Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
missa
Música
Composició musical escrita damunt els texts de l’ordinari de la missa (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei).
Sempre ha estat el tema predilecte dels autors de música religiosa i són molt pocs els compositors que no n'han escrita alguna Habitualment eren interpretades durant el culte, fins que el Motu proprio de Pius X 1903 n'exclogué les obres considerades inadequades i en limità el repertori Entre les més conegudes figuren les de Dufay, Ockeghem, Josquin des Prés, la Missa Papae Marcelli , de Palestrina, les de Byrd a Anglaterra, les de TLde Victoria a Castella i, al s XVIII, les de JSBach especialment la Missa en si menor a Alemanya i les de WAMozart, JFHaydn i FSchubert a Àustria Entre els…
escamot
Història
Nom donat a cadascun del grups d’elements d’acció d’Estat Català
.
La implantació de la Dictadura 1923 i l’exili de Francesc Macià no permeteren una organització acabada d’aquests grups, i això motivà que alguns militants se situessin al marge de l’organització i actuessin d’una manera independent així, el conegut grup La Bandera Negra portà a terme l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII el 1925, intent desautoritzat i condemnat per Macià des de l’exili Els militants més representatius foren Jaume Compte, Marcellí Perelló, Jaume Julià i Miquel Badia Durant la República 1931 s’anomenaren així mateix escamots els grups més o menys organitzats de les Joventuts…
radical
Política
Dit dels diversos partits seguidors del radicalisme, com, a l’Estat espanyol, el Partit Republicà Radical de Lerroux o el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo.
sextet
Música
Conjunt format per sis instruments o sis veus -normalment solistes, amb acompanyament o sense- o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Ocasionalment es pot referir a un moviment o, fins i tot, a una part d’aquest, si té les característiques anteriors Fins ben entrat el segle XX, el sextet-octet fou el grup de vent més important per la qualitat de les obres que se li encomanaren Les peces de WA Mozart i L van Beethoven, entre d’altres, constituïren un repertori d’un nivell inusual per a un dels grups coneguts com a harmonie El fet que fossin sextets o octets, així com la composició d’aquests grups, depenia de les situacions concretes Mozart compongué la seva serenata KV 375 en versió de sextet 1781 i d’octet 1782, afegint…
música de Montblanc
Música
Música desenvolupada a Montblanc (Conca de Barberà).
Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de Ramon Berenguer IV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores A l’arxiu parroquial es conserven diversos manuscrits d’aquesta època, especialment…
radicalisme
Història
Política
Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.
El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…
fotoperiodisme esportiu

Cursa d’automobilisme fotografiada per Josep Maria Co de Triola
AF CEC / Co de Triola
Fotografia
Periodisme
Esport general
Un fotoperiodista és un professional de la premsa escritaque capta l’actualitat i l’ofereix a la societat per mitjà d’imatges fotogràfiques i no de paraules.
La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…
literatura llatina
La poetessa o La noia del càlam, en una pintura pompeiana
© Fototeca.cat
Literatura llatina
Literatura en llengua llatina.
Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…