Resultats de la cerca

El sistema endocrí es compon de diversos òrgans situats en diferents zones del cos que, llevat de les excepcions, no tenen continuïtat o connexió anatòmica directa entre si, per bé que formen, en conjunt, una unitat funcional Tant en la seva situació corporal com en les característiques anatòmiques, cadascun dels òrgans que componen el sistema endocrí presenta determinades particularitats que el diferencien marcadament de la resta Tanmateix, però, tenen algunes similituds especials des del punt de vista histològic, és a dir, pel que fa a la composició dels seus teixits, ja que…

L’aparell càrdio-vascular comprèn els òrgans encarregats de la circulació de la sang Cal destacar el cor, que propulsa la sang les artèries, per l’interior de les quals la sang circula cap als teixits orgànics els capillars, a través dels quals es produeix l’intercanvi metabòlic entre la sang i els teixits i les venes, que menen la sang des dels capillars al cor També s’inclou normalment dins el sistema càrdio-vascular el subsistema limfàtic, és a dir, el conjunt d’òrgans encarregats de fer entrar en la circulació sanguínia l’excés de líquid intercellular o limfa

Els testicles són dos òrgans simètrics, situats a la part inferior del tronc, a l’interior de l’escrot, per darrere del penis Tenen una forma ovoide, una mica aplanada en sentit lateral i amb l’eix major vertical En la persona adulta, l’eix major té uns 4 o 5 cm i l’eix menor fa entre 2 cm i 2,5 Cada testicle pesa entre 12 g i 20 En general, el testicle esquerre és una mica més baix i més gros que el dret També són anomenats glàndules germinals masculines o gònades masculines , perquè són els òrgans on es formen els gàmetes o cèllules sexuals masculines , és a dir, les cèllules…

Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben El si maxillar és una cavitat de l’os maxillar que té forma de piràmide truncada És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular la inferior es troba en…

La sang és la substància líquida de color vermellós que ocupa l’interior de l’aparell càrdio-vascular La seva funció fonamental és fer arribar oxigen i substàncies nutritives a tots els teixits, com també dur substàncies tòxiques o de rebuig fins als òrgans responsables d’eliminar-les El volum total de sang que el cos humà conté varia segons les característiques de cada persona, com ara l’edat, la complexió física i el sexe En l’home el volum de sang correspon a uns 70 ml per kg de pes, mentre que en la dona és d’uns 60 ml/kg de pes Així, l’organisme d’una persona adulta conté uns 4 l o 5 l…

Els diversos tipus de leucòcits tenen la funció comuna de defensa de l’organisme davant agressions externes com les que representen les infeccions, de manera que formen part del sistema immunitari Cadascun dels diversos tipus presenta una funció particular, però tots collaboren entre si en l’activitat comuna esmentada L’activitat dels glòbuls blancs es duu a terme fonamentalment de dues maneres d’una banda, alguns leucòcits són capaços de destruir directament les substàncies nocives ingerint-les i desintegrant-les amb les substàncies que contenen els grànuls D’altra banda, alguns leucòcits…

La cavitat bucal , cavitat oral o boca és el segment inicial del tub digestiu, situat a la part inferior de la cara La cavitat bucal és delimitada per diverses estructures anatòmiques Per davant, per l’orifici bucal, que constitueix l’obertura superior del tub digestiu a l’exterior pels ossos maxillars, i el paladar dur, una estructura òssia que separa la boca de les fosses nasals Per dalt, pel paladar dur i pel vel del paladar, la porció membranosa i tova del paladar Per darrere, per l’istme de la gola, una estretor del vel del paladar, a través del qual la cavitat bucal comunica amb la…

L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’…

Ambdós pulmons ocupen dos grans compartiments a la cavitat toràcica Aquests compartiments es troben interiorment revestits per una pleura parietal , una membrana fibro-elàstica proveïda d’una capa interna de cèllules planes Alhora, la superfície de cada pulmó es troba coberta per una membrana similar, la pleura visceral Entre ambdues pleures hi ha una fina pellícula de líquid, de propietats lubrificants, que permet que la pleura visceral que recobreix els pulmons llisqui sobre la pleura parietal amb els moviments respiratoris La pleura visceral forma una superfície contínua sobre els pulmons…

El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de…