Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
prosificació
Literatura
Acció de posar en prosa un text anteriorment escrit en vers.
Fenomen literari conegut arreu és freqüent en les traduccions d’obres poètiques a altres llengües, és propi sobretot de literatures en què la prosa es troba encara en un estadi incipient Freqüent en les cròniques medievals, ha permès de deduir l’existència de nombroses cançons de gesta cançó de gesta que l’autor utilitzà com a fonts històriques sense acabar d’eliminar-ne el ritme primitiu del vers i les rimes En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu suscità per primera vegada la possibilitat que en la crònica de Jaume I hom hagués prosificat poemes narratius…
himne
Literatura
Música
Cristianisme
Composició poètica, normalment cantada, per a invocar i lloar la divinitat en els actes culturals.
La Ilíada té ja himnes amb fragments narratius que són llurs parts més significatives EL vers més emprat en la seva composició fou l’hexàmetre, però també foren emprades altres formes mètriques més líriques Els tràgics n'introduïren en els drames i a l’època alexandrina, Callímac reprengué la forma hexamètrica, que fou també la dels himnes òrfics Al costat de l’himne ritual es desenvolupà l’himne com a gènere exclusivament literari el Carmen saeculare horacià Els llibres bíblics tenen una sèrie de composicions poètiques, ultra el grup que té el nom específic de salms, que són…
noves rimades
Literatura
Nom genèric amb què antigament eren coneguts a Catalunya els poemes narratius, sobretot de caire novel·lesc, destinats a la lectura o a la recitació, d’extensió diversa i escrits en tirades de versos isosil·làbics apariats.
El metre preferit era l’octosíllab, però se n'usaven també de més curts, fins al quadrisíllab com a límit Aquest terme s’anà aplicant a l’esmentat gènere literari d’una manera cada cop més general i menys precisa, alternant amb d’altres, com ventura, faula, conte , etc, tampoc prou definits Ja ben entrat el segle XV passà a designar, més que el gènere literari, la forma externa, amb el seu ritme i el seu estil característic, tan aptes per a la narració o la mera exposició Aquesta forma fou molt conreada a Catalunya des del segle XII, obtingué un important conreu als segles XIV i XV, es…
fulletó
Literatura
Part d’un periòdic —generalment la inferior d’una pàgina— reservada per a publicar-hi fragmentàriament un text literari, sovint numerat a part per a ésser relligat en volum.
A la fi del s XVIII hom denominà feuilleton una secció del Journal des Débats , sobre crítica teatral, on es publicaren els Lundis de Sainte-Beuve Més endavant, aquest procediment fou utilitzat per a texts narratius Balzac publicà en forma de fulletó la primera novella llarga francesa, La vieille fille A Anglaterra foren cèlebres les novelles de Dickens Les mystères de Paris 1842, de Sue, publicada al mateix Journal des Débats , esdevingué el prototip del que hom anomenà novella de fulletó , veritable gènere condicionat per aquest mitjà de presentació relat d’una gran…
rima
Literatura
Terme de poètica que designa la total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, i especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos.
Feminització de l’occità rim, significà tradicionalment vers i composició rimada Limitada a l’accepció moderna té precedents en certs recursos de la poesia clàssica llatina i ja apareix en himnes cristians del s VIII i en les primeres manifestacions de la poesia romànica Segons el grau de coincidència dels fonemes en els mots afectats, a partir de la darrera vocal accentuada, la rima pot ésser consonant, si aquesta coincidència és perfecta, i assonant, si només es produeix en les vocals la coincidència ha d’ésser necessàriament fonètica, no pas gràfica La consonància ha exigit l’aplicació de…
madrigal
Música
Composició polifònica profana originada a Itàlia i molt difosa arreu d’Europa durant el segle XVI.
En general, durant el seu període de vigència, qualsevol text poètic musicat de caràcter profà fou anomenat madrigal Els textos són usualment de caràcter amorós i es caracteritzen per estar formats per una sola estrofa i per la rima lliure que alterna versos heptasíllabs i hendecasíllabs En realitat, sota el terme madrigal tingueren cabuda molts tipus poètics diferents, des dels sonets i les canzone fins als poemes narratius en ottava rima Una de les grans virtuts del madrigal és que se sabé beneficiar de textos de gran altura literària Petrarca, Sanazzaro, Ariosto, Tasso i…
història de la filosofia
Historiografia catalana
Tècnicament es distingeix entre història de la filosofia, és a dir, la successió de corrents i doctrines filosòfics al llarg de la història, i historiografia filosòfica: l’inventari i reflexió sobre aquells esdeveniments.
Les filosofies que realment han existit constitueixen la història de la filosofia els intents d’historiar aquells corrents, de fer-ne història, són la historiografia filosòfica Ara bé, la distinció no pot ser mai tan taxativa com que la historiografia filosòfica sempre acaba aplegant les diverses lectures, interpretacions i reflexions que s’han fet de la història de la filosofia, la mateixa historiografia esdevé també filosofia i passa a engruixir les pàgines de la història de la filosofia Per això, habitualment s’està d’acord a considerar que qualsevol reflexió filosòfica forma part de la…
combinacions mètriques
Literatura
Organitzacions rítmiques, unitàries i sovint autònomes, provinents de l’enllaç de diferents versos.
La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se…
literatura hongaresa
Literatura
Literatura escrita en hongarès.
Els hongaresos, establerts en llur pàtria actual a la fi del s IX, posseïen una poesia de transmissió oral, que es conservà malgrat la cristianització del país i l’adopció del llatí com a llengua culta Fins i tot una part de les llegendes de tradició oral s’incorporà a les cròniques llatines escrites als segles posteriors a la fundació de l’estat L’alt nivell del primer poema hongarès conservat una complanta de la Verge, de cap al 1300 fa suposar precedents també en aquest gènere El primer poeta hongarès amb nom conegut fou JPannonius s XV, humanista format a Itàlia, que escrigué poemes en…
música d’Oceania insular
Música
Música desenvolupada a Oceania insular, conjunt d’illes del Pacífic, format per Nova Zelanda, Melanèsia, Polinèsia, Nova Guinea, Micronèsia i Hawaii.
Territoris Aquestes illes, disperses en una vasta àrea de l’oceà, han vist nombroses migracions i han viscut períodes d’aïllament i nombrosos contactes entre els habitants de les diferents illes i dels continents propers Tot això ha tingut com a resultat l’existència d’un gran nombre de cultures diferents Nova Zelanda Les tres illes principals de l’arxipèlag de Nova Zelanda són l’illa del Nord, la del Sud i la de Stewart Els maoris, poble polinesi que hi arribà entre els segles X i XIV, en són la població autòctona La colonització dels europeus tingué lloc a partir de mitjan segle XIX La…