Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
contingut
Lingüística i sociolingüística
Conjunt formalitzable d’elements que componen una determinada unitat fonològica o lèxica.
En la teoria glossemàtica de LHjelmslev, el contingut, en oposar-se a l’expressió, correspon al que uns altres corrents anomenen significat Ambdós plans d’abstracció, l’expressió i el contingut, presenten una substància, pròpiament el significat, que es manifesta mitjançant una forma, o classe distribucional, que és característica de cada llengua Trubeckoj aplica el terme contingut per referir-se al conjunt de trets pertinents que conforma totes les realitzacions normals d’un fonema Així, en català, si el fonema consonàntic /p/ s’oposa a /b/ pel tret d’…
pleremàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, estudi de la forma del pla del contingut de la llengua, que comprèn els plerematemes; grosso modo es refereix al mateix camp que la gramàtica tradicional, bé que amb mètode diferent; la substància del contingut, és a dir, la significació, és exclosa de la consideració lingüística de la glossemàtica.
Segons Hjelmslev, la forma del contingut és característica de cada llengua “cada llengua estableix els seus propis límits =forma del contingut dins la "'massa de pensament’ =substància del contingut amorfa Cada llengua projecta la forma d’una manera diferent sobre el pensament com si amb un mateix grapat de sorra =substància del contingut hom formés dibuixos diferents =forma del contingut'
commutació
Lingüística i sociolingüística
En la glossemàtica, correlació sistemàtica entre el pla de l’expressió i el pla del contingut a través de les respectives unitats formals.
Si hi ha aquesta correlació, el canvi d’una unitat fonològica per una altra produirà un canvi automàtic i sistemàtic en el pla del contingut En català, per exemple, la permutació de tots els fonemes vocàlics en un context s-k dona lloc successivament a sic, cec, sec, sac, soc i suc El fet que els resultats lèxics tinguin un contingut semàntic distint indica que cadascun dels fenòmens vocàlics permutats tenen, al seu torn, capacitat distintiva pròpia, tot i que en uns altres contexts —com ara en casa/quesa — no donin lloc a canvis lèxics reals de la llengua quesa…
traducció
Lingüística i sociolingüística
Reproducció del contingut d’un text formulat en una llengua en formes pròpies d’una altra llengua.
Sia en la modalitat de traducció literal que intenta la transposició exacta de les idees expressades per cada mot de l’original, sense tenir en compte aspectes estilístics de totes dues llengües, sia en la modalitat de traducció literària que pren en consideració aquestes peculiaritats estilístiques, sia en la modalitat, més moderna, de la traducció automàtica mitjançant ordinadors, en curs d’assaig i amb resultats no prou satisfactoris encara Totes aquestes modalitats han anat plantejant una sèrie de problemes de teoria lingüística de la traducció que posen d’actualitat problemes lingüístics…
significat
Lingüística i sociolingüística
Contingut semàntic d’un signe lingüístic.
En la terminologia de Saussure és sovint difícil de distingir entre el significat i el concepte o la idea filosòfica i fins i tot una mena d’imatge mental concebuda com quelcom individual i ensems collectiu En general, el terme significat sol comparèixer com a sinònim de significació, accepció i sentit, malgrat l’esforç de no pocs lingüistes per distingir-los També és bastant comú el costum de distingir entre significat recte, figurat, afectiu i d’altres Lingüísticament parlant, cada significat es defineix per oposició als altres amb els quals forma un camp semàntic o sistema de relacions…
forma
Lingüística i sociolingüística
Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.
Aquesta oposició es manifesta al nivell d’expressió on la substància és el so descrit segons la física, i la forma és l’organització abstracta de la subtància fònica i al nivell de contingut on la substància fònica és l’objecte d’estudi per part de la semàntica, i sobre ella hom projecta la forma del contingut
teoria sentit-text
Lingüística i sociolingüística
Teoria de la comunicació lingüística promoguda per Igor A.Mel’cuk.
Té com a idea de base que qualsevol acte de comunicació lingüística pressuposa tres components principals un contingut comunicat per senyals lingüístics anomenat sentit determinades formes físiques usades per a comunicar el contingut, anomenades text i un conjunt de correspondències entre sentits i textos que constitueixen la llengua La teoria sentit-text apunta a la descripció de la correspondència entre el sentit i el text per mitjà de la construcció de models formals
oració interrogativa total
Lingüística i sociolingüística
Oració interrogativa que pregunta per tot el contingut de l’oració.
semema
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de semes que constitueixen el contingut semàntic d’un lexema.
El terme és usat per molts lingüistes moderns, especialment per BPottier, per a designar el pla del significat de les unitats lingüístiques lexicals, en oposició a llur aspecte formal de significant, designat amb el terme de lexema Segons Pottier, un semema és integrat per un conjunt de semes genèrics, constants i denotatius, anomenat classema un conjunt de semes específics, també constants i denotatius, anomenat semantema i un conjunt de semes variables i connotatius —actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs—, anomenat virtuema
substància
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, allò que transcendeix els elements fònics i significatius del signe lingüístic.
De fet, Saussure defineix negativament la substància lingüística “la llengua és una forma, no una substància” La glossemàtica de LHjelmslev, tot i definir també negativament la substància lingüística —ja que substància és tot allò que no és forma, és a dir, que no entra en el sistema de relacions que constitueixen l’estructura de la llengua—, intenta de determinar les relacions entre substància i forma lingüístiques, introduint la distinció entre el pla de l' expressió i el pla del contingut en la llengua i atribuint una substància i una forma a cada pla En el pla de l’expressió…