Resultats de la cerca

Des de la fecundació fins al naixement, l’embaràs passa per diverses fases, que se solen agrupar en tres etapes estadi germinatiu, estadi embrionari i estadi fetal L’ estadi germinatiu comença amb la fecundació i conclou en el moment que l’ou humà s’implanta a la paret de l’úter L’ estadi embrionari s’inicia en el moment de la implantació i acaba al final del segon mes, quan l’embrió ja disposa de tots els òrgans propis de l’ésser humà L’ estadi fetal , que segueix immediatament l’anterior, és una etapa de maduració del fetus, durant la qual els òrgans prèviament formats acaben de conformar-…

La funció del pàncrees comprèn dos aspectes molt diferents D’una banda, té una funció exocrina, és a dir, de secreció externa, ja que hi elabora substàncies que formen part dels sucs digestius que se secreten a l’intestí prim, com ja es detalla en el capítol dedicat a l’aparell digestiu De l’altra, té una funció endocrina important, ja que elabora dues hormones la insulina i el glucagó La insulina és una hormona proteica formada per 51 aminoàcids, elaborada per les anomenades cèllules β, situades en unes acumulacions cellulars pancreàtiques que reben el…

L’elaboració d’orina és un mecanisme complex que té lloc al ronyó, i que bàsicament realitza dues funcions D’una banda, l’elaboració d’orina té una funció depuradora , ja que és el principal mecanisme de què disposa l’organisme per a eliminar les substàncies de rebuig produïdes en les seves diverses reaccions metabòliques, i l’acumulació de les quals tindria efectes tòxics En segon lloc, l’elaboració d’orina té una funció reguladora , ja que és un mecanisme que serveix per a regular la quantitat i la proporció de l’aigua i les diverses substàncies contingudes en la sang, i, …

Amb la denominació immunitat , en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la major part de…

Els diferents símptomes descrits poden fer sospitar a la dona que està embarassada Algunes dones que ja han estat embarassades anteriorment asseguren tenir certesa del nou embaràs a partir dels canvis que senten en el cos Això no obstant, per a poder diagnosticar un embaràs amb més precisió, hi ha diverses proves especials, molt fiables i fàcils de realitzar Aquestes proves es basen en la detecció de l’HGC, secretada per la placenta des que comença a formar-se L’hormona pot detectar-se tant en la sang com en l’orina de la dona mitjançant diversos mètodes de complexitat diversa…

Una vegada que ha estat confirmat l’embaràs ja es pot calcular el temps que es porta de gestació i en conseqüència, la data en què probablement s’esdevindrà el part La determinació del temps de gestació és important, perquè permet de controlar si el desenvolupament del fetus es produeix amb normalitat segons la seva edat en cada moment A més, si es coneix el temps de gestació, pot determinar-se el moment en què el fetus es troba ja prou madur per a néixer El temps mitjà necessari perquè el fetus es desenvolupi adequadament, des de la fecundació fins al part, és de…

La principal activitat d’un anticòs és unir-se específicament a l’antigen corresponent Per això hi ha moltíssims anticossos diferents, ja que, per exemple, un sol microorganisme disposa de múltiples antígens en la superfície cellular Això no obstant, la unió antigen-anticòs és només una part del procés defensiu que involucra la immunoglobulina De vegades, la unió entre l’antigen i l’anticòs és suficient per a acomplir la missió encomanada a la immunoglobulina per exemple, quan una IgG s’uneix a una molècula d’una determinada toxina elaborada per un germen i n’impedeix l’activitat…

El sistema immunitari és format per un conjunt d’elements molt variats —no tan sols corresponents a teixits i cèllules, sinó també molècules de diversos tipus—, els quals es destribueixen per tot l’organisme i mantenen una estreta interrelació funcional, per bé que sense conformar una veritable unitat anatòmica De fet, el sistema immunitari és més aviat una unitat funcional que estructural, ja que la majoria dels elements que la componen tenen la funció específica d’ocupar-se de l’activitat defensiva Fins i tot, des del punt de vista anatòmic i histològic, la major part dels…

S’anomenen cèllules immunitàries totes les que participen d’una manera o d’una altra en els mecanismes de defensa orgànica, ja sigui reconeixent els agents agressors i originant diverses reaccions humorals o bé actuant directament en la destrucció dels microbis Bàsicament, totes aquestes cèllules són cèllules sanguínies, els anomenats glòbuls blancs o leucòcits , per bé que no solament es troben en l’espai intravascular sinó que també accedeixen pràcticament a tots els teixits de l’organisme fins i tot algunes cèllules immunitàries romanen en teixits específics, com per exemple…

La glàndula suprarenal té funcions molt diferenciades, ja que a la pràctica actua, bàsicament, com dos òrgans distints que produeixen substàncies hormonals amb activitat netament diferenciada i que tenen una regulació totalment distinta Per tant, fisiològicament hom considera per separat l’ escorça suprarenal , la funció de la qual és elaborar hormones esteroides, de tipus mineralocorticoides, glucocorticoides i andrògens, i la medulla suprarenal , la missió de la qual és elaborar catecolamines, de les quals les més destacades són l’adrenalina i la noradrenalina