Resultats de la cerca

Regida pel consell presidencial dels tres caps d’estat, pretenia la fusió de tots tres països, i per això la seva competència s’havia d’estendre a decisions de guerra i de pau, defensa, economia, instrucció i informació De fet no reeixí Egipte i Síria trencaren les relacions després que aquesta intervingué al Líban 1976 També les relacions de Líbia i Egipte es deterioraren pels atacs mutus de llurs caps d’estat 1975

També en són membres Líbia, Algèria, Bahrain, l’Iraq, Egipte exclòs en 1979-89, Qatar, l’Aràbia Saudita, Síria i els Emirats Àrabs Units Tunísia abandonà l’organització el 1987 Tot i controlar el 25% de la producció mundial de petroli 1992, la diversitat d’interessos i d’orientacions polítiques han frenat l’acció conjunta i àdhuc han provocat conflictes entre els seus membres invasió de Kuwait per l’Iraq el 1990 i la guerra del Golf Pèrsic La seu és a Kuwait

És constituïda per l’Aràbia Saudita, Bahrain, Kuwait, Oman, Qatar i els Emirats Àrabs Units La seu és a Al-Riyād Arran dels atempats de l’11 de setembre de 2001 l’organització es comprometé a donar suport a la lluita antiterrorista global impulsada pels EUA El 2003, Kuwait i Qatar donaren ple suport a la invasió nord-americana de l’Iraq, mentre que l’Aràbia Saudita, Bahrain, Oman i els Emirats Àrabs Units s’hi oposaren El 2003 hom creà una unió duanera entre els estats membres

Després de la Segona Guerra Mundial reprengué les seves activitats contra els àrabs, i també contra les forces britàniques d’ocupació atemptat a l’Hotel Rei David a Jerusalem el 1946 i matança de Dayr Yasin el 1947 Dirigit des del 1943 per MBegin, el 1948 es dissolgué Molts dels seus membres s’integraren a l’exèrcit i foren fundadors del partit d’extrema dreta Herut

Posteriorment, i a mesura que accedien a la independència, s’hi adheriren Líbia 1953, el Sudan 1956, Tunísia 1958, el Marroc 1958, Kuwait   1961, Algèria 1962, el Iemen del Sud 1967 des del, 1990 el Iemen , Bahrain 1971, Qatar 1971, Oman 1971, els  Emirats Àrabs Units 1971, Mauritània 1973, Somàlia 1974, Palestina representada per l’ Organització per l’Alliberament de Palestina i, des del 1994, per l’ Autoritat Nacional Palestina  1976, Djibouti 1977 i les  Comores 1993 La seu de l’organització és al Caire Els signataris es comprometeren a recórrer a l’arbitratge de la Lliga en els conflictes…

Serviren successivament el califat omeia i el rei de Castella, i s’oposaren a l’actuació del Cid

El nom fou canviat per República Àrab d’Egipte després de la creació, a Bengasi 1971, de la Unió de les Repúbliques Àrabs URA entre Egipte, Síria i Líbia

El 2005 tenia una audiència estimada de més de 35 milions, cosa que la convertia en la cadena més vista als estats àrabs Nasqué amb vocació d’independència, tant dels governs àrabs, que exerceixen una acusada tutela o directament la censura sobre els mitjans públics i privats, com dels grups de comunicació d’Occident, que, segons els seus responsables, conformen l’opinió pública mundial És finançada en gran part pel govern de Qatar i ha estat boicotejada per alguns estats del golf Pèrsic A Occident la cadena és coneguda sobretot per la difusió dels missatges d’Ossama Bin Laden, i les seves…

Començà a funcionar el 1917 per defensar els kibbutzim dels atacs àrabs Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb els britànics En ésser proclamat l’estat d’Israel 1948 tenia 60 000 homes i constituí el primer nucli de l’exèrcit regular

El més actiu és el de Palestina, que sorgí com una branca dels  Germans Musulmans  als territoris ocupats per Israel amb l’esclat de la primera  intifada , durant la qual aconseguí un gran protagonisme Té com a objectiu la destrucció de l’Estat d’Israel i l’establiment d’un règim islàmic a  Palestina Aquests objectius foren formulats en la Carta Fundacional de l’organització 1988, en la qual es declara Palestina terra islàmica per dret diví amb Jerusalem com a capital, condició que obliga tot musulmà a lluitar contra la “invasió sionista” Els límits geogràfics d’aquesta entitat islàmica…