Resultats de la cerca

La cavitat bucal , cavitat oral o boca és el segment inicial del tub digestiu, situat a la part inferior de la cara La cavitat bucal és delimitada per diverses estructures anatòmiques Per davant, per l’orifici bucal, que constitueix l’obertura superior del tub digestiu a l’exterior pels ossos maxillars, i el paladar dur, una estructura òssia que separa la boca de les fosses nasals Per dalt, pel paladar dur i pel vel del paladar, la porció membranosa i tova del paladar Per darrere, per l’istme de la gola, una estretor del vel del paladar, a través del qual la cavitat bucal…

La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria…

La part inferior de l’aparell respiratori, que comprèn la part inferior de la tràquea, els bronquis i els pulmons, es troba continguda en la caixa toràcica , és a dir, l’espai interior del tòrax , la part de l’organisme limitada per l’estructura òssia de les costelles, l’es-tern i la part dorsal de la columna vertebral queda interiorment separada de l’abdomen pel múscul diafragma L’esquelet del tòrax és constituït per dotze vèr tebres dorsals A les apòfisis laterals o transversals de cadascuna de les vertebres s’articula, a cada cantó, una costella, una estructura esquelètica en forma d’arc…

L’ intestí gros , el darrer tram del tub digestiu, és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 5 i 9 cm d’amplada i aproximadament 1,70 m de llargada, que es disposa en forma de marc a l’interior de la cavitat abdominal, i la paret del qual s’estreny segmentàriament formant els anomenats haustres còlics , uns segments que confereixen un aspecte característic a la superfície externa de l’òrgan L’intestí gros es compon de tres porcions, que des de l’inici fins al final inclouen el cec, el còlon i el recte La funció de l’intestí gros és absorbir el líquid del contingut intestinal i elaborar,…

Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben El si maxillar és una cavitat de l’os maxillar que té forma de piràmide truncada És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular la inferior es…

Les fosses nasals i els sins paranasals reben la irrigació sanguínia a través de diverses ramificacions de les artèries caròtide externa i caròtide interna , entre les quals s’estableixen nombroses connexions El sostre de la fossa nasal i el si frontal són irrigats per les artèries etmoïdals anterior i posterior , branques de l’artèria oftàlmica, alhora ramificació de la caròtide interna La irrigació de la paret lateral i de la part inferior de l’envà nasal prové, sobretot, de l’ artèria esfeno-palatina , branca de l’artèria maxillar interna, procedent de la caròtide externa A la…

Les estructures oculars i llurs annexos són innervats per diferents tipus de nervis motors, sensitius i els pertanyents al sistema neurovegetatiu Els moviments oculars, deguts a la contracció simultània d’alguns dels músculs extrínsecs, es generen per l’estimulació de diversos nervis cranials El nervi motor ocular comú o III parell cranial , innerva els músculs rectes intern, inferior i superior, i l’oblic inferior El nervi patètic o IV parell cranial , l’oblic superior, i el nervi motor ocular extern o VI parell cranial , el recte extern Els nuclis d’aquests nervis, localitzats al tronc…

La seva estructura és similar a la del còlon, amb uns plecs mucosos longitudinals, les columnes de Morgagni , que en llur part inferior formen uns recessos anomenats vàlvules semilunars L’augment de pressió sobre les parets rectals ocasionat per l’acumulació de matèries fecals determina el reflex de la defecació

La llengua és un òrgan bàsicament musculós, amb molta capacitat de moviment, allargat i cònic, aplanat a la punta, situat longitudinalment sobre la base de la cavitat bucal neix a la part posterior i inferior del sòl de la boca i es projecta cap a l’orifici bucal Té la funció de moure els aliments a l’interior de la cavitat bucal i impulsar-los cap a la faringe, per tal que siguin empassats A més, la llengua intervé igualment en l’articulació de sons Hom hi diferencia diverses porcions la base , també anomenada arrel o porció faríngia , a la qual corresponen els dos terços…

Les glàndules salivals són els òrgans que elaboren i secreten la saliva cap a l’interior de la cavitat bucal Les tres glàndules salivals que hom considera més importants són les paròtides, les submaxillars i les sublinguals Totes aquestes glàndules es troben de dues en dues, simètricament situades en un costat i l’altre de la cavitat bucal Les glàndules salivals es componen de nombroses glàndules diminutes que, a través d’uns conductes petits, buiden les secrecions que elaboren en un conducte més voluminós En general, les glàndules salivals són envoltades per una càpsula de teixit conjuntiu…