Resultats de la cerca

Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles…

El més conegut és el de Dieterich , que consta d’una peça amb canals semicilíndrics d’uns 5 mm de diàmetre, sobre la qual hom aplica una altra peça igual, subjecta a un mànec de fusta que fa córrer sobre la peça anterior per tal de tallar el magdaleó en parts iguals Hi ha pindolers de més rendiment, que són circulars com el de Swidkes Els de tipus industrial com ara el de Kilian tenien dos cilindres acanalats transversalment, que giraven en sentit contrari i tallaven els magdaleons en esfèrules iguals Actualment, els pindolers són peces de museu

Un cop aconseguits el diàmetre i la llargada adequats, hom el talla a mà en petits trossos iguals, per a formar les píndoles, amb un aparell anomenat pindoler

Es aromàtic i de gust agradable, soluble en alcohol i insoluble en aigua, tot i que li comunica l’olor i el gust Els seus principis actius són els mateixos que els del bàlsam del Perú, però predominen l’àcid cinàmic i els components resinosos és emprat com a anticatarral en forma de xarop o de píndoles

Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell

És un component important del collagen de la pell i dels ossos dels mamífers És coneguda, impròpiament, com a cola de peix Hom l’obté a partir d’ossos o de rebuigs de pells És molt emprada en la indústria alimentària per la seva capacitat de formar gels liòfils i com a estabilitzador d’emulsions És emprada també en la preparació de pellícules fotogràfiques, en la indústria farmacèutica, per a la fabricació de càpsules dures o elàstiques i per a recobrir píndoles o pastilles, i en bacteriologia, per a preparar brous de cultiu

És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor…

La massa pillular té en principi forma de cilindre magdaleó, i després hom la talla a trossos iguals per a formar la píndola Els excipients emprats solen ésser pólvores vegetals regalèssia, malví, licopodi, etc o minerals talc, creta, caolí i altres

Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…