Resultats de la cerca

Comprèn unes 3 000 espècies herbàcies o fruticoses pròpies de països temperats i càlids Labiades més destacades Ajuga chamaepitys herba felera Ajuga iva iva Ajuga raptans búgula Ballota hirsuta malrubí hirsut Ballota nigra malrubí negre , malrubí pudent Dracocephalum sp dracocèfal Glechoma hederaceum heura de terra Hyssopus officinalis hisop sajolida borda Lamium album ortiga morta Lamium amplexicaule peu de gall Lavandula angustifolia espígolver, lavanda Lavandula dentata espígol dentat Lavandula latifolia espígol mascle, barballó Lavandula pedunculata tamborino Lavandula stoechas tomaní ,…

La viola alba Valba , perenne, estolonífera, de 5 a 15 cm d’alt, de fulles cordades i crenades i de flors violetes o blanques i no gaire oloroses, es fa en boscs, talussos humits i llocs frescals de l’Europa central i meridional La viola boscana Vsylvestris , perenne, rosulada, caulescent, de 10 a 25 cm d’alçada, de fulles cordiformes crenulades i de flors violetes, es fa en boscs humits i llocs ombrívols de l’Europa central i meridional La viola canina Vcanina , de tiges altes de 10 a 40 cm, de fulles ovades crenades i de flors violetes, creix en landes i pastures de l’Europa…

La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa  Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada   Chenopodium sp   blet , quenopodi  Chenopodium album   blet blanc  Chenopodium ambrosioides   te bord  …

Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus…

Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina…

Era una alqueria que havia pertangut a la baronia de Sant Martí d’Alenzell

Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català, castellà i italià En…

Liliàcies 1-5 i esmilacàcies 6 1 Galzeran Ruscus aculeatus a aspecte general amb flors i fruits sobre els fillocladis x 0,5 b flor femenina x 3 c flor masculina x 3 2 Esparreguera boscana Asparagus acutifolius a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor ix 3 3 Esparreguera de gat Asparagus albus a aspecte general x 0,5 b branqueta amb flors x 1,5 c detall d’una flor x 3 4 Raïm de guineu Paris quadrifolia a aspecte general x 0,5 b fruit x 2 5 Segell de Salomó Polygonatum odoratum aspecte general de la planta amb flors i fruits x 0,5 6 Arítjol Smilax aspera a aspecte…

Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la…

Pierre de Ronsard, cap de brot del moviment renaixentista de renovació de la poesia francesa “La Pléiade”, és tingut de vegades per remot precursor de l’ecologisme contemporani Aquest fragment d’elegia, per exemple, podria fer pensar en una crítica de la brutalitat tecnològica i en l’exaltació dels valors ‘naturals’ que prediquen força ecologistes actuals Seria oblidar que Ronsard, com molts dels seus contemporanis, vivia dolorosament la desmitificació mecanitzadora del món renaixentista i la desaparició successiva dels mites i encantaments que fonamentaven fins llavors les relacions dels…