Resultats de la cerca

Els estudis radiològics , és a dir, les exploracions amb raigs X, són útils per a diagnosticar diverses afeccions endocrines Una de les principals utilitats d’aquest tipus d’estudis és la detecció de tumors en la regió hipotàlamo-hipofisial, capaços de provocar alteracions endocrines molt variades Així, per exemple, hom sol recórrer a les radiografies de crani per tal d’advertir si hi ha modificacions en el contorn de la sella turca, la concavitat de l’os esfenoide a l’interior de la qual hi ha la hipòfisi Per tal de precisar amb exactitud l’existència d’un tumor en aquesta regió…

L’orientació diagnostica de les malalties i els trastorns del sistema endocrí es basa en l’estudi dels símptomes i els signes corresponents De vegades, les manifestacions són tan característiques que permeten d’establir la diagnosi amb força precisió Tanmateix, però, per a confirmar-les cal recórrer a la realització de proves diagnostiques molt diferents en cada cas Entre els estudis més sollicitats per a la diagnosi de les malalties del sistema endocrí cal destacar les proves de laboratori, les proves funcionals, els estudis radiològics, la gammagrafia i els exàmens visuals

L’ús d’exploracions amb raigs X és de molta utilitat en l’estudi de les alteracions càrdio-vasculars La realització d’estudis radiològics d’aquest òrgan és afavorida pel fet que els teixits cardíacs tenen una densitat superior a la dels teixits que els envolten, com ara els pulmons, i per tant deturen el pas dels raigs X que aquests darrers deixen passar Així, es diu que les imatges radiològiques del cor són més radioopaques i permeten de distingir aquest òrgan a l’interior de la cavitat toràcica Els estudis radiològics que més sovint es demanen pel que fa a les…

És anomenat síndrome adrenogenital el conjunt d’alteracions originades per una elaboració exagerada d’hormones masculines per part de l’escorça suprarenal, la qual cosa ocasiona una masculinització en l’organisme de les dones que en són afectades La síndrome adrenogenital és una conseqüència de la hiperplàsia suprarenal congènita, comentada anteriorment Tanmateix, però, també es pot presentar en qualsevol moment de la vida, tant per una hiperplàsia suprarenal de qualsevol origen com pel desenvolupament d’un tumor suprarenal capaç de secretar andrògens en quantitats anormals Les manifestacions…

La fibrosi pulmonar constitueix un trastorn caracteritzat per un engruiximent de les parets alveolars, la qual cosa redueix l’elasticitat del pulmó, limita la capacitat respiratòria i ocasiona una insuficiència respiratòria La fibrosi pulmonar es pot presentar com a complicació de diverses malalties pulmonars com la silicosi, l’asbestosi, el pulmó de granger, el pulmó de criador de coloms o d’ocells o la sarcoïdosi També es pot originar per la inhalació o bé la ingestió de diverses substàncies tòxiques, com l’àcid clorhídric o l’àcid sulfúric La fibrosi pulmonar és un dels trastorns que es…

És anomenada tumor maligne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules del duodè o primera porció de l’intestí gros, que es reprodueixen molt més acceleredament del que és normal i formen una massa o tumor En absència de tractament, aquests tumors tendeixen, més tard o més d’hora, a infiltrar-se pels òrgans propers, com el fetge o el pàncrees, i originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics propers i en diversos òrgans més o menys allunyats del duodè, com ara el fetge, els pulmons o els ossos Els tumors malignes de duodè són molt poc freqüents, i les causes encara…

És anomenada quist una lesió, generalment esfèrica, que correspon a una mena de sac tancat ple de líquid, la paret del qual es compon de teixit epitelial i el contingut inclou fonamentalment líquid secretat per les mateixes cèllules de revestiment El quist pancreàtic , o quist localitzat al pàncrees, és una lesió poc freqüent, en alguns casos congènita, és a dir, existent ja des del naixement, com s’esdevé en la fibrosi quística del pàncrees, o bé forma part de tumors benignes o malignes molt estranys El pseudoquist pancreàtic és una lesió molt semblant però que, a diferència del quist…

És anomenat xerostomia o sequedat bucal un trastorn que es caracteritza per una sequedat persistent de les mucoses que cobreixen els diversos sectors de la cavitat bucal, és a dir, la superfície interna de les galtes, les genives, la llengua, el paladar i la base de la boca en general, s’acompanya igualment de sequedat de la mucosa faríngia Aquest trastorn és originat per un defecte en l’elaboració de la saliva per part de les diverses glàndules salivals submaxillars, sublinguals i paròtides La funció d’aquestes glàndules és regulada pel sistema nerviós autònom és estimulada pel sistema…

És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis…

És anomenat hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme  un trastorn poc freqüent i greu que es caracteritza per una fallada de l’activitat de la hipòfisi o glàndula pituïtària Quan es tracta d’una fallada global de la hipòfisi, l’alteració és anomenada panhipopituïtarisme si es produeix un dèficit en la producció d’algunes de les hormones hipofisials es parla d’ hipofunció hipofisial parcial i si es tracta solament de la fallada aïllada en l’elaboració d’una de les hormones hipofisials hom parla d’ hipopituïtarisme selectiu o monohipopituïtarisime L’origen de l’alteració pot ésser variat La…