Resultats de la cerca

Els ronyons intervenen de manera fonamental en la regulació de la tensió arterial, és a dir, en la pressió que efectua la sang sobre les parets dels vasos sanguinis per on circula El manteniment de la pressió dins uns límits precisos és molt important perquè tots els òrgans del cos rebin un flux de sang adequat per al seu funcionament La hipertensió arterial, que és un trastorn caracteritzat per uns nivells habitualment elevats de la pressió arterial, altera les parets dels vasos sanguinis i causa nombroses malalties, algunes de les quals afecten justament el ronyó…

L’aparell respiratori disposa de dos sistemes d’irrigació sanguínia el bronquial i el pulmonar El sistema bronquial té per finalitat aportar, juntament amb la sang, els elements nutritius necessaris per al manteniment de l’activitat dels mateixos teixits respiratoris Per contra, el sistema circulatori pulmonar té per finalitat la perfusió , és a dir, l’aportació de sang als capillars que discorren per les parets alveolars, per tal que pugui realitzar-s’hi l’intercanvi gasós Per tant, els vasos sanguinis pulmonars són el mitjà de què disposa l’organisme per a obtenir O 2 i…

L’elaboració d’orina per part del ronyó depèn, en primer lloc, del fet que aquest òrgan rebi una aportació de sang suficient, ja que la sang que circula pels ronyons és precisament la que se sotmet al procés de filtració i de regulació El flux sanguini renal , és a dir, la quantitat de sang que arriba al ronyó en una determinada unitat de temps, és molt elevat, ja que en condicions normals representa del 20% al 25% del total de la sang impulsada pel cor Com a mitjana, això representa que pels ronyons d’una persona adulta circulen uns 1200 ml de sang cada minut Tota la sang que arriba al ronyó…

La placenta és un òrgan que es desenvolupa durant l’embaràs, a través del qual té lloc l’intercanvi de substàncies entre els organismes del fetus i de la mare La formació se n’inicia des que es produeix la implantació, però no hi és completament desenvolupat fins al segon mes Així que el blastocist s’ha implantat a la paret uterina, el trofoblast es diferencia en dues capes cellulars La capa més externa, en contacte directe amb la mucosa de l’úter, és el sinciciotrofoblast , que és constituït per una massa cellular contínua, en què unes cèllules no estan delimitades respecte de les altres La…

L’aire necessari perquè es realitzi l’intercanvi de gasos amb la sang a l’interior dels pulmons, hi accedeix a través de les vies repiratòries Això no obstant, els òrgans que formen les vies aèries no constitueixen simples conductes, ni actuen només com una canal inerta, sinó que tenen una participació activa en l’intercanvi de gasos, ja que disposen de mecanismes que regulen el flux de l’aire i en modifiquen les característiques Aquests mecanismes són molt importants perquè l’aire arribi als pulmons en la quantitat necessària, cada moment, i, sobretot, perquè les condicions físiques de l’…

L’ hormona antidiürètica , o ADH , també anomenada vasopressina , és un polipèptid sintetitzat a l’hipotàlem que s’allibera a la hipòfisi posterior, l’activitat fonamental del qual se centra a mantenir dins uns certs marges algunes constants de la sang, com és ara l’osmolaritat, o concentració de soluts en el plasma, la volèmia, o volum total de sang, i la pressió arterial El seu principal mecanisme d’acció s’exerceix sobre el ronyó, ja que l’hormona té un efecte antidiürètic, és a dir que tendeix a reduir el volum d’orina derivat de la filtració renal de la sang d’aquesta manera l’aigua…

La inflamació és el resultat de les reaccions defensives desenvolupades pels components de la immunitat natural en el punt de l’organisme on es produeix la invasió d’un agent infecciós La finalitat del procés és d’activar la reacció defensiva en la zona afectada i limitar la infecció a aquesta zona per a impedir-ne la propagació Cal, doncs, que en la zona afectada es produeixi un increment de la circulació sanguínia perquè hi pugui accedir un nombre suficient de leucòcits capaç d’afrontar l’agressió i destruir l’invasor Les reaccions que es produeixen al lloc afectat, que constitueixen les…

El sistema immunitari és format per un conjunt d’elements molt variats —no tan sols corresponents a teixits i cèllules, sinó també molècules de diversos tipus—, els quals es destribueixen per tot l’organisme i mantenen una estreta interrelació funcional, per bé que sense conformar una veritable unitat anatòmica De fet, el sistema immunitari és més aviat una unitat funcional que estructural, ja que la majoria dels elements que la componen tenen la funció específica d’ocupar-se de l’activitat defensiva Fins i tot, des del punt de vista anatòmic i histològic, la major part dels components del…

La càpsula de Bowman desemboca directament en el sistema de conductes que constitueix el túbul renal, de manera que la filtració glomerular formada en el corpuscle renal és abocada a aquest sistema, que la fa arribar a la pelvis renal Tanmateix, però, en el recorregut pels túbuls renals, els 180 l de filtració glomerular produïts diàriament són transformats solament en 1,5 o 2 l d’orina, que s’aboquen a la pelvis renal i posteriorment són evacuats a l’exterior Aquesta transformació de la filtració glomerular en l’orina definitiva es realitza mitjançant dos processos que tenen lloc al túbul…

Les glàndules paratiroides tenen com a funció bàsica secretar hormona paratiroidal , denominada també parathormona o PTH A través de la seva secreció hormonal, actuen en la regulació dels nivells sanguinis de calci i fosfats, elements que intervenen en múltiples reaccions orgàniques i els nivells dels quals cal mantenir dins uns certs límits i en una proporció correcta, per tal que puguin ésser aprofitats adequadament Per exemple, el calci present en la sang és un element indispensable en el procés d’hemostàsia, o formació dels coàguls sanguinis, i està involucrat…