Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
pensió del cens emfitèutic
Dret civil català
Prestació periòdica que es pacta a favor del censalista, tenint com a característica principal la seva essencialitat, ja que constitueix el contingut bàsic del dret de cens.
Aquesta pensió ha d’ésser sempre anual i solament pot consistir en diners, aquesta última característica amb la finalitat d’evitar possibles confusions entre els censos i els contractes parciaris Atès que el cens normalment té una durada llarga i que actualment les relacions jurídiques de llarga durada es veuen molt sovint afectades negativament pel procés de devaluació monetària, les parts poden determinar una clàusula d’estabilització del valor de la pensió És també admissible el pacte en virtut del qual el censalista pot modificar unilateralment la quantia de la pensió si es donen…
trama de dades
Estructura per a la transmissió de dades, formada per un encapçalament o bandera (capçalera), el camp d’informació i un darrer camp de proteccions.
La capçalera informa del tipus de contingut de la informació i del seu destí dins dels diferents nodes d’una xarxa de comunicacions, i, a vegades, també aporta dades que faciliten la sincronització dels missatges Les proteccions són informacions addicionals per fer correccions d’errors en recepció CRC El camp d’informació, al seu torn, pot estar format per altres subtrames, que reprodueixen l’estructura en tres parts de la primera, fins arribar al nivell més bàsic, on la capçalera és un bit que indica l’inici d’un byte , seguida d’aquest byte i acabada amb uns bits de paritat per…
Péter Veres
Literatura
Escriptor hongarès.
D’origen camperol, entre el 1945 i el 1950 assumí càrrecs polítics fou president del Partit Camperol, intervingué en la reforma agrària i fou ministre de defensa 1947-48 De formació autodidàctica, els primers anys trenta començà a publicar escrits de caràcter autobiogràfic de gran precisió sociològica Alföld parasztsága , ‘La pagesia de la Plana’, 1937 Falusi krónika , ‘Crònica rural’, 1941 Els reculls de contes Való világ ‘El món real’, 1966 i Napforduló ‘Canvi de sol’, 1970 descriuen les transformacions de la vida camperola després de la Segona Guerra Mundial La seva trilogia A Balogh…
Josep Maria Salvadó i Val
Arxiu Federació Catalana de Dards
Esports de tir
Darder i directiu conegut amb el nom de Tito.
El 2006 inicià l’activitat esportiva a Tarragona amb els Cossetans Club de Dards, entitat constituïda formalment el 2008 Des del mateix 2008 es vinculà a la Federació Catalana de Dards com a vocal de comunicació i premsa L’any 2009 fou nomenat delegat territorial a Tarragona i organitzà les primeres lligues regulars de la Divisió de Tarragona L’any 2010 accedí a la vicepresidència de la federació i impulsà un nou calendari català de competicions amb la introducció de competicions internacionals, com ara el Catalonia Open Darts, el FCD Anniversary Open i el Destí Winmau Masters…
Aleksandr Ivanovič Kuprin
Literatura
Escriptor rus.
Militar 1890-94, actor, periodista i obrer, denuncià la misèria del poble Čudeznyj doktor, 'Un metge meravellós’, 1897 i el trist destí del soldat Nočnaja smena, 'El torn de nit’, 1899 Protestà contra l’explotació obrera Molokh , 1896 i contraposà la civilització corrompuda de la ciutat burgesa a la vida pura de la natura Olesja, 1898 A la novella Pojedinok ‘El duel’, 1905 descriu la vida de l’oficialitat tsarista, basada en l’egoisme i la desigualtat social A Granatovyj braslet ‘El braçalet de granats’ enfronta la noblesa de sentiments amb la baixesa hipòcrita Sulamit’ ‘…
natura pura
Cristianisme
Conjunt de la realitat creada considerada fent abstracció del destí sobrenatural a què ha estat cridada per Déu.
Pròpiament inexistent l’única natura que de fet es dóna és una natura sobrenaturalitzada i, com a subjecta que és al pecat, una natura caiguda , la natura pura és un concepte límit que vol expressar la irreductibilitat entre l’ordre de la creació o de l' ésser i l’ordre salvífic o de la gràcia i la peculiar gratuïtat que aquest segon comporta en relació amb el primer, la gratuïtat del qual hom expressa en termes de contingència
Pietro Pomponazzi
Filosofia
Filòsof renaixentista italià.
Professor a Pàdua 1488-96 i 1499-1509, a Ferrara 1496-99 i 1509-10 i a Bolonya 1511-24, en la polèmica amb els averroistes defensà l' alexandrisme i en fou representant A De immortalitate animae 1516 sostingué que l’ànima intellectual, vinculada a la sensitiva, és mortal com aquesta Sostingué la doctrina de la doble veritat, posada en circulació pels averroistes Les influències estoiques i naturalistes són paleses a De fato, libero arbitrio, praedestinatione providentia Dei libri quinque 1520, on intentà de conciliar l’oposició entre lliure albir i destí, i a De naturalium…
Francesc Sabaté i Llopart
Història
Militant anarquista conegut pel nom de Quico Sabaté.
Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o “grups específics” del moviment llibertari, combaté durant la Guerra Civil de 1936-39 i, en acabat, s’exilià a França El 1943 retornà clandestinament i inicià, amb els seus germans Josep l’Hospitalet de Llobregat, 1909 – Barcelona, 1949 i Manuel l’Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 1950, la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim —i mític— exponent de la guerrilla urbana antifranquista Després d’un parèntesi a França 1949-55, reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, acabà essent encerclat…
Zhang Zai
Filosofia
Confucianisme
Filòsof neoconfucianista xinès.
Fill d’un magistrat, de jove estudià el budisme i el taoisme, però s’inclinà pels clàssics confucians En el seu pensament un dels més complets de la Xina és fonamental el concepte de qi i s’identifica amb el Gran Buit o realitat última, unitat de l’ésser i el no-ésser indeferenciats Per a ell, la veritat és l’adequació de la “llum del cel” amb la de la natura humana, i la llibertat consisteix a conèixer la pròpia natura i a aprofundir-ne el destí En ètica donà un contingut més noble a la pietat filial, virtut tradicional confuciana fonamental en les relacions socials xineses El…
maltusianisme
Sociologia
Doctrina antinatalista (antinatalisme) que aconsella la restricció voluntària de la procreació, basada en la teoria de la població de T.R.Malthus
.
Segons aquesta, el destí inevitable de la humanitat és la pobresa la població tindrà tendència a créixer més ràpidament que els mitjans de subsistència fins a assolir un nivell dictat per aquests mitjans Dos tipus de factors poden, tanmateix, evitar una densitat de població que condemni la humanitat a l’escassetat econòmica els factors que augmenten el coeficient de mortalitat guerres, la misèria mateixa i els que disminueixen el coeficient de natalitat el “vici” —terme que inclou la contracepció— i l’autocontenció moral Des d’un punt de vista polític i econòmic, la influència…