Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Mare de Déu de les Agulles (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental J M Melció L’església del santuari de la Mare de Déu de les Agulles o Mare de Déu de les Aguges es troba en un petit replà que domina la vall de Riu, a la capçalera d’aquesta vall, afluent per l’esquerra a la de Sant Aniol, i al peu dels vessants sud-occidentals del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu, a 940 m d’altitud Mapa 257M781 Situació 31TDG690840 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de Llierca i Castellfollit de la Roca, a mà…
El Picasso català
Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que li serviren…
L’escultura de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Presentació, situació dels conjunts i problemes generals Si en el món romànic és sempre problemàtic abordar l’escultura monumental separadament de l’arquitectura en què s’integra, fer-ho en el cas de la Seu d’Urgell ho és encara més I això perquè a l’abundància d’escultura s’afegeix la varietat dels seus emplaçaments, que la distribueixen en gairebé totes les posicions possibles en què acostuma a aparèixer Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a una de les finestres ECSA – J A Adell i T Pollina Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a la galeria que corona l’absis ECSA…
L’escultura de Santa Maria (Tarragona)
Art romànic
A la façana principal hem de consignar les dues portades laterals amb les respectives rosasses que flanquegen la porta central, ja pertanyent al gòtic Portada de l’Epístola La portada de l'Epístola, una de les dues portes romàniques de les naus laterals que s’obren a la façana de ponent, a banda i banda de la porta principal, gòtica F Tur Es tracta d’una porta de marbre blanc, que posseeix un timpà estructurat en dues peces superposades i una llinda trencada i fixada a l’anterior per mitjà d’una grapa, desproveïdes de decoració A les arquivoltes es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una…
Sant Andrèu de Salardú
Art romànic
Situació L’església és situada a la part alta de la població, sobre una terrassa aixecada entre la Garona i l’Unhòla, a l’indret on s’havien desplegat les dependències del castell, del qual encara es conserven algunes restes Mapa 149M781 Situació 31TCH283306 S’hi arriba fàcilment per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 10 km aproximadament Església Planta, a escala 1200, de l’església, una construcció amb un pla basilical amb tres naus paralleles, capçades a llevant per sengles absis semicirculars A Mazcuñan-F Junyent Aquesta església és un magnífic…
Sant Esteve d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació El poble de Sant Esteve d’en Bas, que és centrat per l’església de Sant Esteve, parroquial, és situat prop del riu Fluvià, a la seva riba dreta, sobre un pujol, al peu de la muntanya de Murrià Mapa 294M781 Situació 31TDG554633 Sant Esteve d’en Bas es troba a 8 km d’Olot, vers migjorn, per la carretera que uneix aquesta ciutat amb la de Girona JVV Història És en un precepte del rei carolingi Carles el Simple datat l’any 898 segons R d’Abadal i que tradicionalment s’atribuïa a l’any 904 per una acumulació d’errors de transmissió, on apareix una de les primeres referències documentals…
Fons d’art romànic del Museu Diocesà de Lleida (Lleida)
Art romànic
El museu La gestació del primer nucli d’art romànic al Museu Diocesà de Lleida nasqué parallela a la creació del mateix museu, l’any 1893 El 7 de març d’aquell any, dia de la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, es va dur a terme una solemne cerimònia en què el bisbe Josep Messeguer i Costa va beneir la primera pedra del nou seminari, on s’emplaçà el nou museu, amb uns objectius ben definits “ ampliar la enseñanza que se da en la clase de Arqueologia Cristiana, estableciendo un Museo Católico, donde pienso reunir los objetos artísticos que puede haber, practicando para ello cuantas diligencias…
Els grans escriptoris. Del segle X a l’eclosió romànica (segles XI-XII)
Les importants pèrdues de documentació i de còdexs illustrats catalans s’atribueixen en gran part a la revolta de la «crema de convents» que tingué lloc el 1835 amb la malaurada destrucció d’alguns dels arxius i biblioteques monàstics del país Els buits deixats pel foc accentuaren la confusió a l’hora de reconstruir l’obra escrita i pictòrica que correspon en justícia als principals centres productors de manuscrits del període, confusió a la qual també contribueix poderosament la circulació de les obres, sigui en el seu mateix període de creació o en temps posteriors a aquesta Les creacions…
Les religions de l'antiguitat
Les religions de l’Orient Mitjà Antic Les comunitats humanes que van viure en èpoques anteriors a la “invenció” de l’escriptura ja coneixien concepcions i pràctiques de tipus religiós o màgic Entre els primers objectes de significat magicoreligiós hi ha l’anomenada Venus de Willendorf, de fa uns 30 000 anys representa la dona en el seu paper maternal, en relació amb el culte de la fertilitat i de la vida humana Les sepultures són les formes més antigues de pràctiques religioses Ja al paleolític mitjà se solia enterrar els morts amb objectes d’ús quotidià, menjar i joies El significat…
Beatus de Torí (Girona)
Art romànic
La Biblioteca Nacional de Torí conserva, entre els molts còdexs medievals, un dels manuscrits romànics catalans amb més rica decoració i l’únic exemplar del Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana illustrat a Catalunya del qual tenim notícia Es tracta del Beatus de Torí Ms Llat XCIII, o bé, 1355 I-II-I, compost per 214 folis 36 × 27,5 cm, escrits a dues columnes en lletra carolina francesa correctament traçada, dels quals 106 són illuminats La seva decoració es complementa amb un grup important d’inicials per al traçat de les quals s’ha recorregut tant a formes zoomòrfiques i humanes com…