Resultats de la cerca

L’ ecografia és un mètode d’exploració basat en la utilització d’ ultrasons que consisteix a reproduir gràficament les ones refractades per la zona del cos examinada en projectar-hi ones d’alta freqüència no perceptibles per l’oïda humana Aquest mètode es basa en el principi físic de la refracció de les ones, segons el qual les ones transmeses a través d’un medi determinat, com l’aire, es refracten en un cert grau cap a la direcció d’on procedeixen en topar amb un medi de característiques diferents, com és un medi sòlid Per a practicar una ecografia renal es colloca sobre la zona dels ronyons…

És anomenada restrenyiment o constipació l’evacuació de matèries fecals menys fluides, menys voluminoses o amb una freqüència menor del que hom considera normal Es considera que una persona pateix de restrenyiment quan, en un moment determinat o en forma crònica, les deposicions que fa són més seques, escasses o espaiades del que és habitual per a ella Això no obstant, objectivament, es pot catalogar de restrenyiment el fet que les deposicions siguin sòlides en lloc de semisòlides, de menys de 50 g diaris o quan es produeixen amb una freqüència menor a una cada 48 hores El…

L’ ecografia és un mètode d’exploració que es basa en l’ús d’ultrasons, és a dir, ones sonores d’alta freqüència que no es perceben amb l’oïda humana, que es projecten sobre una determinada zona del cos i es refracten en una proporció més o menys elevada segons les estructures de la zona, de manera que el seu registre permet de reproduir gràficament les característiques anatòmiques de l’àrea explorada Per a practicar una ecografia es colloca sobre la zona que cal examinar un dispositiu emissor d’ultrasons, o transductor, i entre ell i la pell s’interposa una substància conductora que facilita…

És anomenada sialoadenitis la inflamació, ja sigui aguda o bé crònica, de les glàndules salivals —sublinguals, submaxillars o parotídies—, que es troben en la cavitat bucal i tenen cura d’elaborar i secretar la saliva La inflamació d’alguna d’aquestes glàndules sol presentar-se a conseqüència d’un procés infecciós, entre els quals el més freqüent és la parotiditis, una alteració que en aquesta obra és tractada al capítol corresponent a les malalties infeccioses volum 7 Amb una freqüència inferior, la inflamació és provocada per d’altres gèrmens, com ara diversos virus o alguns bacteris que…

Definició L’anomenada fissura anal consisteix en una erosió o un esquinçament superficial del conducte anal, habitualment de forma lineal o allargada, que es manifesta amb un dolor en la zona que característicament es presenta durant Tacte defecatori o bé posteriorment Si segueix una evolució espontània, la fissura anal tendeix a fer-se crònica Causes La majoria de les fissures anals es produeixen a conseqüència de traumatismes repetits en la zona, com per exemple els causats pel pas pel conducte anal de matèries fecals excessivament sòlides, en cas de restrenyiment, o els que provoca la…

La litiasi biliar és un trastorn molt freqüent, caracteritzat per la formació de càlculs o concrecions sòlides —popularment anomenades pedres— a l’interior de les vies biliars, és a dir, el conjunt d’òrgans constituït per la vesícula biliar i els conductes biliars que tenen cura de conduir i emmagatzemar la bilis elaborada pel fetge des d’aquesta víscera fins al tub digestiu En la immensa majoria dels casos, els càlculs es formen a l’interior de la vesícula biliar, un òrgan que es troba immediatament per sota del fetge, la funció essencial de la qual és d’emmagatzemar i concentrar la bilis…

Es anomenada litiasi urinària o urolitiasi la formació de càlculs, és a dir, concrecions sòlides —popularment anomenades pedres—, a l’interior de les vies urinàries, que segons la grandària i la localització que tinguin poden ésser expulsats amb l’orina sense problemes o bé causar una obstrucció urinària El símptoma més comú de la litiasi urinària és el còlic nefrític o renal, que consisteix en la sobtada aparició de dolor agut, localitzat al costat —i sovint irradiat a l’engonal, la part superior i interna de la cuixa i els genitals—, la intensitat dels quals oscilla entre fases de dolor…

Definició És anomenada abscés dentari o periapical una cavitat anormal plena de pus, envoltada per una càpsula de teixit conjuntiu que la limita, que es forma als teixits propers a l’arrel d’una peça dentària a causa d’una infecció, en general procedent d’una càries dental És anomenada flegmó dentari una inflamació d’origen infecciós, localitzada als teixits tous de la geniva, que en general es produeix com a complicació de l’abscés periapical, quan la infecció el sobrepassa, penetra el teixit ossi circumdant i, establint un canal estret, ateny la geniva Causes La causa més freqüent dels…

Totes les espècies de bacteris tenen una sèrie d’estructures o d’elements obligats, entre els quals s’inclou el nucli o nucli bacterià el citoplasma o substància que envolta el nucli la membrana cito-plasmàtica que envolta i delimita el citoplasma i la paret cellular El nucli bacterià es compon fonamentalment d’una gran molècula d’ADN, per bé que també conté diverses molècules d’ARN i proteïnes La característica més destacada del nucli bacterià és que, a diferència del nucli de les cèllules eucariotes, no és delimitat per una membrana nuclear La molècula d’ADN bacterià nuclear és un filament…