Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Malaltia per esgarrapada de gat
Patologia humana
La malaltia per esgarrapada de gat és una afecció d’origen infecciós, en general benigna, que es manifesta bàsicament per la tumefacció dels ganglis limfàtics d’una determinada zona de l’organisme i que sol produir-se arran d’una esgarrapada de gat, tot i que també pot contreure’s per punxada de cactus, de roser o d’esbarzer, probablement contaminats amb orina o altres secrecions de gats o d’altres animals infectats La malaltia, poc freqüent, incideix sobretot en infants i adults joves Actualment encara no ha estat identificat l’agent etiològic del trastorn, però hom suposa que es tracta d’un…
Pell i annexos en la vellesa
La pell i els seus annexos presenten una de les manifestacions més evidents del procés d’envelliment, no tant perquè són les més precoces, sinó perquè són les més externes i fàcilment visibles Al cap i a la fi, l’aparició d’arrugues ha esdevingut sinònim d’envelliment, per bé que de manera estereotipada, ja que és del tot normal que es comencin a formar en plena edat adulta o fins i tot en la joventut El seu origen correspon, bàsicament, a una disminució del greix subcutani, un aprimament del derma i una pèrdua de les fibres elàstiques de l’epidermis Així, és ineludible que amb el pas dels…
Limfangitis
Patologia humana
Definició És anomenada limfangitis la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, dels conductes que transporten el líquid que procedeix del drenatge de l’espai intercellular dels teixits orgànics, la limfa Aquest trastorn pot afectar els membres superiors o els inferiors, i evoluciona de forma aguda en la majoria dels casos Causes La limfa és un líquid entre blanquinós i groc, format bàsicament per aigua, productes de rebuig cellular i cèllules immunitàries, que és drenat permanentment de l’espai intercellular dels teixits Els vasos limfàtics són uns conductes estrets i de parets primes, que…
Adenomegàlia o adenopatia
Patologia humana
És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…
vairescut
Història
Militar
En l’arnès del cavaller, disc metàl·lic que augmenta la protecció d’algunes parts del cos (pit, aixelles, colze, mans, etc).
El que cal saber del limfoedema
Patologia humana
El limfoedema consisteix en la tumefacció dels teixits que es troben per sota de la pell, o teixit cellular subcutani, dels membres inferiors o superiors, a conseqüència d’una aturada en el flux de la limfa, el líquid que és drenat contínuament des de l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La causa més freqüent és l’obstrucció dels vasos que condueixen la limfa, o vasos limfàtics, a causa de processos inflamatoris o infecciosos repetits en la pell de les mans i els peus, però sovint se’n desconeixen les causes Aquest trastorn evoluciona lentament i es manifesta amb una…
Glàndules sudorípares
Carles Salom
Anatomia humana
Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…
Síndrome febril
Patologia humana
És anomenat síndrome febril un conjunt de manifestacions caracteritzades per hipertèrmia o febre , és a dir un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes com ara malestar general, augment de la freqüència cardíaca, envermelliment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular, i dolors articulars Aquestes manifestacions, que en general es presenten en forma de brots de més o menys durada, solen anar precedides d’esgarrifances i pallidesa de la pell i, en arribar al punt màxim, s’acompanyen de sudació La temperatura corporal és el resultat de…
Adenopatia
Patologia humana
L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt variable, com…
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del s IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan s XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al s XIII, l’ausberg, dit també gonió , era encara la…