Resultats de la cerca

En aquest ocupa gairebé tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de la base del crani D’un pes lleugerament més gran en l’home 1160 g de terme mitjà que en la dona 1000 g, té una forma ovoide i és partit, per la cissura interhemisfèrica, en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant la part més profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques cos callós, septum lucidum , trígon cerebral i regió hipotalàmica, fonamentalment La superfície externa de cada hermisferi és dividida per una sèrie de solcs profuns cissures…

La personalitat desadaptada o antisocial és un trastorn de la personalitat caracteritzat pel menyspreu envers les obligacions socials, la manca de sentiments envers els altres i conductes d’extrema indiferència o violència Les persones que en són afectades reben en general el nom de psicòpates Habitualment es tracta de persones problemàtiques, de baixa tolerància a la frustració i amb una tendència a culpar els altres dels propis actes Hom considera que la personalitat desadaptada es desenvolupa a partir d’un condicionant genètic que encara no ha estat identificat, al qual s’afegeix una…

Definició La malaltia de Ménière o hidropesia laberíntica constitueix un trastorn de l’orella interna provocat per una acumulació excessiva del líquid que hi ha al seu interior que es caracteritza per l’aparició de crisis intermitents de vertigen i s’acompanya de sordesa i zumzeigs Freqüència, edat i sexe La malaltia de Ménière és una de les causes més freqüents de vertigen intens Per bé que es pot presentar en qualsevol edat, afecta més sovint persones d’edats compreses entre 30 anys i 50 És més freqüent en les dones que en els homes D’altra banda, en la majoria dels casos, aproximadament un…

El càncer bronco-pulmonar, també anomenat carcinoma broncogènic, càncer de pulmó o tumor bronco-pulmonar maligne, és una malaltia caracteritzada pel desenvolupament als bronquis d’una massa de cèllules anòmales que es reprodueixen molt activament i envaeixen els teixits bronco-pulmonars veïns per una ràpida creixença, que causa la compressió de les estructures adjacents, i per la disseminació als ganglis limfàtics de la zona i altres òrgans del cos més allunyats Si no es diagnostica i tracta a temps, el creixement desmesurat dels teixits cancerosos altera les funcions dels òrgans que…

És anomenat canvi de la coloració cutània qualsevol modificació més persistent o menys del color que habitualment té la pell d’una persona Entre les causes d’aquest canvi es poden trobar diverses alteracions hematològiques La coloració cutània depèn de diversos factors que, si són alterats, poden provocar un canvi de color de la pell Bàsicament, el color de la pell depèn del contingut que tingui de melanina , un pigment fosc elaborat per unes cèllules cutànies especialitzades per tant, les alteracions de la producció de melanina originen canvis de coloració cutània que són anomenades…

Definició S’anomena pericarditis la inflamació del pericardi, l’estructura en forma de sac que envolta el cor i l’arrel dels grans vasos, que es caracteritza per l’aparició de dolor toràcic, símptomes generals, com ara febre, i de vegades alteracions de la funció del cor com a bomba impulsora de sang Anatomia i fisiologia El pericardi és un sac de teixit fibrós i elàstic que cobreix el cor i els trajectes inicials de l’aorta i el tronc arterial pulmonar El sac pericàrdic es compon de dues capes l’externa, de teixit fibrós i dur, anomenada pericardi fibrós , i la interna, que rep el nom de…

Les malalties de l’orella poden causar diverses manifestacions N’hi ha que són considerades inespecífiques perquè no són característiques de les malalties otològiques, com és el cas de la febre En canvi, n’hi ha d’altres que en general corresponen a trastorns de l’orella per bé que es poden presentar com a resultat d’alteracions en altres estructures Així, entre els símptomes de les afeccions ètiques, és a dir les molèsties subjectives, cal destacar l’otàlgia o dolor que afecta l’orella, la sordesa, els acúfens o zumzeigs i el vertigen Entre els signes , és a dir, les manifestacions…

Definició Es consideren malalties o trastorns autoimmunitaris  algunes alteracions orgàniques de molt diversos tipus produïdes per una fallada del sistema immunitari, que anòmalament desencadena una resposta immunitària errònia elaborant anticossos capaços d’atacar elements constituents del propi organisme com si es tractés d’agents estranys nocius Causes L’origen íntim d’aquests trastorns no es coneix amb exactitud, per bé que se n’han pogut establir algunes pautes Hom considera que són deguts a una fallada en el mecanisme de tolerància, gràcies al qual normalment el sistema immunitari no…

Definició La dermatitis atòpica és un trastorn inflamatori crònic de la pell que ocasiona una pruïja molt intensa i que, de vegades, es manifesta amb l’aparició de lesions cutànies com vesícules, pàpules o crostes L’alteració es presenta sobretot en l’època de la lactància, la infantesa i l’adolescència En general, les persones afectades presenten antecedents personals o familiars de malalties allèrgiques, com ara febre del fenc, rinitis allèrgica o asma bronquial Aquesta malaltia també ha estat anomenada èczema atòpic , bé que actualment es tendeix a prescindir d’aquest nom, perquè el terme…

Definició La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi a les cavitats ventriculars encefàliques, la qual cosa produeix un increment de la pressió dins el crani i una compressió de les estructures encefàliques capaços d’originar diverses alteracions neurològiques En els infants més petits, provoca un augment de la grandària del crani Causes i tipus El líquid cèfalo-raquidi LCR és un líquid que ocupa l’interior dels ventricles encefàlics i l’espai comprès entre les meninges, les membranes que envolten l’encèfal i la medulla espinal La funció del LCR és d’…