Resultats de la cerca

La primera és la matèria fònica que compon les realitzacions fonemàtiques de tota mena La forma de l’expressió consisteix en les unitats fonològiques en elles mateixes com a unitats de relació funcional Pel que fa a les líquides, per exemple, el català i el coreà presenten unes realitzacions r i l En aquest sentit, doncs, ambdues llengües coincideixen en llur substància de l’expressió però, en català, r i l són representacions de dos fonemes, relacionats encara amb /r/i/l/, mentre que en coreà són variants contextuals d’un sol fonema, no relacionats, tanmateix, amb cap…

L’evolució fonètica i semàntica dona lloc a formes el sentit de les quals és susceptible de confusió aleshores la llengua té tendència a donar prioritat a una d’elles En gascó, per exemple, l’evolució fonètica comportà l’homonímia del mot gat cattus > ‘gat’ amb el de gall gallus > ‘gat’ Però aquest últim fou substituït per una formació d’origen expressiu bigey ‘vicari’, amb la qual era resolt el conflicte homonímic

La perspectiva del cicle vital se centra en l’estudi evolutiu de l’ésser humà des de la concepció fins a la seva mort Els tres principals tipus d’influències sobre el desenvolupament des d’aquesta perspectiva són les influències normatives relacionades amb l’edat i amb el gènere determinants biològics i ambientals que mostren una alta correlació amb l’edat cronològica, les influències normatives relacionades amb la història característiques biològiques i ambientals capaces de modelar les diferents generacions de les diferents cultures i les influències no …

La Q llatina majúscula prové del fenici a través del grec occidental de Beòcia el grec clàssic no mantingué aquesta lletra, que passà a l’etrusc i altres alfabets itàlics La Q clàssica romana consta d’un cercle i d’un traç inferior oblic descendent d’esquerra a dreta, una mica corbat amunt El cercle es traçava en dos temps començant per dalt Amb la velocitat el primer traç s’uní amb la cua obliqua en un sol temps ben aviat, però, el cercle, esdevingut ovoide, fou fet tot en un sol temps i aleshores la cua obliqua arrencava de la part superior esquerra i era pràcticament recta En canviar l’…

Fonamental © Fototecacat/ Jesús Alises Segons les teories que basen l’estructura de l’acord en la superposició de 3es, la fonamental és la nota greu resultant de la reorganització d’un acord donat per exemple do-fa-re-la en una sèrie de 3es superposades re-fa-la-do Altres teories defineixen la fonamental com la generadora de les altres notes de l’acord fent una analogia amb la sèrie dels harmònics en la qual el primer harmònic, també anomenat so fonamental, és el generador de la resta de sons de la sèrie Aquesta analogia és molt útil per a explicar moltes qüestions referides a la fonamental i…

El primer, oclusiu, apareix en posició inicial absoluta gos gós, explosiva després d’oclusiva o nasal capguardar kápɣwərdá, llangardaix ləŋgərðás o implosiva davant consonant sonora suggerir sugzərí el segon, fricatiu, apareix en la resta de posicions, sobretot intervocàliques pregar prəɣá, migrat miɣrát, algú əlɣú, esgrunar əzɣruná Formant part de certs grups es gemina, no pas en tot el domini, com ara -l explosiva regle rəgglə , o s’assimila, davant nasal digne díŋnə, entre altres possibles modalitats En posició final, el grafema g alterna amb c llarg marc , tot i que la seva…

En català, per exemple, l’oposició que hi ha entre els fonemes nasals |m|, |n| i |n| en contexts intervocàlics cama, cana, canya desapareix en posició implosiva davant consonant campa, canta, cansa, canca , etc, puix que ací la permutació d’una nasal per una altra no és capaç de canviar el significat del mot primitiu També és molt característica, en català oriental, la neutralització dels fonemes vocàlics |ẹ|, |ę| i |a| en context àton teula téule, taula táule, amb teulada, taulada, ambdues teuláde Del resultat d’una neutralització, com ara la vocal neutra en aquest últim cas…

El terme es feu habitual al final del segle XVII, i durant tot el Barroc designà un conjunt de moviments usualment de dansa, en especial per a instrument solista o grup de cambra Un esquema ordenat de quatre danses fixes esdevingué el nucli de la suite estandarditzada del segle XVIII allemande , courante , sarabanda i giga Algunes d’aquestes danses podien ser duplicades o incloure doubles variacions double Tanmateix, s’hi podien afegir moviments introductoris d’estructura molt diversa intrada , fantasia, obertura, toccata , preludi, simfonia i danses addicionals -anomenades sovint…

En principi, es tracta en gran part d’oposicions binàries, com ara música culta/popular, religiosa/profana, pròpia/aliena, etc, que, sotmeses a un continu procés de rearticulació i agrupament, configuren tota una sèrie de categoritzacions a partir de les quals s’entén l’univers musical en qüestió Òbviament, cada cultura estableix les seves pròpies categoritzacions i els dona més o menys importància segons el seu punt de vista particular Entre els shuar de l’Amazònia, per exemple, no existeix un terme que equivalgui a la significació tan general que té el concepte de música La categoria més…