produeix quan diverses espècies de bacteris pertanyents al gènere Clostridium, que habiten en condicions normals a terra, a la pell i a les mucoses digestives, s’estableixen en teixits musculars danyats per traumatismes externs o quirúrgics En els casos de ferides profundes és important de procedir ràpidament a una desinfecció adequada i adreçar-se a un centre hospitalari per tal d’efectuar una reparació quirúrgica dels teixits afectats Així, a més de la gangrena gasosa es pot prevenir el…
El que cal saber de la malaltia de Ménière
Patologia humana
La malaltia de Ménière o hidropesia del laberint és un trastorn de l’orella interna de causa desconeguda i caracteritzat per l’aparició intermitent d’atacs de vertigen, sordesa i zumzeigs Bé que no es coneix la causa íntima de la malaltia de Ménière, sembla que l’estrès, hàbits tòxics com ara el consum d’alcohol o tabac, i unes malalties determinades com ara hipertensió arterial, afavoreixen l’aparició dels atacs Així, doncs, evitar i controlar aquests factors pot atenuar l’evolució d’aquesta malaltia Els atacs són molt espectaculars i molestos, i impedeixen qualsevol mena d’activitat El…
El que cal saber de l’osteomielitis
Patologia humana
L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia Pot ésser causada per diversos gèrmens El més habitual és l’estafilococ daurat Staphylococcus aureus Entre els infants, la presentació més freqüent de la malaltia és l’osteomielitis hematògena aguda, en la qual es produeix la infecció dels ossos del membre inferior, com el fèmur i la tíbia, i que es manifesta amb l’aparició d’un dolor molt intens acompanyat de febre elevada En els adults, la variant més habitual és l’osteomielitis vertebral, que ocasiona dolors a l’esquena, al començament lleus i esporàdics, i més endavant intensos…
Priapisme
Patologia humana
És anomenat priapisme un trastorn caracteritzat per la persistència anormal d’un estat d’erecció dolorosa del penis, no relacionada amb una estimulació sexual No es coneixen bé les causes per les quals es produeix el priapisme En més de la meitat dels casos es presenta en persones que no pateixen de cap trastorn previ, mentre que en els altres casos la persona afectada manifesta algun trastorn, sobretot malalties de la sang, com leucèmia, o anèmia falciforme infeccions o tumors dels òrgans pèlvics o trastorns neurològics, com traumatismes vertebrals o tumors vertebrals o cerebrals En…
El que cal saber de les desviacions de la columna vertebral
Patologia humana
S’anomenen desviacions de la columna vertebral les diverses alteracions de la forma que normalment adopta aquesta estructura anatòmica, denominades escoliosis, cifosis i lordosis Les desviacions de la columna poden ésser congènites, quan són degudes a diversos tipus de malformacions òssies o musculars que s’originen per defecte del desenvolupament intrauterí També poden ésser adquirides, que són les que es presenten en qualsevol etapa de la vida, o bé són consegüents a diverses alteracions òssies, musculars o neurològiques, que modifiquen les estructures anatòmiques de la columna L’origen de…
Biòpsia dels òrgans digestius
Patologia humana
És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…
El que cal saber de la hidrocefàlia
Patologia humana
La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi LCR a l’interior dels ventrícles encefàlics, produïda per una obstrucció en la circulació, un increment en l’elaboració o bé una disminució de l’absorció L’acumulació de LCR ocasiona un augment de la pressió a l’interior del crani En els infants petits, la hidrocefàlia es manifesta amb un augment de la grandària del crani, les parets del qual es distenen per la pressió interior En els infants més grans i els adults, com que el crani no es pot distendre, l’augment de la pressió intracranial provoca una…
Càncer de vagina
Patologia humana
És anomenat càncer de vagina el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries dels teixits vaginals, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats formant-hi metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals El càncer de vagina és relativament poc freqüent, ja que representa solament l’1% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es manifesta després de la menopausa, entre 50 anys i 70,…
Càncer de vulva
Patologia humana
És anomenat càncer de vulva el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originals dels teixits vulvars, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats, originant metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals És el tercer tipus de càncer genital femení més freqüent, després dels d’úter i d’ovari, i constitueix a prop del 5% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es presenta després de la…