Resultats de la cerca

La manca de resposta de l’escola classicomarxista a determinats problemes estrictament teòrics i la consideració que els seus plantejaments eren revolucionaris en un context com l’europeu, que havia observat canvis importants en les condicions ideologicopolítiques de la segona meitat del s XIX, afavoriren l’aparició d’aquest nou corrent de pensament econòmic L’escola neoclàssica fonamentà les seves anàlisis en concepcions anhistòriques a fi d’eliminar els problemes derivats de les institucions de la propietat i de les relacions socials Hom pot trobar antecedents de la nova concepció en…

Llicenciat 1947 i doctorat 1951 a Harvard, fou professor d’estadística 1949-53 i catedràtic d’economia 1954-95 al Massachusetts Institute of Technology Fou president de l’Econometric Society 1964 i membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston 1975-80 Els seus treballs durant més de quaranta anys se centraren en l’estudi de la corba de Phillips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país Elaborà diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats …

Aquest concepte, que té un paper central en la teoria econòmica neoclàssica, comporta, en el cas de la demanda, l’acceptació de la possibilitat que tot consumidor maximitzi el seu profit a partir d’un mercat on els béns són escassos La substituïbilitat de dos béns implica la identitat del seu valor de determinades quantitats de cadascun d’ells i dóna lloc al concepte d' elasticitat de substitució , que mesura la proporció en què dos béns determinats són intercanviables per a un consumidor també determinat L'efecte substitució intenta de mesurar les variacions en la quantitat de demanda d’un…

Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals, el treball i els béns de capital analitzats des d’una perspectiva tècnica i social, bé que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l’empresa o l’organització com a quart factor o factor residual La consideració teòrica dels diferents elements planteja dues qüestions fonamentals la del caràcter de productiu en cadascun dels factors i la de la justificació dels ingressos percebuts pels propietaris dels factors salaris, guanys, interessos, etc referent a això hi ha un desacord…

La consideració de l’economia com a ciència va lligada a la formulació d’unes lleis positives que permetin d’explicar els fets econòmics i també de preveure'ls, establint unes regularitats en les causes i els efectes o bé en els elements que componen un fenomen determinat Malgrat les pretensions de ciència empírica, en economia ha estat freqüent la presentació com a lleis de simples suposicions basades en observacions de la realitat insuficients o incompletes, o bé de truismes sense valor explicatiu Als problemes que planteja la formulació de lleis econòmiques, s’afegeixen els relacionats amb…

L’atenció que li ha concedit la teoria econòmica ha estat sotmesa a la importància que com a factor de producció ha representat en cada moment històric i ha estat centrada especialment en l’anàlisi de la distribució de la renda Així, els fisiòcrates, en fixar-se com a activitat bàsica en l’agricultura, atribuïen a la terra la capacitat exclusiva d’obtenir un excedent o producte net, i, en conseqüència, als propietaris d’aquesta corresponia d’apropiar-se'l Per als clàssics, la renda de la terra era la diferència entre la collita obtinguda i el que calia pagar en salaris i beneficis per a…

Aquest marc inclou fonamentalment tres aspectes l’estudi de les restriccions tècniques i econòmiques fonamentals de l’activitat de la unitat de producció la determinació d’un procediment que permeti de conèixer el resultat i la valoració de l’activitat productiva, i la formulació d’un model matemàtic que inclogui els dos primers aspectes Les restriccions tècniques fan referència a les possibilitats de transformació que dóna la tècnica productiva disponible per l’activitat que s’analitza, però un cop conegudes aquestes caldrà considerar el cost dels inputs emprats restriccions econòmiques, que…

Hom parteix de la consideració d’un conjunt de regions dins un determinat àmbit estatal Cada regió és tractada com una unitat espacial oberta i homogènia i és definida pel nivell de renda, pels sectors exportadors, per l’estructura sectorial o per una determinada disponibilitat de factors productius Hom ha aplicat a l’anàlisi regional models keynesians d’impacte a curt termini en els primers casos partint del supòsit de l’existència d’una especialització regional i de diferències en els preus dels productes, la qual cosa dóna peu a un comerç interregional que equilibra de nou preus i…

Atenent al paper específic de cada factor dins el procés productiu, hom parla de distribució funcional de la renda D’altra banda, quan hom comptabilitza totes les entrades d’un individu o grup, per conceptes diversos, fa referència a la distribució personal La corba de Lorenz mesura la desigualtat d’aquesta distribució El problema de la distribució sorgeix amb l’aparició d’un excedent que cal repartir segons un criteri de valor La seva formulació, en termes de funcionalitat dels factors productius, correspon als fisiòcrates, que, a través del tableau économique , analitzaren el procés pel…

Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció terra, treball i capital És en aquest sentit que hom parla de renda econòmica , excedent rebut pels factors productius, d’oferta limitada o fixa, per damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d’altres usos L’origen d’aquestes rendes és degut a la rigidesa de la funció d’oferta d’alguns factors, ja sia pel fet d’ésser un factor no reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a…