Resultats de la cerca

Hom sollicita en molts casos exàmens d’orina per a efectuar la diagnosi de les malalties infeccioses i avaluar-ne l’evolució, sobretot les que afecten el ronyó i les vies urinàries Les indicacions per a l’examen del sediment d’orina, és a dir, l’examen del fons d’una mostra d’orina centrifugada, varien segons les característiques de cada cas Per a obtenir la mostra d’orina, el més important és de recollir-la tan pura com sigui possible, sense contaminar Així, convé de recollir la segona part de la micció i collocar l’orina en un recipient no contaminat que es pugui…

La cistitis és un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció Les cistitis són més freqüents en les dones que en els homes, perquè la infecció penetra a través de la uretra, la desembocadura de la qual —en el sexe femení-— es troba relativament a prop de la del recte, on hi ha microorganismes abundants La cistitis no és una malaltia de transmissió sexual, però és freqüent que sigui desencadenada pel coit perquè la compressió dels genitals afavoreix la penetració per la uretra dels gèrmens que prèviament ja es trobaven a…

La pielonefritis és un trastorn —caracteritzat per la inflamació de les vies urinàries altes i el ronyó— causat per una infecció, que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes, perquè els microorganismes solen penetrar a través de la uretra, la desembocadura de la qual en el sexe femení es troba relativament a prop del recte, on hi ha microorganismes abundants Per a evitar les infeccions urinàries és recomanable d’orinar després del coit, perquè la manipulació dels genitals pot…

És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…

És anomenat tumor de pròstata el desenvolupament d’una massa de teixit sense funció en el gruix de la glàndula, que en créixer arriba a comprimir la uretra que transcorre per l’interior de la pròstata i n’altera l’evacuació de l’orina El tipus de tumor de pròstata més habitual és la hipertròfia benigna de pròstata, o adenoma de pròstata, que consisteix en un desenvolupament excessiu d’algunes de les estructures normals d’aquesta glàndula La hipertròfia benigna de pròstata és un procés gairebé normal que presenten tots els homes a partir dels 50 anys, per bé que només en el 10% o el 20% dels…

Es anomenada litiasi urinària o urolitiasi la formació de càlculs, és a dir, concrecions sòlides —popularment anomenades pedres—, a l’interior de les vies urinàries, que segons la grandària i la localització que tinguin poden ésser expulsats amb l’orina sense problemes o bé causar una obstrucció urinària El símptoma més comú de la litiasi urinària és el còlic nefrític o renal, que consisteix en la sobtada aparició de dolor agut, localitzat al costat —i sovint irradiat a l’engonal, la part superior i interna de la cuixa i els genitals—, la intensitat dels quals oscilla entre fases de dolor…

La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…

La trasplantació de medulla òssia és un procediment modern destinat a substituir els elements hemato-poètics medullars inactius o malalts d’una persona per uns altres que siguin actius i sans, procedents d’un donant o bé del mateix receptor Es tracta d’un mètode d’execució senzilla si es compara amb la trasplantació d’altres òrgans, com ara el de ronyó en canvi, requereix una preparació prèvia i unes cures posteriors molt complexes El fonament d’aquesta pràctica es basa en la propietat de les cèllules mare hematopoètiques que es troben en la medulla òssia, que tenen la particularitat de…

Els elements sanguinis necessaris per a resoldre nombroses situacions en la pràctica mèdica diària són els que componen la mateixa sang humana, ja que a hores d’ara encara no s’ha trobat un compost artificial que pugui ésser emprat com a substitut Per aconseguir sang humana cal extreure una certa quantitat d’elements sanguinis d’una persona, sempre que el defecte ocasionat no comporti cap trastorn i es pugui recuperar per mecanismes de compensació naturals Com que la legislació del nostre país determina que només es pot obtenir sang humana amb finalitats mèdiques exclusivament quan una…

Definició Són anomenades neuràlgies una sèrie d’alteracions, d’origen divers, que es caracteritzen pel fet que provoquen episodis aguts de dolor intens localitzat en l’àrea del cos innervada per un nervi sensitiu determinat i les seves ramificacions Causes, tipus i manifestacions Les neuràlgies es presenten quan, per una circumstància anòmala, es desencadena un impuls nerviós en les vies de conducció de la sensibilitat dolorosa, sense que hagin estat estimulats llurs receptors específics Així, el cervell elabora una sensació conscient de dolor localitzada en l’àrea del cos on arriben les…