Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
llei sàlica
Història
Disposició que excloïa del tron les dones de les famílies reials i llurs descendents.
D’origen sàlic franc, fou invocada per Felip V de França a la mort del seu germà Lluís X 1316 Vigent també a la corona catalanoaragonesa, fou introduïda a la corona d’Espanya per Felip V d’Espanya 1713 Carles IV intentà d’anullar-la, bé que les corts reunides pel seu president Campomanes el 1789 en declararen la vigència Fou suprimida per Ferran VII en la Pragmàtica Sanció del 20 de març de 1830, fet que motivà la primera guerra Carlina
sali | sàlia
Història
Membre d’un dels dos grans grups en què, segons la historiografia clàssica, es partí el poble dels francs a mitjan segle IV.
Reberen aquest nom perquè s’establiren a la riba del riu Sala actual Issel de la Germània inferior Els salis dominaren Cambrai i Tournai, durant el regnat de Clodió, primer rei conegut dels francs, del qual descendí la dinastia dels merovingis merovingi La seva llei llei sàlica, coneguda des del temps de Clodoveu 511, és la més antiga de les lleis franques
primogenitura
Història del dret
Conjunt de drets del primogènit.
A l’Antic Testament, el primogènit del pare tenia dret a una porció doble dels béns paterns i a ésser el cap de la família, mentre que el primogènit de la mare havia d’ésser consagrat a Jahvè purificació A l’edat mitjana, hom la troba en el dret successori feudal per la llei sàlica, el feu era indivisible i inalienable, transferible només al primogènit mascle fideïcomís Aquest dret ha estat conservat pel dret català en la institució de l'hereu
dret germànic
Història del dret
Dret dels pobles germànics.
Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra entre ells La…
bàrbar | bàrbara
Història
Entre els grecs, originàriament, ‘‘no grec’’, és a dir, estranger, aplicat indistintament als membres d’una civilització desenvolupada (perses, egipcis) o als de pobles primitius (sàrmates, escites, germànics).
Amb la civilització hellenística, bàsicament cosmopolita, aquest terme prengué una simple significació d’ingenuïtat i de simplicitat Els romans, al contrari, li donaren aviat un sentit pejoratiu, que arribà a tenyir-se d’un matís moral el bàrbar era aquell qui ignorava la civilització Més tard, el contacte entre el món grecoromà i el bàrbar donà al mot un significat molt més concret designava les poblacions que restaven fora de l’Imperi i n'amenaçaven les fronteres Amb les invasions i la destrucció de l’Imperi Romà d’Occident acabà significant home salvatge, feroç, grosser…
emperador romanogermànic
Història
Nom amb què és conegut el sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic, el títol oficial del qual era emperador dels Romans (o emperador romà).
El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV…
dret alemany
Història del dret
Dret propi del poble alemany.
En la història del dret alemany pot ésser assenyalada una primera època, que correspon als períodes germànics merovingi, carolingi i otonià fins al segle XI de drets propis de les diverses estirps germàniques Stammesrechte dret germànic És l’època de les leges Lex Salica , Lex Ripuaria , Lex Allemannorum , Lex Baiuvariorum , Lex Saxonum , etc En constituir-se el regne franc, la llei franca Lex Salica esdevingué un cert principi unificador, sense, però, eliminar els diversos drets de les estirps Els capitulars dels monarques contribuïren també a aquesta unificació Segueix una època…
tradicionalisme
Història
Política
Doctrina política que defensa la sobirania reial exercida a través de les institucions pròpies de la societat foral i estamental.
A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una suposada…
successió al tron
Política
Dret constitucional
Sistema pel qual es regeix la successió hereditària a la corona o al tron.
A les monarquies europees el principi ha estat l’exclusió de les dones quan hi ha homes La llei sàlica, que exclou totalment les dones, regí principalment al Sacre Imperi i a França A la Gran Bretanya i Navarra, Astúries, Lleó i Castella les dones han estat sempre admeses a la successió a la corona, i també han pogut regnar en certes èpoques a les monarquies escandinaves, a Rússia i a Portugal A Aragó, de fet, per manca de fills mascles han regnat les dones amb els marits, que eren els qui en realitat exercien el poder sobirà, com en els casos de la comtessa Andregot i la reina…
franc | franca
Història
Individu d’un poble germànic constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior: camavis, brúcters, ampsivaris, cats i sicambris, entre altres.
El debilitament de les defenses romanes del limes germànic permeté que els francs travessessin el Rin en diverses ocasions 254, 258, 276 i devastessin la Gàllia L’emperador Julià l’Apòstata signà la pau amb ells 358 i els concedí terres Des de temps anteriors, però, s’havia anat produint una pacífica i gradual invasió de la Gàllia molts francs s’havien establert a la part nord de la província com a colons, i uns altres militaven en les legions romanes i arribaren, alguns, a ocupar càrrecs elevats A mitjan segle IV es perfilà la divisió dels francs en dos grans grups els salis i els ripuaris…