Resultats de la cerca

Provinent d’una nissaga de polítics locals, el seu pare fou nomenat el 1945 secretari provincial del Movimiento, i posteriorment president de la diputació i alcalde de Castelló Milità a Unión de Centro Democrático  del 1977 al 1983, i des d’aquest any a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , i el 1990 aconseguí la presidència provincial del partit Regidor de l’ajuntament de Castelló 1987-2011, del 1995 al 2011 presidí la diputació de Castelló Des d’aquests càrrecs impulsà una política d’obres públiques de grans dimensions, entre les quals hi ha el parc temàtic Mundo Ilusión, la…

Torner d’ofici, el 1861 començà a participar en el moviment obrer alemany, del qual dirigí la fracció marxista, fins que al congrés d’Eisenach 1869 fundà, amb Wilhelm Liebknecht, el partit socialdemòcrata El 1875 aconseguí d’unificar el moviment obrer alemany S'oposà a les doctrines anarquistes de Bakunin i de Most Fou diputat al Reichstag del 1867 fins a la seva mort Lluità contra l’imperialisme alemany de l’època Escollí una línia intermèdia entre els revisionistes i els partidaris d’una posició més radical Escriví diverses obres de política, entre les quals Die Frau und der…

El 1976 s’afilià a la UGT i al PSOE, i el 1979 fou elegit tinent d’alcalde de Saragossa El 1983 fou nomenat delegat del Govern a Navarra i el 1986 director general de la Guàrdia Civil, càrrec que ocupà fins el 3 de desembre de 1993, i des del qual es guanyà una reputació d’eficàcia i competència gràcies a la detenció de la cúpula d’ETA a Bidart, França, al mes de març del 1993 L’any 1994 fou acusat d’haver acumulat una fortuna personal de 5000 milions de pessetes aprofitant-se dels seus càrrecs, d’haver robat diners dels fons reservats de l’Estat i de frau fiscal El 29 d’abril de…

És llicenciat en arquitectura per la Universitat de València Començà la seva trajectòria política com a regidor del PP a l’Ajuntament d’Alacant el 1987 Més tard fou escollit diputat a les Corts Valencianes per Alacant a les eleccions del 1991, el 1995 i el 1999 El 1995, després de l’ascens del Partit Popular al Consell amb la presidència d’Eduardo Zaplana, Ripoll esdevingué un dels seus principals collaboradors, ocupant les carteres de conseller d’Administració Pública, conseller de la Presidència i, finalment, vicepresident del Consell del 1999 al 2003 El 2006 fou escollit…

Pertanyent a una família de polítics locals, estudià dret a la Universidad Panamericana i posteriorment administració d’empreses Membre del Partido Revolucionario Institucional  PRI des del 1984, ocupà per aquest partit diversos càrrecs en l’administració local El 1999 fou nomenat secretari del seu oncle Arturo Montiel, governador de l’estat de Mèxic, càrrec per al qual fou elegit el 2005 i que exercí fins el 2011 El 2012 accedí a la presidència de Mèxic, succeint Felipe Calderón En aquest càrrec combaté el frau i l’evasió fiscals i liberalitzà l’economia, especialment el…

Fundat arran de la revolució del 1890 com a escissió de la Unión Cívica de Bartolomé Mitre, tornà a insurgir-se el 1905, sense èxit Practicà l’abstencionisme fins el 1912, quan entrà en vigor una nova llei electoral amb la qual es reduí el frau Des d’aleshores augmentà la representació en les diverses consultes, fins que, sota el lideratge d’Hipólito Yrigoyen, assolí la presidència el 1916 i dominà la política argentina anterior al peronisme, amb Yrigoyen 1916-22 i 1928-30 i Marcelo Torcuato de Alvear 1922-28 com a presidents En 1956-71 el partit s’escindí en la UCR del Pueblo i…

Treballador i sindicalista en el transport públic de Caracas, el 1992 entrà en contacte amb Hugo Chávez , del qual es convertí en un fidel aliat S’implicà activament en la campanya pera l’aixecament de la seva condemna després del cop d’estat fallit d’aquest any Alliberat el 1994, Chávez aconseguí la presidència el 1998, i l’any següent Maduro fou diputat en les eleccions a l’Assemblea Constituent, i el 2000 a l’Assemblea Nacional, del qual el 2005 fou nomenat portaveu Ministre d’Afers Estrangers 2006, en aconseguir el tercer mandat presidencial octubre del 2012, Chávez nomenà Maduro…

Filla d’una família benestant, el 1954 es casà amb Benigno Aquino Tarlac, Luzon 1932 — Manila 1983, que esdevingué l’adversari polític més popular del president Marcos Assassinat el seu marit 1983, prosseguí la lluita d’aquest contra la dictadura i aconseguí de reagrupar l’oposició A les eleccions presidencials del 1986 resultà guanyadora, fet que comportà que Marcos, tot i haver intentat fer frau a les eleccions, hagués d’abandonar el poder i el país Ocupà el càrrec fins les eleccions de 1992, a les quals no es presentà i en les quals fou elegit el seu candidat, el vicepresident…

Metge de professió, el 1990 fundà el Partit Democràtic PD, poc abans de la fi del règim comunista 1991 President en les eleccions del 1992, perseguí els antics càrrecs comunistes i cercà d’introduir l’economia de mercat, però la inestabilitat i la corrupció minaren la seva gestió El 1994 perdé un referèndum per a augmentar els poders del president El 1996 guanyà de nou les eleccions, però l’oposició socialista l’acusà de frau i boicotejà el seu govern L’estafa dels crèdits del 1997 obrí una crisi que l’obligà a formar un govern de concentració i a convocar eleccions anticipades…

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de València el 1978 Afiliat a Alianza Popular des del 1989,  Partido Popular , fou cap del servei de finançament autonòmic de les Illes Balears Director general de pressupostos de la conselleria i membre dels grups de treball del Consell de Política Fiscal i Financera 1989-93, el 1993 fou nomenat conseller d’Economia i Hisenda, càrrec que deixà al juny del 1996, en ser designat president del Govern Balear  en substitució de Cristòfol Soler Bé que el PP obtingué majoria relativa en les eleccions del 1999, el Pacte de Progrés…