Resultats de la cerca

Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de deformacions, rigideses…

El queloide és una tumoració persistent, de consistència dura, color vermellós i superfície llisa, que sol provocar coïssor i, de vegades, dolor Es localitza sobretot al pit, l’esquena o les espatlles La tumoració es compon d’un teixit molt ric en fibres, com el que forma part de les cicatrius L’origen és desconegut Es pot presentar després del guariment d’un traumatisme a la pell, sobretot una cremada, o una alteració cutània, com ara les lesions inflamatòries de l’acne Quan el queloide apareix en zones anteriorment lesionades, hom considera que és degut a un trastorn del procés de…

És anomenada pirosi una sensació de cremor que es percep al centre del tòrax, per darrere de l’estern, i que es produeix en el cas de reflux gastro-esofàgic, és a dir, quan una part del contingut gàstric, ric en substàncies corrosives com l’àcid clorhídric, puja anormalment cap a l’esòfag La pirosi es pot presentar ocasionalment en persones sanes, en general després d’àpats abundants Quan és reiterada, però, sol ésser deguda a una fallada en l’esfínter esofàgic inferior, que roman anormalment relaxat després de la deglució Les causes més freqüents de pirosi són l’hèrnia de hiat,…

La majoria dels bacteris i els fongs es poden cultivar artificialment quan es colloquen en medis que contenen els elements nutritius idonis i hom els manté en les condicions físiques òptimes per al creixement i la reproducció, és a dir, quan són conservats en un medi de cultiu adequat La diagnosi etiològica a través del cultiu dels microorganismes s’obté i es confirma amb dos tipus de procediments Un d’ells és l’observació directa de la forma que adopten les colònies de microorganismes que es desenvolupen en el medi de cultiu al cap d’unes hores o uns dies de…

La síndrome d’ hiperventilació pulmonar o tetània per hiperpnea és un trastorn caracteritzat per l’aparició de rampes i espasmes musculars que es manifesta quan una persona manté una respiració excessivament ràpida i profunda La hiperventilació pot ésser deguda a nombroses causes, però habitualment és desencadenada per un estat d’ansietat Les temperatures extremes i l’exercici físic poden induir igualment a respirar de manera excessivament ràpida o profunda També es poden presentar a conseqüència d’una malaltia respiratòria causant d’un descens del nivell d’oxigen en la sang, que estimula el…

El diverticle de Meckel constitueix una dilatació anormal de la paret intestinal, en forma tubular, que es localitza propera a la zona d’unió de l’intestí prim amb l’intestí gros, és a dir, on es troba l’apèndix cecal o cec, i que es produeix quan, per raons desconegudes, el conducte vitellí, el conducte que comunica el cordó umbilical amb l’intestí del fetus, no es collapsa del tot després del naixement En aquests casos, doncs, la paret del conducte vitellí, d’una estructura semblant a la de la paret intestinal, forma una dilatació o diverticle allargat, la base del qual desemboca…

Definició L’ impetigen és una infecció de les capes superficials de la pell causada per bacteris estreptococs o estafilococs que es caracteritza per l’aparició de vesícules o butllofes que, en trencar-se, formen crostes groguenques Aquesta infecció és molt contagiosa Justament la paraula impetigen del llatí impetigine està connectada amb el verb impetere , que significa ‘atacar’ o ‘escometre impetuosament’, i es refereix a la facilitat amb què es difon la malaltia, tant a d’altres persones com a diverses parts del cos de la persona afectada Els gèrmens responsables de l’impetigen poden…

L’úlcera pèptica, o úlcera gastro-duodenal, constitueix una lesió de tipus erosiu que es localitza a la capa mucosa que cobreix l’interior de l’estómac i el duodè i que és deguda a l’acció corrosiva del suc gàstric Quan el trastorn es localitza a l’estómac, és anomenat úlcera gàstrica quan ho fa al duodè, úlcera duodenal La lesió ulcerosa sol cicatritzar al cap d’algunes setmanes d’haver aparegut, però en general tendeix a reaparèixer i cicatritzar periòdicament, de manera que és considerada un trastorn crònic En aquest cas, és característic que s’alternin períodes simptomàtics o brots…

És anomenada vòlvul intestinal la torsió d’un segment de l’intestí gros sobre el propi eix, que es produeix sobtadament i que provoca una obstrucció brusca del trànsit del contingut intestinal L’intestí gros es manté fix a l’interior de la cavitat abdominal, bàsicament, gràcies al mesenteri , una làmina de teixit conjuntiu que cobreix aquest òrgan i el lliga a les vísceres i els teixits propers Perquè es produeixi un vòlvul intestinal, doncs, cal que el mesenteri sigui més llarg del que hom considera normal, o bé que no cobreixi tota la superfície de l’intestí, com s’esdevé sovint en el cas…