Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Wyoming
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Cheyenne 50 008 h 1990 Limita amb els estats de Dakota del Sud i Nebraska a l’E, Colorado i Utah al S, Idaho i Montana a l’W i també Montana al N El relleu és molt muntanyós hi ha contraforts de les Rocalloses al S, amb les Laramie Mountains, les Medicine Bow Mountains i el Park Range alt màxima, 3 700 m L’ampla conca del Wyoming separa aquests sistemes de la serralada meridional de les Rocalloses Centrals, amb el Wind River Range Més cap a l’E s’estén la gran cadena de les Bighorn Mountains 4 013 m i les Absaroka A l’extrem nord-oest de l’estat hi ha abundoses…
comanxe
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu d’indis de l’Amèrica del Nord, del grup lingüístic xoixon
, originària de la regió del riu Yellowstone.
Als s XVII-XVIII els comanxes foren empesos vers el sud per les migracions Agrupats en bandes bilaterals autònomes, posseïen els trets generals de la cultura de les praderies Amèrica Feien expedicions guerreres vers el Sud, i lluitaren contra la colonització de Texas L’any 1867 foren confinats, juntament amb els kiowes i els kiowa-apatxes, en una reserva de l’actual estat d’Oklahoma Actualment n'hi viuen uns 2 500
Protecció d'espais contra extinció d'espècies
Quantes espècies habiten la biosfera 5, 10, 20, o 30 milions Hom ha descrit fins ara prop d’1,4 milions d’espècies vives, de les quals unes 750 000 són insectes, 250 000 plantes, 41 000 vertebrats, i la resta repartides entre invertebrats, fongs, algues i microorganismes Unes troballes recents a les selves plujoses tropicals, on s’estima que habiten la meitat de totes les espècies actualment presents al planeta, fan pensar que el nombre d’espècies que hi ha a la biosfera se situa entre els 5 i els 30 milions, de manera que les conegudes només en són una petita part Però la biodiversitat no es…
os
os bru
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids, agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos, Melursus, Thalarctos, Tremarctos i Ursus.
Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha espècies predominantment carnívores i d’altres predominantment herbívoresTot i el seu aspecte pesant i els seus moviments en general lents, poden ser molt àgils i ràpids en cas de necessitat Són també bons nedadors i la majoria de les espècies poden enfilar-se als arbres amb facilitat Entre les espècies actuals hi ha l’ os malai Helarctos malayanus , de Birmània i Indonèsia, notable pels costums arborícoles i per les…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de la taigà
L’ampli cinturó de taigà que abraça les latituds més septentrionals del globus, tant a Euràsia, des d’Escandinàvia fins a Hokkaidō i Sakhalin, com a l’Amèrica del Nord, des d’Alaska fins a Terranova, abasta uns 1 470 milions d’ha, és a dir, l’11% del total de la superfície emergida del planeta La taigà roman encara un dels espais més hostils a la colonització humana i, per això mateix, en immenses extensions és un dels més ben conservats en el seu estat pristi, sense que hagi calgut aplicar-hi mesures especials de protecció Malgrat aquesta constatació, hi ha una característica distintiva del…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de l’alta muntanya
Les singularitats de la protecció a muntanya Tant pels seus valors naturals i escenogràfics, com simbòlics i culturals, com per la situació de relativa marginalitat respecte a les economies nacionals de molts estats, els espais muntanyencs han estat tradicionalment els millors candidats per a la protecció Els primers parcs nacionals del món Yellowstone i Yosemite s’establiren en àrees de muntanya i són comptats els països que no han iniciat una política de protecció per alguna àrea muntanyenca Les zones muntanyoses són espais amb una diversitat elevada resultat de la combinació…
L’alta muntanya al món
L’espai de l’alta muntanya Quan es parla de les altes muntanyes del món cal destacar les grans diferències ambientals, i també culturals, que hi ha entre elles La latitud, l’allunyament de les influències oceàniques, l’altitud i l’orientació preferent dels grans eixos de plegament són alguns dels factors que expliquen la gran diversitat de muntanyes que hi ha al món L’origen de les serralades Les grans serralades, com els Andes, les Muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia i les muntanyes de l’Europa central i la Mediterrània són el resultat de moviments tectònics que deformen grans acumulacions…
La gestió de l'ambient
La diagnosi i la teràpia Per a combatre una malaltia cal, en primer lloc, detectar-la i definir-ne les característiques Només així serà possible estudiar-ne el procés de curació i proposar els remeis més adequats Aquest procediment, que en el camp de la medicina consisteix en la formulació de la diagnosi que permet l’elecció de la teràpia, també es pot aplicar als problemes ambientals No va ser fins fa relativament poc, en el decurs del segle XX i, especialment, a partir dels anys seixanta, que es va prendre consciència que “alguna cosa no rutllava” en la relació entre la humanitat i la…
Ciutadans de la biosfera
Les arrels de l’ecologisme En el món occidental s’ha manifestat ben precoçment una certa preocupació nostàlgica per la natura Un fenomen d’aquesta mena sempre és difícil, si no impossible, de datar, però en aquest cas ha deixat rastres indubtables, tal com ja s’ha vist, des del Renaixement Per contra, les primícies del que avui s’anomena ecologisme apareixen força més tard, sens dubte com a reacció contra els efectes negatius de la revolució industrial El rector de Selborne i la seva parròquia Selborne és un petit poblet situat uns 80 km al SE de Londres, a l’Anglaterra profunda del comtat de…
Els ambients continentals rics en algues
A les capçaleres fluvials, com la illustrada del riu Freser alt Ripollès la força del corrent impedeix l’establiment d’algues associades a sediments fins i tous per contra, hi dominen especies filamentoses proveïdes de rizoides o formadores de làmines que s’adhereixen al substrat rocós, i també coixinets mucilaginosos de cianofícies i de diatomees S Sabater Aquí hom considerarà els principals ambients continentals, la majoria aquàtics, que aixopluguen poblacions d’algues Aquests ambients típics, però, només representen una part dels que poden permetre la vida de les algues Pràcticament, les…