Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
tub fluorescent

Esquema de connexió d’un tub fluorescent
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Làmpada de descàrrega en la qual la llum és produïda principalment per l’emissió d’una capa de substància fluorescent dipositada a l’interior i excitada per la radiació ultraviolada de la descàrrega.
És format per un tub de vidre a l’interior del qual hi ha una atmosfera gasosa constituïda per diversos gasos rars argó i neó a baixa pressió i una petita quantitat de mercuri Als extrems del tub hi ha els elèctrodes, proveïts d’uns filaments de tungstè amb òxids alcalinoterris Per a encendre el tub cal, en primer lloc, excitar els filaments i provocar la descàrrega mitjançant un encebador un cop iniciada aquesta, es manté sense necessitat dels filaments La descàrrega produeix una radiació ultraviolada, la qual, en incidir a les parets interiors del tub, dóna lloc a l’emissió de llum per…
BRET
Química
Tècnica que es basa en la transferència d’energia ressonant (RET) entre un donador bioluminescent i un acceptor fluorescent.
Aquesta tècnica utilitza l’enzim luciferasa de Renilla renoformis com a agent donador d’energia i la proteïna fluorescent groga YPF o la proteïna fluorescent verda GPF com a acceptor La bioluminiscència és el resultat de la degradació catalítica en presència d’oxigen d’un substrat per la luciferasa Aquesta degradació genera llum d’una longitud d’ona que depèn del substrat degradat La llum es transfereix a la proteïna YPF o a la proteïna GPF, segons el cas, que emet fluorescència si la luciferasa i la proteïna acceptora són prou properes L’eficiència de transferència d’energia és altament…
blanquejant òptic
Química
Substància incolora dotada d’intensa fluorescència que absorbeix radiació a la regió ultraviolada i visible de l’espectre i que és fluorescent principalment a la zona corresponent al color blau, que augmenta la sensació de blancor dels objectes groguencs sobre els quals ha estat aplicada.
És d’estructura monecular anàloga als colorants, però per comptes d’un sistema cromofòric en posseeix un de fluorescent, com, per exemple, molts derivats aminats de l’estilbè, l’esculina, etc És aplicat actualment a gairebé totes les matèries tèxtils blanques i al paper blanc, amb tècniques idèntiques a les del tint amb colorants directes
fluorescència de raigs X
Física
Medicina
Emissió de raigs X secundaris per part d’una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X.
Si els fotons primaris tenen prou energia expulsen electrons dels nivells interns dels àtoms de la mostra, i les transicions per les quals els electrons més externs es reordenen en els nivells de menor energia produeixen l’emissió secundària o fluorescent, la qual té efecte en forma de línies espectrals d’unes longituds d’ona característiques de cada classe d’àtoms És un fenomen que ha estat d’un gran valor per a l’estudi de l’estructura electrònica dels àtoms i que és base d’un mètode molt sensible i específic d’anàlisi elemental inorgànica, qualitativa i quantitativa, molt…
cineradiografia
Pel·lícula cinematogràfica de les imatges radiogràfiques que, a més de l’estudi funcional, permet l’obtenció de nombroses imatges dels fenòmens, per ràpids que siguin, com, per exemple, la deglució o el pas de contrast pels conductes circulatoris.
Les primeres cineradiografies foren intentades el 1896 per Mac Intyre, de Glasgow, i després per molts investigadors, entre els quals destaquen Reynolds 1925, de Glasgow, i Janker 1930, de Bonn, que no passaren del període experimental a causa de la pobresa de llum de les pantalles radioscòpiques i de la dificultat d’obtenir radiografies directes a una cadència ràpida La cineradiografia clínica actual ha estat possible gràcies al descobriment de l’intensificador electrònic de la imatge Roentgen, que acreix de tres mil a sis mil vegades la lluminositat de la imatge radioscòpica Essencialment…
convertidor d’imatge
Electrònica i informàtica
Física
Tub electrònic que converteix una radiació no visible (p ex, infraroja) en una imatge visible.
Consta d’un fotocàtode que, en ésser sotmès a una radiació no visible, emet un flux d’electrons que són focalitzats per unes lents electròniques i projectats sobre una pantalla fluorescent ànode, on produeixen una imatge visible Són utilitzats com a intensificadors d’imatge pels sistemes de raigs X, per les cambres fotogràfiques o els telescopis infraroigs, pels microscopis, els visors nocturns, etc
fosforescència
Física
Emissió de radiació deguda a transicions electròniques en les quals l’estat excitat i l’estat normal tenen diferent spin.
Aquesta emissió, a diferència de la fluorescència, persisteix durant un quant temos després de suprimida l’excitació Primerament la seva intensitat disminueix segons una funció exponencial del temps com la fluorescència, i després més lentament, segons una cinètica més complicada Els espectres de l’emissió fluorescent i de la fosforescent solen ésser idèntics, i la superior persistència de la segona sorgeix del fet que determinats estats electrònics metaestables són “congelats”, i n'esdevé necessària l’excitació tèrmica per a produir l’emissió Moltes vegades aquests estats…
electrocardiògraf
Biologia
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a obtenir electrocardiogrames.
És constituït bàsicament per un galvanòmetre El primer electrocardiògraf que hom utilitzà fou el de corda , inventat el 1903 per Willem Einthoven i constituït per un fil finíssim corda de quars argentat o d’or o platí collocat entre els pols d’un electroimant potent quan el corrent d’acció del múscul cardíac travessa el fil, aquest experimenta desviacions dins el camp magnètic, les quals són registrades fotogràficament en un rotlle de pellícula en moviment Aquests aparells solen tenir un sistema d’inscripció directa amb tinta o agulla incandescent sobre paper termosensible, i en alguns casos…
bobina

Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.
Sovint va disposada sobre un nucli de ferro, i pot funcionar sola o bé amb d’altres formant tot el conjunt un enrotllament com a les màquines elèctriques o als transformadors Segons llur forma o disposició, les bobines reben diferents noms així, hi ha bobines toroidals, romboidals, planes, de disc o de galeta, en fons de cistell, de niu d’abella o de bresca, etc, algunes de les quals són correctament emprades en radiotècnia Segons llur missió, les bobines poden ésser inductores, induïdes, primàries, secundàries, etc Tota bobina, a causa de la seva autoinducció, presenta una reactància que sol…
càmera de compte de fotons
Astronomia
Detector de fonts lluminoses molt febles, capaç de palesar l’arribada d’un únic fotó.
Un fotó procedent de l’objecte estudiat incideix sobre un fotocàtode i en desprèn un electró aquest fotoelectró és guiat per una lent electrònica cap a un dispositiu multiplicador, de manera que d’aquest brollarà una gran quantitat d’electrons que, en incidir en una pantalla fluorescent, fa una taca lluminosa extensa Una càmera de televisió evidencia aquesta incidència i un ordinador compta el nombre d’esdeveniments unitaris que s’esdevenen a cada pícsel de la pantalla El resultat és una representació numèrica digitalitzada de la imatge que pot ésser tractada per l’ordinador o reproduïda…