- El càncer bronco-pulmonar, també anomenat carcinoma broncogènic, càncer de pulmó o tumor bronco-pulmonar maligne, és una malaltia caracteritzada pel desenvolupament als bronquis d’una massa de cèl·lules anòmales que es reprodueixen molt activament i envaeixen els teixits bronco-pulmonars veïns; per una ràpida creixença, que causa la compressió de les estructures adjacents, i per la disseminació als ganglis limfàtics de la zona i altres òrgans del cos més allunyats. Si no es diagnostica i tracta a temps, el creixement desmesurat dels teixits cancerosos altera les funcions dels òrgans que envaeixen i impedeixen el desenvolupament normal dels teixits sans de l’organisme, la qual cosa pot comportar complicacions mortals.
- El càncer bronco-pulmonar és una malaltia cada dia més freqüent. Al nostre país ja és la principal causa de mort per càncer entre els homes i la cinquena entre les dones. Tot i que afecta principalment els homes, la seva freqüència entre les dones augmenta relativament molt més, respecte als altres tipus de càncer.
- El principal factor causant del càncer bronco-pulmonar és l’hàbit de fumar cigarrets, ja que el fum del tabac conté una gran quantitat de substàncies cancerígenes que es dipositen als bronquis i hi alteren la reproducció de llurs cèl·lules fent-les susceptibles de transformació cancerosa.
- Les persones fumadores poden disminuir notablement el risc de tenir càncer bronco-pulmonar si deixen de fumar. Les probabilitats que tenen de patir d’aquesta malaltia, al cap d’uns 10 anys d’haver deixat de fumar, són gairebé les mateixes que les de la persona que mai no ha fumat.
- Els treballadors que manipulen productes cancerígens, com ara amiant, arsènic, níquel, crom o urani i altres productes radioactius, han d’adoptar les precaucions necessàries per a evitar d’inhalar aquestes substàncies, l’exposició exagerada a les quals pot originar un càncer pulmonar. A més, han de deixar de fumar de manera definitiva.
- Les persones que han patit d’alguna malaltia que pot haver deixat lesions pulmonars, com ara la tuberculosi, han d’evitar particularment el tabac, perquè el càncer es desenvolupa fàcilment sobre antigues lesions pulmonars.
- El pronòstic del càncer bronco-pulmonar depèn sobretot del moment en què és diagnosticat. Si es detecta quan el tumor és petit i ben delimitat, es pot arribar a guarir; però en fases avançades el tractament és molt poc eficaç.
- Rarament s’aconsegueix de diagnosticar el càncer bronco-pulmonar durant les primeres fases, perquè les persones afectades no solen atendre els primers símptomes; a més, el tumor, si és de poca grandària, pot passar desapercebut en una radiografia de tòrax.
- Cal consultar el metge si es presenta tos persistent, constant i tenaç, acompanyada o no d’expectoració, tant si ja es tenia tos habitualment com si no se n’havia tingut mai, perquè pot ésser el primer símptoma del càncer bronco-pulmonar.
- Altres símptomes que poden correspondre a un càncer bronco-pulmonar i que han de motivar la consulta al metge són: esput tacat de sang o expectoració de sang pura; dolor al pit, sord i intermitent, que s’intensifica a la nit; dolor intens al llarg d’una costella; dolor a la part superior del pit, que s’irradia cap al braç i la mà; sensació de dificultat respiratòria; ronquera, sense dolor ni molèsties a la gola, i inflor de la part superior del pit i el coll.
- És recomanable que aquelles persones que tenen un risc elevat de patir de càncer bronco-pulmonar, com ara els fumadors i els treballadors que manipulen substàncies cancerígenes, se sotmetin periòdicament a un examen mèdic i es facin fer una radiografia de tòrax, perquè no és rara, al llarg d’una revisió rutinària, la detecció d’un tumor que no havia presentat símptomes. En general, es considera que tot aquell que fumi hauria de sotmetre’s a un control mèdic anual que inclogués una radiografia de tòrax.
- Els familiars de persones amb càncer de pulmó no han de sentir-se ferits sí el malalt es mostra irritable, susceptible i sembla que menysprea tots els esforços que es fan per ell, perquè és una actitud molt habitual entre els malalts de càncer, que intenten d’ignorar la gravetat de la malaltia que els afecta, alhora que n’observen el progrés.
- El tractament del càncer bronco-pulmonar sempre és útil, fins i tot en els casos en què no hi ha guariment possible, perquè limita el desenvolupament del tumor i les metàstasis, amb la qual cosa s’eviten els símptomes i el patiment.
- Si ha estat possible de diagnosticar el càncer quan encara es troba ben localitzat, pot guarir-se completament mitjançant una intervenció quirúrgica, sovint associada a radioteràpia.