Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Les galtes
Anatomia humana
Les galtes constitueixen les parets laterals de la boca Es componen de quatre capes de teixits La capa més externa és la mateixa pell o teixit cutani A sota de la pell hi ha una capa subcutània que conté teixit adipós o gras Per sota del teixit subcutani hi ha la capa muscular, formada pels músculs masseters i buccinadors Els músculs masseters apropen i allunyen entre si els ossos maxillars són els músculs més involucrats en la masticació Els músculs buccinadors , per la seva banda, estiren i retreuen l’orifici bucal La capa més interna és la mucosa bucal o oral , que és …
Cervell
Anatomia humana
El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància grisa d’uns 2 mm o 3 de gruix, formada fonamentalment per cossos de neurones La superfície…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…
Epidermis
Anatomia humana
L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de…
Glàndules sebàcies
Anatomia humana
Les glàndules sebàcies són agrupacions de cèllules especialitzades que secreten sèu, un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell, i que es localitzen al derma Cada glàndula sebàcia es compon de diversos al vèols, uns conjunts de cèllules diposades en capes concèntriques La capa més externa és formada per cèllules que tenen una gran capacitat reproductiva Quan aquestes cèllules es van reproduint, es desplacen cap a l’interior de l’alvèol, tot empenyent les més internes A mesura que es desplacen, les cèllules sintetitzen substàncies grasses que queden…
Conducte deferent
Anatomia humana
Els conductes deferents són dues estructures buides, cadascuna de les quals condueix les cèllules i les secrecions formades al testicle, des de l’epidídim fins al conducte ejaculador Cada conducte deferent es troba a continuació de l’epidídim, i segueix un trajecte ascendent Al costat dels vasos sanguinis i els nervis del testicle, constitueix el cordó espermàtic que travessa el conducte inguinal Després que s’introdueix a la cavitat abdominal, descriu un trajecte en forma d’arc al costat de la bufeta urinària, passa per darrere de l’urèter i davalla fins a la pròstata En la seva darrera…
Anatomia i fisiologia de la sang
Anatomia humana
Fisiologia humana
La sang és la substància líquida de color vermellós que ocupa l’interior de l’aparell càrdio-vascular La seva funció fonamental és fer arribar oxigen i substàncies nutritives a tots els teixits, com també dur substàncies tòxiques o de rebuig fins als òrgans responsables d’eliminar-les El volum total de sang que el cos humà conté varia segons les característiques de cada persona, com ara l’edat, la complexió física i el sexe En l’home el volum de sang correspon a uns 70 ml per kg de pes, mentre que en la dona és d’uns 60 ml/kg de pes Així, l’organisme d’una persona adulta conté uns 4 l o 5 l…
Úter
Anatomia humana
L’ úter , anomenat també matriu , és un òrgan únic i simètric situat al centre de la cavitat pèlvica entre el recte i la bufeta urinària És un òrgan buit la cavitat del qual comunica, a la part superior i la lateral, amb les trompes de Fallopi i, a la part inferior, amb la vagina Externament té una forma similar a una pera invertida, fa entre 7 i 8 cm de longitud i uns 3 cm de diàmetre a la part més ampla, i pesa uns 90 g Les seves dimensions es modifiquen notablement durant la gestació, ja que la capacitat pot augmentar unes 4000 vegades i el pes pot atènyer uns 1200 g A l’úter es…
Cerebel
Anatomia humana
El cerebel és una massa situada sota el cervell, darrere el tronc encefàlic Vist des de la part superior, té forma de papallona amb les ales obertes Es compon de dues porcions laterals, els hemisferis cere bellosos , i una part central, el vermis La superfície del cerebel és solcada per fenedures paralleles entre si, de direcció perpendicular al vermis, que la divideixen en diversos lòbuls Totes aquestes incisions que parteixen del centre a la perifèria provoquen que el cerebel presenti un aspecte ramificat, que hom pot observar en fer un tall transversal A causa d’aquest aspecte i les…
La cavitat abdominal. El peritoneu
Anatomia humana
És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El peritoneu és…