Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Consideracions sobre la fauna de peixos continentals de Catalunya
El gobi ibèric Gobio lozanoi és un ciprínid que habita a les conques del sud-est de França i a bona part de la península Ibèrica Descrit com a nova espècie l’any 2004, fins llavors les poblacions ibèriques havien estat considerades allòctones i pertanyents a l’espècie G gobio Adolf de Sostoa Actualment la fauna de peixos que habita les diferents masses d’aigües continentals a Catalunya és integrada per un total de 53 espècies, incloent les espècies més importants catàdromes és a dir, que des dels rius o les llacunes van a reproduir-se a la mar, anàdromes espècies marines que fresen a les…
De la gran esperança a la gran ensulsiada
El primer volum d’aquesta Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans cobreix un període de molts milers d’anys Els tres següents, dedicats a l’edat mitjana, estudien cadascun uns quants segles El cinquè i el sisè, un segle cada un El setè, mig segle El vuitè, uns tres decennis El desè i l’onzè comprenen un període d’uns vint anys cadascun Aquest volum novè és el que abasta un període més breu pràcticament, només vuit anys els que van de l’abril del 1931 al mateix mes del 1939 I amb raó, perquè ni abans ni després no han passat en tan poc temps tantes coses que hagin marcat tan…
El paisatge vegetal de les illes d’Eivissa i de Formentera (territori pitiúsic)
Es Vedrà i es Vedranell, penyes ben magres de vegetació, constitueixen tanmateix elements indissociables de la imatge d’Eivissa C Guerau de Arellano L’arxipèlag pitiúsic, que alguns autors consideren plenament independent del baleàric pròpiament dit, o gimnèsic, és el més meridional del grup d’illes catalàuniques que hom designa, precisament amb el nom d’Illes, emprant el terme en valor absolut És una unitat geogràfica petita, relacionada biogeogràficament molt més amb les terres continentals valencianes que no pas amb les Gimnèsies Les dues illes principals són Eivissa i Formentera…
Els rosegadors: lirons, rates, talpons i afins
Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…
El subratllat
Educació
Per què serveix subratllar La paraula subratllar és clara, parla per ella mateixa Si t’atures a pensar un moment en el seu significat literal, de seguida podràs dir que subratllar un text és posar-hi una ratlla a sota Segurament, en més d’una ocasió, tu mateix, quan has creat algun document a l’ordinador, has decidit subratllar un títol o un subtítol I potser t’ha semblat que subratllant-lo es veia millor, destacava més Ara bé, quina finalitat pot tenir subratllar un text, una part d’un paràgraf, a l’hora d’estudiar- lo Per què serveix Com en el cas del títol o…
Les unitats estratigràfiques
L’ordenament de les capes dels terrenys sedimentaris d’acord amb el principi de superposició, la composició diversa litologia i paleontologia que hi ha a la successió d’estrats i les discontinuïtats perfectament assenyalades forneixen la base per a una classificació o divisió en unitats dins el que qualificàrem de sèrie local Aquestes unitats poden ser de natura molt distinta i d’abast geogràfic també molt diferent, segons el criteri emprat per a definir-les Llur ordre de collocació ja permet d’establir una cronologia relativa a l’escala local, la qual cosa és insuficient, ja que si la…
Els ascomicets
Els ascomicets comprenen unes 30 000 espècies de fongs, 16 000 de les quals es troben en forma de liquen, associades amb algues Això vol dir que, si hi afegim també els deuteromicets ascomicets sense reproducció sexual, de cada deu espècies de fong, sis són ascomicets La fotografia mostra un exemple ben típ3ic d’ascomicet no liquenificat i pluricellular, el de les cassoletes, i concretament, la cassoleta vermella Sarcoscypha coccinea S’hi veuen diverses fructificacions cupuliformes La part externa d’aquestes fructificacions és l’excípul, I la interna, de color carmí més viu, és entapissada…
Necrologi del claustre de Roda 1194-1413
Art romànic
Data 1194-1413 El claustre de la catedral de Roda conserva una important collecció epigràfica de làpides necrològiques que commemoren els membres de la canònica i altres persones acollides a la comunitat Una bona part de les inscripcions incises amb lletra majúscula de transició GUDIOL o gòtica DURAN GUDIOL constitueixen, si més no, un grup bastant coherent, datat entre el 1194 i el 1241, i per tant atribuïble al petit taller d’escultors de l’anomenada escola de Roda l’obra continuà, però, d’una manera molt més relaxada, a la segona meitat del segle XIII sèrie entre el 1251 i el 1294 i…
La cerca d’informació
Educació
Què és cercar informació Per a la majoria d’activitats escolars necessites cercar informació i organitzar-la adequadament Per exemple, quan has de fer un treball sobre un tema, has de recollir informació de diferents fonts de consulta, com ara del diccionari, de revistes i diaris, de visites a institucions, d’entrevistes, d’enquestes, etc Fins i tot, en la vida diària, quan has de prendre una decisió acostumes a cercar informació prèvia que, un cop valorada, et permet decantar-te per l’opció que cobreix millor les teves necessitats Dit d’una altra manera, saber cercar informació amb criteri…
Els insectes i l'activitat humana (III)
Insectes d’interès en agronomia o en silvicultura Dues espècies d’insectes causants de plagues importants al nostre país, ambdós lepidòpters a l’esquerra el cuc o corc de la fruita Carpocapsa pomonella , o corc de les peres i les pomes, que ataca també presseguers, albercoquers i pruneres, i a la dreta, una galeria construïda pel barrinador de la fusta Zeuzera pyrina , que viu als avellaners i també als fruiters Rafael Campillo i Mariano Rojo Si és elevat el nombre d’insectes amb interès mèdic i veterinari, encara n’és més el dels insectes que incideixen sobre els boscos i els conreus La…